La volta a les classes serà escalonada en tota Espanya. La data més repetida és el 8 de setembre, quan arrancarà la majoria de l’alumnat en deu comunitats autònomes, encara que a Navarra i Euskadi hi ha presència anticipada amb jornades de presentació prèvies. El calendari per regions obliga a organitzar una incorporació gradual que facilite l’adaptació dels centres, el professorat i les famílies.
Calendari per comunitats
A Navarra, Secundària i Batxillerat comencen el dijous 4, mentres que Infantil, Primària i FP s’incorporen entre el 4 i el 8. A Euskadi, l’alumnat està convocat el divendres 5 a una sessió de presentacions i les classes arrancaran el dilluns 8, una fórmula que permet ajustar horaris, tutoritzacions i distribució de grups abans de l’inici lectiu.
El 8 de setembre és la data comuna per a Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, Galícia, País Basc, Múrcia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó i Cantàbria. Esta coincidència concentrarà la reobertura de centres i la posada en marxa de servicis com a menjador i transport escolar, amb la previsió de normalitzar rutines en eixa primera setmana.
El gruix de l’alumnat d’Astúries, Canàries i La Rioja tornarà el dia 9, igual que a Ceuta i Melilla. A Balears i Andalusia el retorn serà el dia 10, i a Extremadura el dia 11. Este desfasament, habitual entre comunitats, permet a les administracions autonòmiques ajustar plantilles, calendaris d’avaluació i organització interna en funció de les seues necessitats.
Novetats i reptes del curs
Madrid convertix 49 col·legis d’Infantil i Primària en centres CEIPSO, que incorporen primer i segon d’ESO, de manera que part de l’alumnat podrà continuar en el mateix centre sense canvis d’etapa. A més, s’establix la jornada partida com a norma general en els centres públics d’Infantil i Primària i en els CEIPSO, una mesura amb impacte directe en horaris familiars i en l’organització d’activitats complementàries.
La Rioja estrena un Decret de Convivència que reforça l’autoritat del professorat i aposta per la mediació per a resoldre conflictes. Es modifiquen els currículums d’ESO i Batxillerat: les assignatures instrumentals de Llengua i Matemàtiques passen de tres a quatre hores setmanals en segon i tercer d’ESO i se simplifica l’avaluació. En tercer d’ESO s’oferix una optativa sobre la Constitució, l’Estatut d’Autonomia de La Rioja i la Unió Europea, la qual cosa introduïx continguts cívics de manera més estructurada.
A Catalunya comença a aplicar-se la prohibició de portar mòbils a l’aula, una mesura ja implantada en la Comunitat de Madrid que busca reduir distraccions i centrar el temps lectiu. En la Comunitat Valenciana, el 100% dels prop de 49.000 alumnes de 115 centres afectats per la dana del 29 d’octubre iniciarà el curs en els seus centres educatius, encara que en diversos casos serà en aules prefabricades, atés que alguns edificis han de ser demolits i reconstruïts. Això implica reorganitzar espais i assegurar que els servicis bàsics funcionen des del primer dia.
L’inici de curs a Cantàbria estarà marcat per mobilitzacions sindicals: els docents han anunciat diversos dies de vaga per l’adequació salarial, un conflicte que va arrancar fa deu mesos i que ja va registrar aturs en la xarxa pública. Si no hi ha acord, es contempla una vaga total entre el 20 i el 24 d’octubre, un escenari que podria alterar avaluacions i calendaris interns.
A Castella i Lleó, el professorat afronta el curs amb una pujada salarial de fins a 1.500 euros anuals i millores de condicions laborals després de l’acord amb la Junta. Castella-la Manxa suma 530 docents respecte al curs passat, fins als 33.600, la qual cosa permetrà reforçar grups i suports. A Galícia es manté per segon any l’acord per a la reducció progressiva de ràtios, que afectarà quart i quint d’infantil, una mesura orientada a baixar el nombre d’alumnes per aula.
La demografia també condiciona la planificació. Catalunya constata 31.000 alumnes menys pel descens de la natalitat, la qual cosa ha portat a suprimir línies en nombrosos centres públics i concertats. A Galícia hi ha 4.255 alumnes menys, amb una mica més de 302.000 en total en les etapes no universitàries i sense comptar l’FP, una xifra que suposa vint mil menys que fa una dècada mancant les dades definitives. Aragó també avança un descens significatiu en Infantil vinculat a la menor natalitat. Estos ajustos obliguen a redimensionar grups, reubicar recursos i revisar l’oferta educativa per a adaptar els centres a la realitat demogràfica.
