La rebaixa de l’Impost de Transmissions Patrimonials aplicada per la Generalitat ha suposat un estalvi de 33,3 milions d’euros per a 22.658 jóvens que han adquirit vivenda habitual fins a agost. Segons el Consell, la mesura alleuja l’esforç fiscal i dinamitza el mercat residencial en reduir el cost tributari en el moment de la compra.
Des de gener de 2024, el tipus del ITP per a menors de 35 anys és del 6% després d’una reducció del 25%, amb un estalvi mitjà de 1.470 euros per contribuent. Esta rebaixa es traduïx en menys desemborsament inicial i facilita tancar operacions en alliberar recursos per a altres gastos associats a la compravenda, com notaria, registre o reformes bàsiques.
Estalvi per províncies
Entre els jóvens beneficiaris, el repartiment provincial reflectix realitats de mercat distintes. A Alacant, 8.071 compradors acumulen un estalvi de 11,5 milions; a Castelló, 3.316 jóvens sumen 4,4 milions; i a València, 11.271 aconseguixen 17,4 milions. La major concentració a València suggerix més operacions i un parc de vivenda amb major activitat, mentres que Alacant i Castelló mostren un impacte notable en termes d’estalvi mitjà per transacció.
La rebaixa fiscal es reforça amb garanties de l’Institut Valencià de Finances per a menors de 45 anys que eleven el finançament fins al 95%. En cobrir una major part del preu, descendix l’estalvi previ necessari per a afrontar impostos i gastos, la qual cosa reduïx la barrera d’entrada i accelera decisions de compra.
Els tipus reduïts i superreducidos també aconseguixen a altres col·lectius amb dificultats d’accés. Les persones amb discapacitat registren un estalvi mitjà de 776 euros; les famílies nombroses i monoparentals, 574; i les dones víctimes de violència de gènere, 863. Estes xifres mostren un efecte directe de la fiscalitat en perfils que solen acumular més obstacles per a accedir a una vivenda.
Balanç global de la rebaixa fiscal
Fins a agost s’han presentat 32.270 declaracions de transmissions patrimonials acolliments a tipus reduïts i superreducidos. Amb el marc actual, els contribuents van ingressar 130,6 milions; amb les tarifes anteriors haurien abonat 174,2 milions. L’estalvi agregat ascendix a 43,6 milions, amb 1.351 euros de mitjana per declaració.
Per territoris, l’estalvi mig global se situa en 1.305 euros a Alacant (12.188 declaracions), 1.199 a Castelló (4.736) i 1.435 a València (15.346). La diferència entre províncies apunta a un pes desigual del mercat i a diferents imports de compravenda, que influïxen en l’impacte final de la tarifa.
El Consell emmarca estes mesures en una política de vivenda que considera la vivenda com a servici social i actua de manera transversal: construcció de vivenda pública, simplificació administrativa, adequació normativa i avals financers, amb la implicació de diverses conselleries.
Dins d’este enfocament, el Pla Viu preveu alçar 10.000 vivendes protegides durant la legislatura, de les quals més de 3.000 ja estan licitades, adjudicades, tramitades o en execució. A més, s’ha aprovat un plec per a la construcció de prop de 80 immobles industrialitzats destinats a persones afectades per les riuades de Torrent i Albal, com a primer paquet d’este recurs residencial.
L’Executiu autonòmic defén que la seua estratègia oferix resultats tangibles en accés a la vivenda i activitat econòmica. La presenta com a resposta davant els vaivens del Govern d’Espanya i la inoperància del Botànic, segons la seua valoració.
