El València es va retrobar amb si mateix a Mestalla. Després del 6-0 encaixat a Barcelona, l’equip va arribar amb la pressió a flor de pell i una graderia vigilant. L’Athletic va aguantar el primer empenyiment, els nervis van aparéixer i els xiulets van acompanyar diversos trams de la primera part, inclòs el calfament. Eixe ambient tibant va marcar l’arrancada, però també va servir d’estímul: el missatge de la graderia va ser clar, competir i reaccionar.
El València va ajustar després del descans. Amb més agressivitat en la disputa, la línia es va avançar i el joc es va instal·lar cada vegada més prop de l’àrea rival. La sensació va passar de la precipitació a l’autoritat, i l’equip va començar a enllaçar atacs amb continuïtat, reduint pèrdues i guanyant segones jugades. Eixa millora va trobar el punt d’inflexió quan l’Athletic es va quedar amb deu.
Superioritat i gols en el tram final
L’expulsió del central Dani Vivian en el minut 61 va accentuar el domini local. Amb superioritat numèrica, el València va moure la pilota amb paciència i va accelerar en els metres finals. El premi va arribar en el 73, amb el gol de Baptiste Santamaría, que va obrir un partit encallat fins llavors. Amb l’Athletic obligat a estirar-se, els espais van aparéixer i el tancament definitiu va arribar en el 93 amb el punt d’Hugo Duro. Els xiulets de la primera part es van transformar en aplaudiments sostinguts: Mestalla va deixar clar el seu doble paper, exigix però també espenta quan l’equip respon.
El pes de Mestalla en l’inici de lliga és evident. Els set punts que suma el València en cinc jornades han arribat tots a casa, amb victòries davant Getafe i Athletic i un empat contra la Reial Societat en l’estrena. Fora, en canvi, l’equip ha caigut davant Osasuna i Barcelona. La temporada passada, a més, només va guanyar dos dels dènou partits a domicili, una estadística que subratlla la dependència del factor Mestalla i la necessitat de traslladar eixa solidesa a l’escenari visitant.
Un examen lluny de Mestalla
El pròxim repte arriba sense la xarxa emocional de la graderia: el dimarts, el València visita a l’Espanyol en el RCDE Stadium, un partit que mesurarà la consistència de la reacció. Serà una prova per a confirmar si l’energia i la confiança recuperades davant l’Athletic se sostenen quan el context no acompanya.
En l’horitzó immediat, el següent capítol a Mestalla serà el dilluns 29 de setembre enfront del Real Oviedo, ocasió per a consolidar el fortí i alimentar la inèrcia. Carlos Corberán va definir la victòria davant l’Athletic com una cuestion d’orgull, un missatge que encaixa amb el viscut: de la tensió inicial a l’alleujament final, amb una graderia que marca el llistó i un equip que, quan el supera, troba l’impuls que necessita.
