La UEFA va aprovar de manera excepcional la petició de la RFEF per a traslladar a Miami el Vila-real-Barcelona de la dessetena jornada de LaLiga EA Sports. L’organisme va justificar la mesura en què el marc regulador de la FIFA, actualment en revisió, presenta buits que impedixen una interpretació nítida. Així i tot, va subratllar la seua oposició al fet que els partits de lligues domèstiques es juguen fora del país i va recalcar que el vistiplau no ha de prendre’s com a precedent.
En paral·lel, la UEFA també va acceptar la sol·licitud d’Itàlia per a disputar el Milan-Com en Perth (Austràlia) el cap de setmana del 7 i 8 de febrer de 2026, data en la qual l’estadi del Milan acollirà la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina. En els dos casos, el Comité Executiu va actuar amb reticència i amb el focus posat en un encaix jurídic encara imprecís a nivell mundial.
Decision excepcional, no precedent
Després de consultes addicionals amb lligues, clubs, jugadors, aficionats i institucions, la UEFA va constatar una falta de suport generalitzada a portar partits de lliga a l’estranger. L’organització va remarcar que treballarà amb la FIFA perquè les futures normes reforcen la integritat de les competicions nacionals i el vincle entre els clubs, els seus seguidors i les comunitats locals. A més, les federacions nacionals han reafirmat el seu compromís de consultar prèviament amb la UEFA abans de plantejar casos similars, la qual cosa delimita el marge de noves excepcions mentres no hi haja regles clares.
El president Aleksander Ceferin va incidir en eixa línia en defendre que els partits de lliga han de jugar-se a casa. Segons el seu plantejament, traslladar-los priva als aficionats habituals del seu dret a acudir i pot introduir elements distorsionadors en la competició. El missatge de fons és que el futbol de lliga se sustenta en la regularitat del calendari i en la reciprocitat del format a doble volta, pilars que s’alteren quan un partit s’emporta a un escenari neutral i exterior.
El moviment cap a Miami reobri un debat conegut. Fa cinc anys el trasllat d’un partit de LaLiga a l’estranger va ser objecte de litigi entre LaLiga i l’RFEF, i ara l’aprovació arriba després de la petició conjunta dels dos clubs implicats. Este context explica la prudència amb la qual la UEFA ha emmarcat la seua resolució i la seua insistència a no convertir-la en una porta oberta.
Implicacions esportives i de aficion
L’oposició no s’ha fet esperar. La AFE, recolzada pels capitans de Primera amb els quals es va reunir el 21 d’agost, va rebutjar el trasllat per absència de diàleg i informació i el va qualificar de falta de respecte als futbolistes. Associacions d’aficionats europees, inclosa l’espanyola FASFE, també ho qüestionen des de l’òptica del seguidor local que veu com un partit de la seua lliga s’allunya del seu entorn natural.
El Reial Madrid va demanar a UEFA i FIFA que no autoritzaren el canvi i considera que la iniciativa es va impulsar sense consulta prèvia al conjunt de clubs de LaLiga. Al seu juí vulnera el principi de reciprocitat territorial que regix en un campionat a doble volta i altera l’equilibri competitiu, en atorgar un avantatge indegut als sol·licitants. En el centre del debat està la pèrdua del factor camp: un partit programat com a local deixa de disputar-se en el territori de l’equip amfitrió i passa a un terreny neutral, amb les implicacions esportives i econòmiques que això comporta.
El cas italià exhibix un matís distint: el canvi respon a una col·lisió evident de calendari per la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern en l’estadi del Milan. Eixa circumstància reforça la idea que la UEFA només està disposada a contemplar excepcions sota causes molt concretes i mentres la normativa global romanga indefinida.
A l’espera que la FIFA tanque la revisió del seu marc regulador, la UEFA es compromet a impulsar unes regles que blinden la integritat de les lligues i l’arrelament local dels clubs. Fins llavors, els trasllats aprovats s’entenen com a decisions puntuals sota una situació normativa transitòria.
