24.9 C
València
Divendres, 4 juliol, 2025

L’accent de Valéncia, la Batalla i el Conflicte ‘again’

L’accentuació del nom de la ciutat de Valéncia, encara que té una forta càrrega simbòlica, no és més que una part de l’enorme problema sòciolingüístic que tenim els valencians i valencianes, des de fa molts anys, i sense vore mai el final; es tracta del model “culte” de llengua i el projecte polític per al qual es va crear. A més de l’ accent tenim també les discrepàncies en morfologia verbal, lèxic i etc, que no són més que anècdotes, més o menys relevants, que formen part -diminuta- del problema, que és   l’estructura aliena a on pertanyen. Pero, abans d’entrar en el pobre i maltractat accent, mirem la casa completa.

Els valencians mos trobem davant, o al costat,  de dos models nacionalistes que mos ofeguen. Un és el de l’Espanya retrògrada, dictatorial i negra que alguns enyoren profundament, i per a la qual volen que hi haja una sola llengua, una sola cultura, una sola nació: Espanya (“una, grande y libre”, com la “make America great againg”), pero a on només hi haja una llengua; la resta de llengües han de desaparéixer totes. Pero, si són europees, espanyoles, no haurien de tindre dret a viure? No, és la resposta que mostra la pràctica de determinats grups polítics. (Ací volia parlar del referèndum de la “libertad d’escoger lengua”, pero m’abstindré perque la tinc, més que “escogida, escocida” hui, i podria dir coses que, de moment, no diré).

- Advertisement -Telegram València Diari

 La llengua espanyola  que els amics del radicalisme volen única per a Espanya, als EEUU, des de que manen els seus homòlegs radicals, ha passat a ser una llengua apestada, menyspreada i eliminada. El nacionalisme de les “great nations” ha de tindre només una sola llengua: la bona, adjectiu que canvia segons els interessos, més o menys demencials,  dels radicals que manen. Nota: La diferència entre els EEUU i Espanya és que les llengües d’allà són totes d’importació, invasores es pot dir.

Els valencians no tenim -ni hem tingut mai, llevat d’algun intent teòric, més simbòlic que res- un nacionalisme efectiu; i les possibilitats de tindre’n un, homologable al de les Great Nations, de moment, no es veu. Per tant, hem de ser conscients que la societat valenciana, plena de fílies i fòbies absurdes, es mou espitjada, somoguda o espentada pels nacionalismes exteriors, i això té les conseqüències que té, sigam o no sigam conscients del fet; siguen o no siguen conscients els partits polítics…

L’atre nacionalisme que els valencians tenim davant, al costat o damunt, és el que va començar a fer-se a partir del fracàs català en la construcció dels Països d’Oc o gran Catalunya, el qual fracàs van superar intentant bastir els ppcc, en base al secessionisme, a tallar la Llengua i inventar-se’n una “més moderna”, depredant a dreta i esquerra, per dalt i per baix, a fi de crear, fóra com fóra, la Great Catalonia, ara espanyola, sense l’oc que mos feia europeus. (M’estenc més en el tema en un article anterior:  EN DEFENSA DE JOAN FUSTER O EL SIL.LOGISME PERVERS,  ValénciaDiari, 17 desembre 2024). I en eixe nacionalisme, be siga per convertits o per estar agarrats pels testicles, es troben embolicats diversos partits polítics valencians, el PP, el PSOE, Compromís… Que tots podrien repensar per qué no s’ha resolt ni la Batalla de Valéncia ni el Conflicte Lingüístic, cert; que ho faran, ho dubte: No saben com, perque no són conscients del problema. S’han passat la vida negant-lo i/o afirmant estúpidament: “El problema de la llengua ja està resolt”. Fa més de cinquanta anys que ho diuen, pero la realitat, cabuda que cabuda, els demostra, de quan en quan, que estan enganyats. I continuen sense enterar-se (barra, assabentar-se’n).

La posició de l’accent de Valéncia no és trivial, és el símbol fonamental que explica urbi et orbi el tema central de la nostra societat: Front a l’alienació -vinga del nord o de ponent- sabem viure conscientment el  SER (o no ser) VALENCIANS?

Últimes notícies

Primera proposta del calendari per a Falles 2026 amb Crida el 22 de febrer i revetles al març

La Mesa del Diàleg Faller proposa que la Crida per a les Falles 2026 se celebre el 22 de febrer i les revetles els caps de setmana del 7 i 14 de març, anticipant la planificació per a facilitar permisos i organització.

Damnificats per la DANA a València exigixen millores en infraestructures i formació davant futures emergències

L'agrupació 'Tots a una veu', formada per afectats per la DANA a València, sol·licita al president de la Generalitat, Carlos Mazón, millores en infraestructures, protocols de formació i major coordinació entre administracions per a previndre futures catàstrofes.

La Comissió Gestora de la PAU reconeix el malestar per pregunta sobre la dana en examen de Geografia

La Comissió Gestora de la PAU lamenta el malestar generat per una pregunta sobre la dana en l'examen de Geografia de la convocatòria de juliol, que va incloure una imatge sensible del barranc de Chiva després de la riuada.

Germán Valera es convertix en el primer fitxatge de l’Elx per al seu retorn a Primera Divisió

L'extrem murcià Germán Valera és el primer fitxatge oficial de l'Elx per a la pròxima temporada després del seu traspàs des del València. El jugador firma per dos anys i torna al club després d'una cessió exitosa que va contribuir a l'ascens a Primera Divisió.

El Ministre d’Indústria destaca a PowerCo com a referent en la transformació cap a la mobilitat elèctrica a Espanya

El ministre d'Indústria destaca la gigafactoria PowerCo a Sagunt com a símbol de la transformació cap a la mobilitat sostenible i electrificada a Espanya, amb una inversió de fins a 3.500 milions euros.

Jordi Hereu defén la integritat del PSOE malgrat la deshonestedat de tres integrants

El ministre Jordi Hereu afirma que el comportament deshonest de tres membres no deteriora un projecte socialista que ha contribuït al progrés d'Espanya durant set anys.

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor històrica

Un home de 52 anys i una dona de 53 moren per colps de calor a Castelló i Alacant respectivament, en ple episodi de calor extrema segons Sanitat.

Tanquen temporalment les platges de Cullera i Calp per contaminació bacteriana en l’aigua

Les platges de Dosser a Cullera i Arenal-Bol a Calp han sigut tancades temporalment per la detecció de bacteris en l'aigua. Es realitzen anàlisi i remostrejos per a garantir la seguretat.