El balanç de víctimes mortals inclou uns 17.000 xiquets palestins, entre ells 171 bebès i 710 menors d’un any
MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
Les autoritats de la Franja de Gaza, controlades pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), han denunciat hui dilluns que l’ofensiva militar deslligada per Israel fa ja un any, després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre del 2023 contra territori israelià, deixa ja més de 41.900 morts, sent dones i xiquets «més del 60 per cent dels morts», i més de 97.300 ferits.
El Ministeri de Sanitat gazatí ha indicat en un comunicat en el seu compte en Telegram que l’ofensiva israeliana deixa 41.909 «màrtirs» i 97.303 ferits, al mateix temps que ha tornat a denúncia «la guerra genocida» contra Gaza, «un dels capítols més atroços de la criminalitat i el vessament de sang palestina».
Les autoritats gazianes van indicar el diumenge que els atacs israelians havien deixat al voltant de 17.000 xiquets morts, inclosos 171 bebès i 710 menors d’un any, i van xifrar en uns 10.000 els desapareguts, per la qual cosa es tem que la xifra de víctimes siga molt més elevada.
A més, va afirmar que més de 900 famílies havien patit la pèrdua de tots els seus membres, causant «la seua eliminació del registre civil» i va xifrar en 36 els morts de fam en l’enclavament durant enguany, en el qual a més han mort 175 periodistes i 85 membres dels equips de Protecció Civil a causa dels atacs d’Israel.
Quant als danys materials, l’oficina de premsa de les autoritats de Gaza va explicar que 204 edificis governamentals han sigut destruïts, als quals se sumen 125 escoles i universitats, 814 mesquites, tres esglésies, 19 cementeris i 150.000 unitats d’habitatge.
Per això, el Ministeri de Sanitat gazià ha lamentat que «l’ocupant criminal (…) ha intensificat els seus bombardejos contra el sistema sanitari, completant el que l’ocupació ha causat després de 18 anys de cèrcol», abans de ressaltar que Israel «priva de forma deliberada» a la població de «tenir la mínima oportunitat de rebre tractament» en bloquejar el lliurament de medicines en l’enclavament i evitar el desplaçament de pacients.
Així mateix, ha subratllat que les tropes israelianes «han fet dels equips mèdics un objectiu per als seus assassinats i arrests» i ha detallat que entre els morts figuren 986 treballadors sanitaris, quatre dels quals han mort «dins de presons israelianes», mentre que més de 310 han sigut detinguts per les forces israelianes.
«Les estadístiques documentades després d’un any de guerra d’extermini contra Gaza indiquen que l’ocupació s’ha centrat a destruir el sistema sanitari, amb prop del 65 per cent de les instal·lacions sanitàries havent sigut atacades i amb la resta operant de forma parcial i al 300 per cent d’ocupació, especialment en les unitats de vigilància intensiva i les infermeries», ha detallat.
A més, ha manifestat que això se suma a «la falta d’aigua potable, la destrucció de la infraestructura i xarxes de clavegueram i la prohibició d’entrada a materials per a esterilització i materials de llavat, la qual cosa ha provocat la propagació d’epidèmies i malalties com l’hepatitis viral, la poliomielitis i les malalties de la pell».
«Estos atacs sistemàtics i permanents contra el sistema sanitari han privat a més de dos milions de persones a Gaza de rebre atenció sanitària bàsica», ha dit, al mateix temps que ha especificat que entre estes persones més de 50.000 embarassades i 12.000 pacients de càncer. «Centenars de pacients amb diálisis han mort a causa de la falta d’atenció», ha dit.
Per això, ha incidit que «es calcula que són molts més els que han caigut màrtirs per falta de servicis sanitaris», motiu pel qual ha tornat a reclamar a la comunitat internacional que pressione a Israel perquè «detinga la seua agressió i la seua màquina de matar» i permeta que milers de ferits abandonen Gaza per a ser traslladats a hospitals especialitzats en l’estranger.
«El Ministeri de Sanitat gazià renova a més la seua demanda a totes les parts rellevants perquè troben mecanismes que garantisquen l’arribada de subministraments mèdics a tots els hospitals, sense restriccions, i que es permeta l’entrada de delegacions mèdiques», ha remarcat, al mateix temps que ha mostrat la seua voluntat de «seguir duent a terme la seua missió humanitària, sense importar els sacrificis».
L’ofensiva va ser llançada per Israel després dels citats atacs del 7 d’octubre del 2023, que van deixar uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats, segons les autoritats israelianes. A estos balanços se sumen prop de 725 palestins morts a mans de les forces de seguretat israelianes i en atacs perpetrats per colons a Cisjordània i Jerusalem Este des d’esta data.
