Paloma Sánchez-Garnica i Beatriz Serrano presenten a València les seues obres ‘Victoria’ i ‘Foc en la gola’
VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)
Les escriptores guanyadora i finalista dels Premis Planeta 2024, Paloma Sánchez-Garnica i Beatriz Serrano, respectivament, han coincidit a lloar la «lliçó» que la ciutadania ha donat enfront de la tragèdia de la dana que ha assolat gran part de la província de Valencia. «El poble ha reaccionat molt abans que el poder», assevera Sánchez Garnica, mentre que Serrano destaca el valor de les «xarxes humanes» en un món molt mediatitzat per la tecnologia.
Les dos autores han compartit com han viscut esta tragèdia en l’entrevista que han concedit a Europa Press amb motiu de la presentació a València de les seues novel·les.
‘Victoria’ és el títol amb el qual la madrilenya Paloma Sánchez-Garnica ha aconseguit el Premi Planeta 2024 després de quedar finalista d’este mateix guardó el 2021 amb ‘Últims dies a Berlín’.
Per la seua banda, a la finalista, Beatriz Serrano, li ha «tocat el cor» especialment la situació derivada de les inundacions, ja que es va criar a València i la seua mare residix a la localitat d’Alfafar, una de les afectades. Allí ha tingut l’oportunitat de comprovar com s’ha despertat el suport de la comunitat.
«Una de les coses per a tirar endavant en la vida, en estes circumstàncies o en qualsevol altra, és sentir que no estàs només, que hi ha persones en el bé i en el dolent, que s’alegren per les coses bones que et passen, que patixen quan passes alguna cosa dolenta, que el sofriment pot ser compartit», assevera.
En ‘Foc en la gola’, l’escriptora i periodista torna a evidenciar, com ja fera en el seu exitós debut ‘El descontentament’, el seu interès per la paradoxa que es dona en una societat hipeconectada que, no obstant això, alberga una gran solitud. Per a això, viatja als inicis de l’expansió social d’internet, en els noranta, quan «no érem tant consumidors com a exploradors».
«UNA CROSSA DEL QUE ENS FALTA EN EL MÓN REAL»
L’autora creu que en ocasions el món virtual s’empra com «una crossa per al que ens falta en el món real». I agrega que el problema no és tant la pròpia tecnologia, l’eina, com a certa manera de vida: «els horaris infernals, els contractes porqueria, haver de viure cada vegada més lluny, que els nostres veïns siguen ‘airbnb’…».
Així i tot, la literatura seguix constituint un «refugi». Serrano es mostra molt optimista respecte a la seua salut actual i futura: «És el que ens ha ensenyat a entendre’ns a, a pensar i a construir futur. Llavors, com van a morir les històries?», pregunta.
