Els nous contractes de lloguer a la ciutat de València han pujat, en termes reals, un 4,5 % anual entre 2019 i 2024, el major increment entre les sis ciutats més poblades d’Espanya, segons l’Informe Anual 2025 del Banco de España, que alerta d’un esforç cada volta més alt per a les famílies valencianes.
L’informe dedica un capítol específic al mercat de la vivenda i ha assenyalat que l’accés a la vivenda s’ha endurit per un augment sostingut dels preus reals. Este encariment s’explica, sobretot, perquè la demanda lligada a la creació de nous llars ha crescut més ràpidament que l’oferta de noves vivendes.
Segons el document, el dèficit acumulat de vivendes s’ha accelerat entre 2021 i 2025 fins arribar a les 750.000 unitats. Més de la mitat d’este diferencial, un 52,5 %, es concentra en sis grans ciutats: Madrid, Barcelona, Alicante, València, Málaga i Murcia.
En l’àrea urbana de València, el preu real de compra, mesurat amb l’indicador de vendes repetides, ha avançat un 7,9 % anual entre 2014 i 2024. En el conjunt d’Espanya, el ritme ha sigut del 4,7 %, per tant la ciutat s’ha encarit per damunt de la mitjana estatal durant tota una dècada.
Més esforç per a les llars llogateres
El Banco de España ha quantificat també quin esforç fan les llars per a pagar el lloguer a València. En 2024, les famílies que vivien de lloguer en la ciutat destinaven de mitjana el 30,2 % de la seua renda neta al pagament. Este percentatge supera la mitjana espanyola, situada en el 26,7 %.
L’organisme ha recordat que, a partir del 30 % de la renda neta, l’esforç per a pagar el lloguer se sol considerar excessiu. A València, la mitjana ja supera este llindar, fet que reflectix una pressió important sobre l’economia domèstica.
A més, el 39,6 % dels llars que vivien de lloguer en 2024 a la ciutat de València dedicaven més del 30 % de la seua renda neta al pagament mensual. Açò implica que quasi quatre de cada deu famílies llogateres es trobaven per damunt del nivell considerat saludable.
El col·lectiu jove és encara més vulnerable. Els jóvens que volien emancipar-se en una vivenda de lloguer havien d’assumir un esforç que superaria el 50 % de la seua renda neta. Este percentatge està molt per damunt del llindar que es considera excessiu i també de la mitjana d’Espanya, situada en el 36,3 %.
Pel que fa a la compra, les llars que no residixen en vivendes de la seua propietat necessitaven 6,7 anys de la seua renda mitjana neta per a adquirir la primera residència en la ciutat de València, segons les dades de 2024. Esta ràtio està en línia amb la mitjana espanyola, també molt exigent per a les economies familiars.
Els jóvens valencians no emancipats afronten encara més dificultats quan busquen comprar la seua primera vivenda sense ajuda familiar. En 2024, havien de destinar 9,4 anys de renda mitjana neta del llar per a finançar la compra, una xifra que se situa clarament per damunt de la mitjana espanyola, de 8,3 anys.
Pes limitat del turisme i dels no residents a València
L’informe ha analitzat també el paper dels compradors estrangers i de les vivendes turístiques. A diferència d’altres zones de la costa mediterrània, a la ciutat de València la demanda de no residents i el pes de la vivenda turística tenen una incidència menor en el mercat residencial.
Entre 2007 i 2025, la quota de mercat de la compra de vivendes per part de no residents ha crescut per davall de la mitjana espanyola. A més, les vivendes turístiques representen el 9,8 % de tota l’oferta de lloguer en el centre de la zona turística de València, també per davall del conjunt d’Espanya, on arriben al 10,8 %.
En canvi, les compres de vivendes per part de no residents i el pes dels pisos turístics tenen una rellevància major en altres províncies de la Comunitat Valenciana, com Alicante i Castelló. En 2025, les adquisicions d’immobles per part de no residents van suposar el 33,3 % de totes les compravendes en la província d’Alicante, que s’ha consolidat com la província amb més pes d’este col·lectiu en tot l’Estat.
Dèficit d’oferta i barreres per a construir
El Banco de España ha revisat igualment l’evolució del parc de vivenda nova en les sis grans ciutats. En totes elles, l’increment del nombre previst de vivendes en les seues àrees en desenvolupament ha sigut nul o molt limitat entre 2019 i 2025.
En el cas concret de València, l’augment previst s’ha situat entorn de 3.662 vivendes en este període. L’informe qualifica esta xifra de reduïda en relació amb l’evolució de la demanda i la pressió que exercixen els nous llars.
Segons el document, la rigidesa de l’oferta de vivenda nova respon tant a factors estructurals com conjunturals que frenen la producció d’immobles. Entre estos elements, assenyala l’escassetat de sòl edificable disponible, la lentitud en l’execució de les obres i els problemes en la gestió de la planificació urbanística.
L’organisme destaca també altres traves, com la disminució de la productivitat del sector o la falta de mà d’obra especialitzada, entre altres. Estes limitacions han anat llastrant la capacitat de resposta de l’oferta davant una demanda que ha crescut de forma sostinguda en les principals ciutats.
Per a consultar en detall totes les dades i gràfics sobre l’evolució del lloguer i la compra de vivenda, el Banco de España ofereix l’Informe Anual 2025 al seu portal oficial (https://www.bde.es).
