La Policia Nacional ha recuperat tres obres d’art desaparegudes des dels anys 70 i localitzades en el Palau de Llíria. Entre elles destaca ‘La Camusa‘, el retrat d’Isabel de Borbó pintat per Joaquín Sorolla, la pista del qual s’havia perdut fa dècades i que torna a aparéixer després d’una investigació que va connectar l’obra amb una mostra recent organitzada per la Casa d’Alba.
Al costat de l’oli de Sorolla s’han localitzat dos retrats de José Moreno Carbonero, dedicats a Alfons XIII i a Eduardo Dato. Les tres peces havien pertangut a l’extinta Societat Espanyola d’Amics de l’Art, de la qual formava part Luis Martínez de Irujo, pare de l’actual duc d’Alba, un vincle que ajuda a entendre per què estes obres van acabar custodiades a Llíria durant tant de temps.
Investigació i depòsit a Llíria
La investigació va començar després que es detectara en l’exposició ‘La Moda a la Casa d’Alba‘ (octubre de 2023 a març de 2024) un retrat d’Isabel de Borbó ‘La Camusa’ firmat per Sorolla, datat en 1908 i de 151 x 100 cm, el parador oficial del qual es desconeixia des dels anys 70. La presència de la peça en eixa mostra va servir com a pista: si estava sent exhibida, havia d’existir documentació que acreditara com i des de quan es trobava en el Palau de Llíria.
Els agents han reconstruït l’itinerari de l’obra a partir d’arxius i biblioteques. Eixe treball documental va permetre constatar que ‘La Camusa’ es trobava depositada a Llíria des de setembre de 1973, i que la titularitat era estatal. En les mateixes circumstàncies es van trobar els altres dos olis firmats per Moreno Carbonero. La condició de depòsit explica que les obres es conservaren en el palau sense canvi de propietat, a l’espera que s’aclarira la seua situació jurídica.
La Societat Espanyola d’Amics de l’Art, activa durant bona part del segle XX, va ser una entitat sense ànim de lucre dedicada a promoure la cultura i les arts a Espanya. El seu patrimoni va créixer gràcies a donacions i fons rebuts al llarg dels anys. En dissoldre’s al començament dels 80, els seus estatuts preveien que els béns s’incorporaren al Patrimoni de l’Estat, una clàusula que ara s’ha aplicat després de la verificació documental.
Després de ser informada, la Casa d’Alba va comprovar la procedència i el caràcter de depòsit de les peces i va manifestar la seua voluntat de realitzar les gestions necessàries perquè les tres obres passaren a la disposició de l’Estat. El Ministeri de Cultura determinarà el seu destí com a depòsits públics, la qual cosa garantix la seua conservació i el seu accés en institucions adequades, tancant així un capítol obert des de la desaparició registrada en els anys 70.
