La Fundació Bancaixa prorrogarà dos mesos l’exposició de grans obres mestres procedents de la casa-museu de Sorolla a Madrid a causa del gran acolliment del públic, de manera que podrà visitar-se fins al 6 d’abril. La decisió respon a l’interés sostingut per la mostra i amplia la finestra de visites dins del calendari cultural de València.
L’exposició reunix 60 peces que recorren la trajectòria vital i artística del pintor a partir d’una selecció destacada del Museu Sorolla i de la Fundació Museu Sorolla, juntament amb el llenç ‘Trista herència!’ de la Fundació Bancaixa, amb el qual l’artista va obtindre el Gran Premi en l’Exposició Universal de 1900 a París i va consolidar la seua projecció internacional. Entre les obres figuren ‘Passeig arran de mar’, ‘El bany del cavall’ o ‘La migdiada’, icones recognoscibles per al públic general que permeten seguir les fites de la seua evolució.
Un recorregut per l’evolució de Sorolla
Comissariada pel director del Museu Sorolla, Enrique Varela, la visita s’inicia amb els anys de formació de l’artista a València i Itàlia, etapa en la qual ja apunta el seu domini tècnic i el seu enginy. Esta introducció contextualitza el desenrotllament posterior del seu estil i ajuda a entendre com les primeres decisions formals sostenen el seu llenguatge lluminós.
La segona secció revisa la seua afirmació a Madrid amb l’impuls de reconeixements nacionals i internacionals. Eixe salt de visibilitat es traduïx en encàrrecs de major entitat i en la presència d’obres clau que funcionen com a frontissa entre l’aprenentatge i la maduresa, traçant una narrativa clara per al visitant.
El mestratge de Sorolla en el retrat es mostra amb llenços d’àmbit familiar. Al no estar subjectes a encàrrec, incorporen una llibertat creativa major i una espontaneïtat que es manifesta en gestos naturals i composicions menys rígides, facilitant la comparació entre el seu treball íntim i l’oficial.
La iconografia de la mar, fonamental en la seua producció, està representada amb obres que l’artista va conservar i en les quals va bolcar la seua experimentació plàstica. Estes peces permeten observar com treballa la llum, el moviment de l’aigua i el color com a matèria, un enfocament que es va convertir en senya d’identitat i que explica part del seu reconeixement.
L’exposició es completa amb la seua pintura de jardins; la crònica visual de tipus i paisatges del seu temps; i les teles realitzades en la Cala de Sant Vicent (Pollença, Mallorca) en 1919, el seu últim viatge per a pintar el Mediterrani abans de la seua defunció. Este tancament reunix els temes i llocs que vertebren la seua obra, reforçant la lectura de conjunt del recorregut.
