Les restes del coet més gran de la Xina que ens tenia molt desconcertats per saber en quina part del món caurien, finalment van aterrar en l’Oceà Índic este diumenge, amb la major part dels seus components destruïts en reingressar a l’atmosfera terrestre, segons han confirmat els mitjans estatals xinesos.
Les coordenades donades pels mitjans estatals, citant a l’Oficina d’Enginyeria Espacial Tripulada de la Xina, situen el punt d’impacte en l’oceà, a l’oest de l’arxipèlag de Maldives.
Parts del coet Llarga Marxa 5B van tornar a entrar en l’atmosfera a les 10.24 am hora de Pequín i van aterrar en un lloc amb les coordenades a 72,47 graus de longitud este i 2,65 graus de latitud nord.
Amb la major part de la superfície de la Terra coberta per aigua, les probabilitats que l’àrea poblada en terra fos colpejada eren baixes però creaven mal estar, i la probabilitat de lesions fins i tot menor, segons els experts. Però la incertesa sobre la descomposició orbital del coet i la incapacitat de la Xina d’emetre garanties més fortes en el període previ al reingrés van alimentar l’ansietat.
El coet va ser llançat el passat 29 d’abril, i s’esperava la reentrada del mòdul CZ-5B en algun moment entre el dissabte 8 i el diumenge 9 de maig. En concret, es tracta d’un cos cilíndric de 31 metres de longitud i 5 metres de diàmetre, amb una massa del voltant de 20 tones.
Coet sense control
Per part seua, la Xina també va asseverar el mateix divendres que era «altament improbable» que les restes del coet causaren danys en el seu retorn a la Terra i que el més plausible era que es desintegraren durant la seua reentrada a l’atmosfera.
Alguns mitjans locals xinesos van ser fins i tot més enllà i van acusar la premsa estrangera de sensacionalisme, i portals com Sina o Guanwang van qualificar les informacions publicades referent a «exageracions que només busquen desacreditar al país asiàtic». Realment era exagerada la premsa estrangera o podia haver causat molts d’anys?
El coet va ser utilitzat la setmana passada per la Xina per a llançar a l’espai un dels mòduls de la seua futura estació espacial i va ser considerat pels experts com un dels majors trossos d’enderrocs que reentrarien en l’atmosfera, i d’aquí la seua vigilància continuada.
En este sentit, experts estatunidencs van criticar que el programa especial xinés permetés el reingrés incontrolat d’un coet tan gran, i tampoc ha estat la primera vegada que una nau xinesa queda en el punt de mira de serveis de vigilància de tot el món.
Per exemple, l’abril de 2018 el laboratori orbital Tiangong 1, que estava en desús des de 2016 i que vagava sense control per l’espai, va reentrar en l’atmosfera terrestre sobre l’oceà Pacífic sud.
En aquella ocasió, com en esta, es va informar en temps real de la reentrada als serveis de protecció civil de tota Europa.
