L’italià Marco Bezzecchi (Aprilia RS-GP) ha aconseguit amb autoritat la seua segona victòria consecutiva i la tercera de l’any en imposar-se en el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de MotoGP, disputat en el Ricardo Tormo de Cheste. El líder va controlar la prova de principi a fi i van pujar al podi Raúl Fernández i Fabio di Giannantonio.
Des de la ‘pole’, Bezzecchi va eixir esta vegada sense errors després de l’ensopegada del ‘sprint’, quan el seu dispositiu davanter li va relegar en les dos primeres corbes. En l’arrancada ja es va produir un contratemps: Franco Morbidelli es va tocar amb Aleix Espargaró i va acabar pel sòl, la qual cosa el va obligar a eixir des del ‘pit lane’ i, més tard, a abandonar.
Poc després va arribar el colp clau en la baralla pel cap. En la quinta corba, Johann Zarco es va anar llarg i va tocar a Francesco ‘Pecco’ Bagnaia, que va caure i va quedar fora. La maniobra va implicar al francés una ‘volta llarga’ immediata i va eliminar al doble campió del món italià, modificant la composició del grup davanter.
Sancions i canvis de ritme
Abans de l’eixida, Jorge Martín sabia que havia de complir una doble ‘volta llarga’ per haver tirat al seu company Marco Bezzecchi, i durant el ‘warm up’ es va emprar a deixar amb més goma una zona molt bruta. Eixe castic obliga a traçar més obert i lent, penalitzant diversos segons, i explica per què va cedir prompte fins a l’última plaça. Joan Mir també tenia una ‘volta llarga’ per la caiguda que va provocar a Lucca Marini en l”sprint’: després de servir-la va passar del sèptim al quinzé i, passat l’equador, ja rodava onzé.
Amb el camí buidat, Bezzecchi va imposar un ritme propi i es va emportar després de si a Álex Márquez, Raúl Fernández, Pedro Acosta i Fabio di Giannantonio. En la novena volta el trio de cap va obrir quasi quatre segons sobre el quart classificat, Acosta, senyal que el líder girava amb constància i en aire net, sense trànsit que li restara temps.
La pressió la va assumir llavors Raúl Fernández. En veure que Álex Márquez cedia, ho va avançar en la volta onze per a intentar enganxar-se a l’italià. Per darrere, Acosta i ‘Diggia’ van començar a recuperar terreny sobre un Márquez al qual semblava llastrar algun problema tècnic, incapaç de sostindre el ritme amb el pas de les voltes.
En plena gestió de pneumàtics i esforços, Martín no va poder aguantar el ritme i, acabat de tornar de lesió, va decidir retirar-se en la volta setze, saludant a una graderia plena. Fernández va aconseguir reduir la diferència a set dècimes en la volta dèsset, però cada intent trobava la resposta d’un Bezzecchi sòlid en les frenades i molt fi a l’eixida de les corbes.
El desenllaç va deixar més canvis per darrere. En la volta vint, Acosta va trobar el lloc i va superar a Márquez en la corba quatre, i en la vint-i-una Di Giannantonio va calcar la maniobra en el mateix punt. Mentres, Maverick Viñales va optar per retirar-se i Fabio Quartararo va caure en la corba sis, incidències que van abonar la lluita pel podi.
A menys de dos voltes per al final, Di Giannantonio va avançar a Acosta en la corba quatre per a assegurar-se la tercera plaça. Bezzecchi ja rodava rumb a la seua tercera victòria del curs, malgrat la persecució de Fernández fins a la bandera a quadres, i Aleix Espargaró es retirava en el tram final.
La classificació es va tancar amb Pedro Acosta quart, seguit per Fermín Aldeguer i Álex Márquez. Lucca Marini va ser sèptim amb la Profunda RC 213 V, un resultat que deixa sense concessions a la marca per a 2026. Brad Binder, Jack Miller i Enea Bastianini van completar les deu primeres posicions.
