15.2 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Este diumenge podrem vore la primera superlluna de l’any

Lluna reflectida en la mar

Este diumenge podrem vore la primera superlluna de l’any | Pxhere

Este pròxim diumenge es podrà observar la primera superlluna del 2020. Este fenomen astronòmic coincidirà amb la coneguda Lluna de Neu i es podrà vore durant tot el cap de setmana, des d’este divendres fins al pròxim dilluns.

 

Les superllunes es produïxen quan la Lluna es troba en el punt més pròxim a la Terra, anomenat perigeu. Este punt més pròxim passarà a les 2:33 (UTC) de la matinada del diumenge 9 de febrer. En trobar-se més prop del planeta terrestre, es podrà observar més gran i brillant que l’habitual.

 

 

Lluna de Neu

De manera popular, esta lluna plena, la segona de l’hivern, rep el nom de Lluna de Neu, ja que coincidix amb les fortes nevades de febrer segons les tribus natives americanes del nord-est.

 

A part dels natius americans, el calendari lunar té moltes interpretacions i celebracions en les arribades de les llunes plenes. Alguns dels casos més destacats són les celebracions jueves del Tu Bishvat o coneguda com a ‘Any Nou dels Arbres’ o també coincidix amb l’Any Nou Xinés, que significa el final de les celebracions.

 

En el cas dels budistes, la lluna plena coincidix en un festival molt important, el Magha Puja, a on es commemora una reunió espontània de 1.250 seguidors de Buda per a escoltar el ‘Ovadhapatimokha’.

 

 

Venus, Mercuri i altes superllunes

Este mes de febrer la lluna no serà l’única que es podrà observar en el cel nocturn. Estarà acompanyada per la presència de Mercuri en l’horitzó, sent el dia 10 de febrer quan es vorà millor a simple vista. Venus també serà l’altre protagonista, tot i que ja fa dies que es pot observar.

 

Per altra banda, la tongada de superllunes que comença este diumenge 9 de febrer, continuarà amb les del 9 de març, el 8 d’abril i el 7 de maig.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.