17.7 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

Este diumenge podrem vore la primera superlluna de l’any

Lluna reflectida en la mar

Este diumenge podrem vore la primera superlluna de l’any | Pxhere

Este pròxim diumenge es podrà observar la primera superlluna del 2020. Este fenomen astronòmic coincidirà amb la coneguda Lluna de Neu i es podrà vore durant tot el cap de setmana, des d’este divendres fins al pròxim dilluns.

 

Les superllunes es produïxen quan la Lluna es troba en el punt més pròxim a la Terra, anomenat perigeu. Este punt més pròxim passarà a les 2:33 (UTC) de la matinada del diumenge 9 de febrer. En trobar-se més prop del planeta terrestre, es podrà observar més gran i brillant que l’habitual.

 

 

Lluna de Neu

De manera popular, esta lluna plena, la segona de l’hivern, rep el nom de Lluna de Neu, ja que coincidix amb les fortes nevades de febrer segons les tribus natives americanes del nord-est.

 

A part dels natius americans, el calendari lunar té moltes interpretacions i celebracions en les arribades de les llunes plenes. Alguns dels casos més destacats són les celebracions jueves del Tu Bishvat o coneguda com a ‘Any Nou dels Arbres’ o també coincidix amb l’Any Nou Xinés, que significa el final de les celebracions.

 

En el cas dels budistes, la lluna plena coincidix en un festival molt important, el Magha Puja, a on es commemora una reunió espontània de 1.250 seguidors de Buda per a escoltar el ‘Ovadhapatimokha’.

 

 

Venus, Mercuri i altes superllunes

Este mes de febrer la lluna no serà l’única que es podrà observar en el cel nocturn. Estarà acompanyada per la presència de Mercuri en l’horitzó, sent el dia 10 de febrer quan es vorà millor a simple vista. Venus també serà l’altre protagonista, tot i que ja fa dies que es pot observar.

 

Per altra banda, la tongada de superllunes que comença este diumenge 9 de febrer, continuarà amb les del 9 de març, el 8 d’abril i el 7 de maig.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.

Juan Foyth, operat del tendó d’Aquil·les, es perd la resta de la temporada

El defensa del Vila-real va ser intervingut a Vitòria després de trencar-se el tendó d'Aquil·les de la cama esquerra davant el Reial Madrid. El club no va donar terminis, però la lesió sol exigir al voltant de huit mesos de baixa.

La jutgessa de la dana cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La instructora de la causa sobre la gestió de la dana ha citat a tres escortes del llavors president Carlos Mazón per al 9 de febrer. També ha fixat les testificals d'Avelino Mascarell i de dos comandaments de la UME a inicis de març.

Els amos de Serra Gelada demanen executar la sentència que obliga a Benidorm a pagar 350 milions

Els propietaris del APR-7 de Serra Gelada han demanat l'execució de la sentència que obliga a Benidorm a pagar 350 milions, xifra que amb interessos ascendix a 352,6 milions. Reclamen execució immediata i alerten que la demora encarix el deute.

Carbonell admet pressió d’amfitrió i tractarà de trencar el malefici en la Copa

Enric Carbonell, director general del València Basket, va admetre la pressió extra de ser amfitrió en la Copa del Rei que es disputarà en el Roig Arena. Després del sorteig, l'equip va quedar aparellat amb el Joventut en quarts el dijous 19.

Els metges reprenen les protestes per a demanar jornada de 35 hores, topalls d’agenda i menys pacients

Els metges han représ concentracions davant la Conselleria de Sanitat per a exigir jornada de 35 hores de dilluns a divendres, topar agendes i limitar pacients. També demanen reforços en urgències i claredat en la productivitat variable.

Benavent sosté que els treballadors zombi eren altres i que ell sí que treballava

Marcos Benavent ha assegurat que no és un 'treballador zombi' i que 'clar que treballava' a l'inici del juí del cas Imelsa. S'enfronta a 6 anys i 6 mesos de presó, mentres les defenses discutixen nul·litats i prescripció.