El forat de la capa d’ozó es tanca molt abans del que estava previst

Forat de la capa d'ozó

Enguany el forat d’ozó s’ha arribat a tancar molt abans del que estava previst | COPERNICUS

 

El forat de la capa d’ozó en l’Antàrtida enguany és protagonista de dos gestes que fins ara no havien arribat a tindre lloc des de que es coneix este efecte en l’hemisferi sud. Enguany ja era notícia que el forat seria el més menut dels últims 35 anys, però recentment, gràcies a les observacions del programa Copernicus de la UE, s’ha observat com s’ha arribat a tancar de manera totalment «prematura».

 

De manera general, el forat de la capa d’ozó es forma cada any sobre l’Antàrtida durant la primavera austral. Enguany, la seua mida ha sigut inferior a la mitjana i ara s’ha observat que ha desaparegut ben bé completament.

 

En la majoria dels casos d’anys anteriors, el forat començava a formar-se cap a l’agost i arribava el seu màxim en l’octubre, abans de que començara novament a tancar-se cap a finals de novembre i durant el desembre. Tot i això, este 2019 ha sigut inèdit i ja s’ha tancat quasi del tot a inicis de novembre.

 

 

La temporada més curta

Els científics han observat que el forat este any no ha crescut tan ràpidament com altres anys. Com a conseqüència, el forat d’ozó ha sigut el més menut i la temporada més curta des de mitjans dels anys 80.

 

«El fet que el forat d’ozó este 2019 haja sigut excepcionalment més menut i que s’haja tancat abans del previst no indica que la capa s’estiga recuperant més ràpidament de l’esperat. Senzillament, mostra la gran variabilitat que presenten els forats d’ozó entre un any i l’altre», comenta Vicent-Henri Peuch, responsable de Copernicus.

 

 

La importància de l’ozó

La capa d’ozó protegix tota la vida terrestre dels efectes perjudicials de la radiació solar ultraviolada (UV).  A finals del segle XX, les emissions generades pels humans de substàncies que malmetien el forat de la capa d’ozó van fer disminuir esta barrera natural.

 

Tot i això, el 1987 es va estipular la prohibició de les principals substàncies químiques que esgotaven la capa d’ozó. Des d’eixe moment, el programa Copernicus supervisa l’activitat del forat d’ozó i elabora previsions per a brindar informació de qualitat contrastada sobre l’estat de la capa d’ozó.

 

L’adopció de mesures a escala mundial ha fet que a poc a poc es vaja restaurant la capa d’ozó i s’espera que les concentracions tornaran als seus nivells anteriors a la dècada de 1980 abans de l’any 2060.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Policia i Guàrdia Civil reforcen amb les autonomies la seguretat als museus per l’onada de robatoris

Policia Nacional i Guàrdia Civil han compartit amb les comunitats autònomes informació clau per reforçar la seguretat als museus després de tres robatoris recents, un d’ells al Museu de Villena. La Generalitat critica que el Ministeri de Cultura no haja presentat encara un pla de treball concret.

Desmantellen a Figueres un gran arsenal d’armes amb enviaments des de la Comunitat Valenciana

La Policia Nacional ha intervingut 644 armes en un traster de Figueres que funcionava com a taller clandestí, amb enviaments continuats des de la Comunitat Valenciana. L’operació, encara oberta, ha acabat de moment amb set detinguts i la confiscació de prop de 400 armes detonadores i milers de cartutxos.

Capturats més de 5.300 porcs senglars en el pla de xoc contra la sobrepoblació

El pla de xoc de la Generalitat contra la sobrepoblació de porcs senglars ha permés capturar 5.337 exemplars a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència a la província de València. El dispositiu combina batudes amb caçadors, gàbies de trampeig i ajudes econòmiques als participants.

Un estudi situa les primeres vinyes de la península fa 3.000 anys al Mediterrani oriental

Una investigació internacional liderada per la Universitat de València conclou que les primeres vides cultivades de la península ibèrica arribaren fa uns 3.000 anys del Mediterrani oriental i que el seu llinatge encara és present en varietats actuals com la passa valenciana.

Mor als 81 anys Artur Heras, referent de l’art contemporani valencià

L’artista Artur Heras, figura clau del nou realisme i el pop art valencià, ha mort als 81 anys. Xàtiva iniciarà els tràmits per a nomenar-lo fill predilecte.

Levante i Elx disparen el seu límit de gasto; Vila-real i València es mantenen

Levante i Elx han multiplicat el seu límit de cost de plantilla per a esta temporada, mentres Vila-real i València es mantenen en valors similars als del curs passat, segons les xifres fetes públiques per LaLiga.

La Conselleria de Cultura reclama al Ministeri un pla urgent contra els robatoris en museus

Educació, Cultura i Universitats ha tornat a exigir al Ministeri de Cultura un pla coordinat i una fulla de ruta per a reforçar la seguretat als museus després dels últims robatoris registrats a Espanya.

Extingit l’incendi forestal de Polop dos dies després de declarar-se

El Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha donat per extingit l’incendi forestal declarat dimarts en la partida de Bacorero, a Polop de la Marina, després de dos dies de treball intensiu. El foc ha afectat unes 36 hectàrees de terreny rural muntanyós.