El forat de la capa d’ozó es tanca molt abans del que estava previst

Forat de la capa d'ozó

Enguany el forat d’ozó s’ha arribat a tancar molt abans del que estava previst | COPERNICUS

 

El forat de la capa d’ozó en l’Antàrtida enguany és protagonista de dos gestes que fins ara no havien arribat a tindre lloc des de que es coneix este efecte en l’hemisferi sud. Enguany ja era notícia que el forat seria el més menut dels últims 35 anys, però recentment, gràcies a les observacions del programa Copernicus de la UE, s’ha observat com s’ha arribat a tancar de manera totalment «prematura».

 

De manera general, el forat de la capa d’ozó es forma cada any sobre l’Antàrtida durant la primavera austral. Enguany, la seua mida ha sigut inferior a la mitjana i ara s’ha observat que ha desaparegut ben bé completament.

 

En la majoria dels casos d’anys anteriors, el forat començava a formar-se cap a l’agost i arribava el seu màxim en l’octubre, abans de que començara novament a tancar-se cap a finals de novembre i durant el desembre. Tot i això, este 2019 ha sigut inèdit i ja s’ha tancat quasi del tot a inicis de novembre.

 

 

La temporada més curta

Els científics han observat que el forat este any no ha crescut tan ràpidament com altres anys. Com a conseqüència, el forat d’ozó ha sigut el més menut i la temporada més curta des de mitjans dels anys 80.

 

«El fet que el forat d’ozó este 2019 haja sigut excepcionalment més menut i que s’haja tancat abans del previst no indica que la capa s’estiga recuperant més ràpidament de l’esperat. Senzillament, mostra la gran variabilitat que presenten els forats d’ozó entre un any i l’altre», comenta Vicent-Henri Peuch, responsable de Copernicus.

 

 

La importància de l’ozó

La capa d’ozó protegix tota la vida terrestre dels efectes perjudicials de la radiació solar ultraviolada (UV).  A finals del segle XX, les emissions generades pels humans de substàncies que malmetien el forat de la capa d’ozó van fer disminuir esta barrera natural.

 

Tot i això, el 1987 es va estipular la prohibició de les principals substàncies químiques que esgotaven la capa d’ozó. Des d’eixe moment, el programa Copernicus supervisa l’activitat del forat d’ozó i elabora previsions per a brindar informació de qualitat contrastada sobre l’estat de la capa d’ozó.

 

L’adopció de mesures a escala mundial ha fet que a poc a poc es vaja restaurant la capa d’ozó i s’espera que les concentracions tornaran als seus nivells anteriors a la dècada de 1980 abans de l’any 2060.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.