23.5 C
València
Dimarts, 17 febrer, 2026

El forat de la capa d’ozó es tanca molt abans del que estava previst

Forat de la capa d'ozó

Enguany el forat d’ozó s’ha arribat a tancar molt abans del que estava previst | COPERNICUS

 

El forat de la capa d’ozó en l’Antàrtida enguany és protagonista de dos gestes que fins ara no havien arribat a tindre lloc des de que es coneix este efecte en l’hemisferi sud. Enguany ja era notícia que el forat seria el més menut dels últims 35 anys, però recentment, gràcies a les observacions del programa Copernicus de la UE, s’ha observat com s’ha arribat a tancar de manera totalment «prematura».

 

De manera general, el forat de la capa d’ozó es forma cada any sobre l’Antàrtida durant la primavera austral. Enguany, la seua mida ha sigut inferior a la mitjana i ara s’ha observat que ha desaparegut ben bé completament.

 

En la majoria dels casos d’anys anteriors, el forat començava a formar-se cap a l’agost i arribava el seu màxim en l’octubre, abans de que començara novament a tancar-se cap a finals de novembre i durant el desembre. Tot i això, este 2019 ha sigut inèdit i ja s’ha tancat quasi del tot a inicis de novembre.

 

 

La temporada més curta

Els científics han observat que el forat este any no ha crescut tan ràpidament com altres anys. Com a conseqüència, el forat d’ozó ha sigut el més menut i la temporada més curta des de mitjans dels anys 80.

 

«El fet que el forat d’ozó este 2019 haja sigut excepcionalment més menut i que s’haja tancat abans del previst no indica que la capa s’estiga recuperant més ràpidament de l’esperat. Senzillament, mostra la gran variabilitat que presenten els forats d’ozó entre un any i l’altre», comenta Vicent-Henri Peuch, responsable de Copernicus.

 

 

La importància de l’ozó

La capa d’ozó protegix tota la vida terrestre dels efectes perjudicials de la radiació solar ultraviolada (UV).  A finals del segle XX, les emissions generades pels humans de substàncies que malmetien el forat de la capa d’ozó van fer disminuir esta barrera natural.

 

Tot i això, el 1987 es va estipular la prohibició de les principals substàncies químiques que esgotaven la capa d’ozó. Des d’eixe moment, el programa Copernicus supervisa l’activitat del forat d’ozó i elabora previsions per a brindar informació de qualitat contrastada sobre l’estat de la capa d’ozó.

 

L’adopció de mesures a escala mundial ha fet que a poc a poc es vaja restaurant la capa d’ozó i s’espera que les concentracions tornaran als seus nivells anteriors a la dècada de 1980 abans de l’any 2060.

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca defén que la Generalitat controla l’adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats a Alacant

Pérez Llorca ha afirmat que la Generalitat és ara una administració 'seriosa' que 'controla' i reforça la inspecció en l'adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats detectades a Alacant. Ha garantit més controls i ha subratllat que la investigació judicial se centra en un funcionari ja apartat.

Pérez Llorca i Torres copresidirán la primera Comissió Mixta per la dana en Riba-roja

Pérez Llorca i el ministre Torres copresidirán el dimecres a Riba-roja de Túria la primera reunió de la Comissió Mixta per la dana. La cita serà a les 12.30 i el ministre visitarà abans les obres del canal Xúquer-Túria a Torrent.

Pérez Llorca demana unitat i comprensió davant la violència de gènere i evita la confrontació ideològica

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha demanat unitat i comprensió davant la violència de gènere i ha refusat entrar en dogmes ideològics. La seua crida s'ha produït després del crim masclista de Benicàssim i enmig del debat polític sobre esta qüestió.

Catalá veu tardana la Comissió Mixta de la dana i Bernabé confia en una coordinació efectiva

Catalá ha criticat que l'òrgan s'active 16 mesos després de la dana, mentres Bernabé ha defés la seua utilitat per a reforçar la coordinació entre administracions.

Miquel Alberola retrata a Raimon en ‘Aquest jo que soc jo’

El llibre 'Aquest jo que soc jo' es presenta com la biografia més completa de Raimon, amb una mirada omnicomprensiva a la seua trajectòria, el seu llenguatge artístic i el seu impacte cívic. L'obra repassa del primer a l'últim recital i explica com el context polític va marcar el seu camí.

Més de 6.000 agents vetlaran per la seguretat de les Falles 2026 a València

Més de 6.000 agents i un operatiu coordinat entre Policia Nacional, Guàrdia Civil i Policia Local asseguraran les Falles 2026. Hi haurà mesurades per a evitar aglomeracions i reforçar el control de pirotècnia, trànsit i patrimoni.

Les comunitats rebutgen per tercera vegada declarar l’anguila en perill d’extinció

Les comunitats autònomes han rebutjat per tercera vegada la proposta del Miteco per a catalogar l'anguila com a espècie en perill d'extinció i han acordat crear un grup de treball. El ministeri defén que l'espècie patix un declivi acusat i part de les regions supedita la seua postura a informació addicional.

La defensa de Pradas urgix al CGPJ a resoldre la seua queixa per la instrucció de la dana

La defensa de la exconsellera demana al CGPJ que accelere i resolga les queixes contra la jutgessa de Catarroja per falta d'imparcialitat en la causa de la dana. Al·lega una 'tesi de culpabilitat prematura', retards i resolucions desproporcionades.