El forat de la capa d’ozó en l’Antàrtida enguany és protagonista de dos gestes que fins ara no havien arribat a tindre lloc des de que es coneix este efecte en l’hemisferi sud. Enguany ja era notícia que el forat seria el més menut dels últims 35 anys, però recentment, gràcies a les observacions del programa Copernicus de la UE, s’ha observat com s’ha arribat a tancar de manera totalment «prematura».
De manera general, el forat de la capa d’ozó es forma cada any sobre l’Antàrtida durant la primavera austral. Enguany, la seua mida ha sigut inferior a la mitjana i ara s’ha observat que ha desaparegut ben bé completament.
En la majoria dels casos d’anys anteriors, el forat començava a formar-se cap a l’agost i arribava el seu màxim en l’octubre, abans de que començara novament a tancar-se cap a finals de novembre i durant el desembre. Tot i això, este 2019 ha sigut inèdit i ja s’ha tancat quasi del tot a inicis de novembre.
The 2019 #ozonehole has come to an end. Today’s analysis from @CopernicusECMWF #AtmosphereMonitoring Service @ECMWF shows no values below 220 DU. The short duration and anomalously small size of the 2019 #ozonehole was due to unusual stratospheric conditions #SSW. pic.twitter.com/JNiPuQqq3X
— Antje Inness (@AntjeInness) November 11, 2019
La temporada més curta
Els científics han observat que el forat este any no ha crescut tan ràpidament com altres anys. Com a conseqüència, el forat d’ozó ha sigut el més menut i la temporada més curta des de mitjans dels anys 80.
«El fet que el forat d’ozó este 2019 haja sigut excepcionalment més menut i que s’haja tancat abans del previst no indica que la capa s’estiga recuperant més ràpidament de l’esperat. Senzillament, mostra la gran variabilitat que presenten els forats d’ozó entre un any i l’altre», comenta Vicent-Henri Peuch, responsable de Copernicus.
And, for it’s last trick, 2019’s atypical #OzoneHole has disappeared (well, closed) — much earlier than usual. This @CopernicusEU #Atmosphere Monitoring Service animation shows it dissipating over the last five days.
Full ozone monitoringâ¡ï¸https://t.co/c2tPB8OBuQ pic.twitter.com/ckjnDNjqhR
— Copernicus ECMWF (@CopernicusECMWF) November 11, 2019
La importància de l’ozó
La capa d’ozó protegix tota la vida terrestre dels efectes perjudicials de la radiació solar ultraviolada (UV). A finals del segle XX, les emissions generades pels humans de substàncies que malmetien el forat de la capa d’ozó van fer disminuir esta barrera natural.
Tot i això, el 1987 es va estipular la prohibició de les principals substàncies químiques que esgotaven la capa d’ozó. Des d’eixe moment, el programa Copernicus supervisa l’activitat del forat d’ozó i elabora previsions per a brindar informació de qualitat contrastada sobre l’estat de la capa d’ozó.
L’adopció de mesures a escala mundial ha fet que a poc a poc es vaja restaurant la capa d’ozó i s’espera que les concentracions tornaran als seus nivells anteriors a la dècada de 1980 abans de l’any 2060.
