Cites estel·lars esta tardor que no et pots perdre

La tardor compta amb importants cites astronòmiques

La tardor compta amb importants cites astronòmiques | Arxiu

 

Este dilluns, 23 de setembre, hem entrat oficialment en la tardor a les 09.50 h del matí. Una nova estació que posa punt final a un llarg estiu i que arriba pleneta d’importants cites astronòmiques, amb fins a 4 pluges d’estreles, un fenomen únic gràcies al planeta Mercuri i tres llunes plenes, a més del canvi d’hora a finals d’octubre.

 

Segons dades de l’Observatori Astronòmic Nacional, la nova estació durarà 89 dies i 20 hores, acabant el 22 de desembre, quan començarà l’hivern. El canvi d’estació de l’estiu a la tardor, conegut com a equinocci, és degut a una posició concreta de la Terra en la seua òrbita al voltant del Sol. La inclinació de l’eix del nostre planeta fa que este dia tinguem el mateix repartiment de llum i calor en els dos hemisferis, fent que en l’hemisferi nord comence la tardor i, en el sud, la primavera. A més, la duració del dia i la nit pràcticament és la mateixa.

 

Fases de l’equinocci i el solstici | Arxiu

 

 

La continuïtat de la inclinació de l’eix de la Terra farà que, amb el pas dels dies, els raigs del Sol més directes arriben amb més claredat a l’hemisferi sud, mentres que deixaran d’impactar en el nord. El punt àlgid d’este  fenomen es viurà en el solstici d’hivern, el dia 22 de desembre, quan el Sol estarà en el seu punt més baix en el cel de la nostra latitud i en el Pol Nord serà completament de nit les 24 hores del dia. 

 

Llunes plenes, menys llum solar i canvi d’hora

Quant a les llunes plenes de la tardor, tindran lloc els dies 13 d’octubre, 12 de novembre i 12 de desembre. Fet i fet en una estació caracteritzada per la pèrdua de llum solar un dia darrere de l’altre ja que, a partir de l’equinocci (23 de setembre), cada posta de sol serà més prompte i l’eixida de Sol serà més tard, allargant la nit entre 1 i 3 minuts al dia.

 

Imatge de la superlluna vista des del Moianès

Esta tardor tindrem fins a 3 llunes plenes | MeteoMoià

 

El Sol també cada volta el tindrem més inclinat cap a l’horitzó, cosa que farà que els seus raigs siguen cada volta menys potents i càlids. Com que anirem tenint més hores de nit que de dia, el dia 27 d’octubre haurem de canviar l’hora, a pesar del gran debat europeu sobre si s’eliminen els canvis que fem en dos moments a l’any en el continent.

 

D’eixa manera, l’últim diumenge d’octubre retardarem una hora els rellotges i, per tant, guanyarem una hora més. Aquell dia, a les 03.00 h de la matinada passaran a ser les 02.00 h. No oblideu fer els canvis pertinents abans d’anar a dormir la nit abans, tot i que la tecnologia fa que els mòbils, ordinadors i altres dispositius s’actualitzen automàticament.

 

Canvi d'hora hivernal

Canvi d’hora hivernal | Arxiu

 

Més cites astronòmiques de la tardor

Durant tota la tardor, Mart serà visible a l’eixida del Sol, mentres que Venus, Saturn i Júpiter es deixaran vore una volta es ponga l’astre. A més, hi haurà pluges d’estreles, sobretot, dels Dracònids i els Gemínids, mentres que Mercuri tindrà un protagonisme espacial. Estes són les cites astronòmiques més destacades.

 

8 d’octubre: la pluja d’estreles dels Dracònids

Este fenomen el podrem disfrutar entre el 6 i 10 d’octubre amb el punt àlgid el dia 8, quan cauran uns 20 meteors per hora. La Lluna, pràcticament plena, estropejarà un poc la visió, però si mirem en direcció a la constel·lació del Dragó, ens assegurem una zona sense contaminació lumínica i mirem el punt més allunyat de la Lluna, podrem apreciar l’espectacle.

 

Imatge de la pluja d’estreles dels Quadràntids vistos des del Pirineu el gener passat | Juan Carlos Casado- Observatori Astronòmic d’Albanyà

 

11 de novembre: trànsit de Mercuri

Aquell dia tindrem una cita molt especial, ja que Mercuri travessarà per davant el Sol, justet entremig de la distància entre l’astre i la Terra, cosa que farà que enmig de la gran bola de foc es veja un puntet negre. No obstant, haurem de prendre precaucions, ja que no podem mirar al Sol directament a simple vista, sinó que necessitem ajuda professional o filtres.

 

El fenomen es podrà vore durant 5 hores i 29 minuts des d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia occidental, i només tornarà a repetir-se el 13 de novembre de l’any 2032.

 

Imatge de l'últim trànsit de Mercuri el maig d'aquest any

Imatge de l’últim trànsit de Mercuri en maig d’enguany | CSIC

 

14 de desembre: la pluja d’estreles dels Gemínids

Respecte de l’altra pluja de l’estació, passarà entre el 4 i 17 de desembre, amb el punt àlgid els dies 13 i 14, quan cauran uns 150 meteors per hora. Es tracta d’una de les pluges d’estreles més actives i espectaculars de l’any. Per això, encara que faça fred, recomanem eixir al carrer ben abrigats i disfrutar de l’espectacle, tot i que tornarem a tindre Lluna plena i ens farà un poc més difícil l’observació.

 

A més d’estes dos pluges d’estreles, la tardor comptarà amb dos altres cites d’esta classe però de caràcter més lleu, amb la pluja de les Oriònides i dels Leònids, que tindran lloc en octubre i novembre, respectivament.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Enercoop impulsa microplantes solars per a transformar el seu model energètic a Crevillent

Enercoop, la cooperativa energètica més antiga d'Espanya, reforça la seua aposta per l'energia solar fotovoltaica amb microplantes pròximes als nuclis urbans i un model de comunitat energètica a Crevillent.

El juí a Ábalos entra en la fase dels contractes de màscares amb una setmana clau de testimonis

La segona setmana del juí a José Luis Ábalos se centra en el presumpte tripijoc de contractes de màscares i en una ronda de testimonis clau, entre ells alts càrrecs de Transports i l'exparella de la seua exasesor Koldo García.

Brusc enfonsament tèrmic este diumenge abans d’una ràpida volta a l’ambient càlid

El pas d'aire polar provoca este diumenge un enfonsament de fins a 14 graus, amb pluja, neu i temporal marítim, abans d'una setmana de temps més estable i temperat.

Jean Montero guia al València Basket a un triomf de pes en el Martín Carpena

El València Basket s'imposa a l'Unicaja per 89-96 en el Martín Carpena, liderat per un brillant Jean Montero, i consolida la segona plaça de la Lliga Endesa.

Pluges febles i fang en els cotxes durant el matí del diumenge

Les pluges molt febles i intermitents del matí del diumenge deixen una fina capa de fang en cotxes i superfícies per la presència de pols en suspensió.

Llevant s’agarra a la permanència davant un Getafe llançat cap a Europa

Llevant i Getafe tanquen la jornada 31 en el Ciutat de València en un dol que enfronta la necessitat extrema dels granotas amb l'ambició europea de l'equip de Bordalás.

Dituro reclama a l’Elx màxima concentració per a rebre a l’Atlètic

Matías Dituro insistix que l'Elx ha de concentrar tota l'energia en el dol davant l'Atlètic de Madrid i valora l'impacte anímic de la recent victòria enfront del València.

Luis Castro se centra en guanyar més que els seus rivals per a assegurar la permanència

Luis Castro insistix que el Llevant ha de sumar més victòries que els seus rivals directes per la permanència i alerta del bon moment del Getafe abans del seu dol en el Ciutat de València.