Cites estel·lars esta tardor que no et pots perdre

La tardor compta amb importants cites astronòmiques

La tardor compta amb importants cites astronòmiques | Arxiu

 

Este dilluns, 23 de setembre, hem entrat oficialment en la tardor a les 09.50 h del matí. Una nova estació que posa punt final a un llarg estiu i que arriba pleneta d’importants cites astronòmiques, amb fins a 4 pluges d’estreles, un fenomen únic gràcies al planeta Mercuri i tres llunes plenes, a més del canvi d’hora a finals d’octubre.

 

Segons dades de l’Observatori Astronòmic Nacional, la nova estació durarà 89 dies i 20 hores, acabant el 22 de desembre, quan començarà l’hivern. El canvi d’estació de l’estiu a la tardor, conegut com a equinocci, és degut a una posició concreta de la Terra en la seua òrbita al voltant del Sol. La inclinació de l’eix del nostre planeta fa que este dia tinguem el mateix repartiment de llum i calor en els dos hemisferis, fent que en l’hemisferi nord comence la tardor i, en el sud, la primavera. A més, la duració del dia i la nit pràcticament és la mateixa.

 

Fases de l’equinocci i el solstici | Arxiu

 

 

La continuïtat de la inclinació de l’eix de la Terra farà que, amb el pas dels dies, els raigs del Sol més directes arriben amb més claredat a l’hemisferi sud, mentres que deixaran d’impactar en el nord. El punt àlgid d’este  fenomen es viurà en el solstici d’hivern, el dia 22 de desembre, quan el Sol estarà en el seu punt més baix en el cel de la nostra latitud i en el Pol Nord serà completament de nit les 24 hores del dia. 

 

Llunes plenes, menys llum solar i canvi d’hora

Quant a les llunes plenes de la tardor, tindran lloc els dies 13 d’octubre, 12 de novembre i 12 de desembre. Fet i fet en una estació caracteritzada per la pèrdua de llum solar un dia darrere de l’altre ja que, a partir de l’equinocci (23 de setembre), cada posta de sol serà més prompte i l’eixida de Sol serà més tard, allargant la nit entre 1 i 3 minuts al dia.

 

Imatge de la superlluna vista des del Moianès

Esta tardor tindrem fins a 3 llunes plenes | MeteoMoià

 

El Sol també cada volta el tindrem més inclinat cap a l’horitzó, cosa que farà que els seus raigs siguen cada volta menys potents i càlids. Com que anirem tenint més hores de nit que de dia, el dia 27 d’octubre haurem de canviar l’hora, a pesar del gran debat europeu sobre si s’eliminen els canvis que fem en dos moments a l’any en el continent.

 

D’eixa manera, l’últim diumenge d’octubre retardarem una hora els rellotges i, per tant, guanyarem una hora més. Aquell dia, a les 03.00 h de la matinada passaran a ser les 02.00 h. No oblideu fer els canvis pertinents abans d’anar a dormir la nit abans, tot i que la tecnologia fa que els mòbils, ordinadors i altres dispositius s’actualitzen automàticament.

 

Canvi d'hora hivernal

Canvi d’hora hivernal | Arxiu

 

Més cites astronòmiques de la tardor

Durant tota la tardor, Mart serà visible a l’eixida del Sol, mentres que Venus, Saturn i Júpiter es deixaran vore una volta es ponga l’astre. A més, hi haurà pluges d’estreles, sobretot, dels Dracònids i els Gemínids, mentres que Mercuri tindrà un protagonisme espacial. Estes són les cites astronòmiques més destacades.

 

8 d’octubre: la pluja d’estreles dels Dracònids

Este fenomen el podrem disfrutar entre el 6 i 10 d’octubre amb el punt àlgid el dia 8, quan cauran uns 20 meteors per hora. La Lluna, pràcticament plena, estropejarà un poc la visió, però si mirem en direcció a la constel·lació del Dragó, ens assegurem una zona sense contaminació lumínica i mirem el punt més allunyat de la Lluna, podrem apreciar l’espectacle.

 

Imatge de la pluja d’estreles dels Quadràntids vistos des del Pirineu el gener passat | Juan Carlos Casado- Observatori Astronòmic d’Albanyà

 

11 de novembre: trànsit de Mercuri

Aquell dia tindrem una cita molt especial, ja que Mercuri travessarà per davant el Sol, justet entremig de la distància entre l’astre i la Terra, cosa que farà que enmig de la gran bola de foc es veja un puntet negre. No obstant, haurem de prendre precaucions, ja que no podem mirar al Sol directament a simple vista, sinó que necessitem ajuda professional o filtres.

 

El fenomen es podrà vore durant 5 hores i 29 minuts des d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia occidental, i només tornarà a repetir-se el 13 de novembre de l’any 2032.

 

Imatge de l'últim trànsit de Mercuri el maig d'aquest any

Imatge de l’últim trànsit de Mercuri en maig d’enguany | CSIC

 

14 de desembre: la pluja d’estreles dels Gemínids

Respecte de l’altra pluja de l’estació, passarà entre el 4 i 17 de desembre, amb el punt àlgid els dies 13 i 14, quan cauran uns 150 meteors per hora. Es tracta d’una de les pluges d’estreles més actives i espectaculars de l’any. Per això, encara que faça fred, recomanem eixir al carrer ben abrigats i disfrutar de l’espectacle, tot i que tornarem a tindre Lluna plena i ens farà un poc més difícil l’observació.

 

A més d’estes dos pluges d’estreles, la tardor comptarà amb dos altres cites d’esta classe però de caràcter més lleu, amb la pluja de les Oriònides i dels Leònids, que tindran lloc en octubre i novembre, respectivament.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Detinguda a Gavarda una parella que robava a majors amb el mètode de labraç a Càrcer

La Guàrdia Civil ha detingut a Gavarda un home i una dona, de 19 i 20 anys i nacionalitat romanesa, acusats de robar una joia a un veí dedad avançada de Càrcer amb el mètode de labraç i relacionats amb dos assalts més a Jaén i Almería.

Huit morts atribuïts a la calor extrema en la Comunitat Valenciana en només tres dies

La calor extrema ha deixat huit morts en tres dies a la Comunitat Valenciana, totes persones majors excepte una, enmig d’una onada amb valors pròxims o superiors als 40 graus.

Oratge estable este dijous a la Comunitat Valenciana amb temperatures sense canvis destacats

El dijous arribarà a la Comunitat Valenciana amb cels poc nuvolosos, vent fluix i temperatures molt semblants a les de les últimes hores, després d’una jornada calorosa a Castelló, València i Alacant.

La cremà de 180 fogueres tanca unes festes d’Alacant amb quasi dos milions de visitants

La cremà dels més de 180 monuments foguerers ha posat punt final unes Fogueres d’Alacant 2026 marcades per quasi dos milions de visitants i per una nit de Sant Joan multitudinària i sense incidències greus.

La festa del títol del València Basket pot acabar amb comiat de Montero, De Larrea i Key

El València Basket ha tancat una temporada històrica amb la Lliga Endesa, però la celebració pot suposar l’adéu de Jean Montero, Sergio De Larrea o Braxton Key, pretendits pels grans clubs europeus i per la NBA.

L’afició taronja viu ‘el naixement d’una estrella’ amb Jean Montero campió de Lliga

El Valencia Basket ha aconseguit la seua segona Lliga ACB i el base dominicà Jean Montero ha sigut elegit millor jugador de la final, en una temporada que Pedro Martínez descriu com ‘el naixement d’una estrella’. L’entrenador també ha ressaltat el treball col·lectiu i la constància del grup durant dos temporades.

L’explosió de Sergio De Larrea: triat al draft NBA i campió de l’ACB en només 20 hores

El base vallisoletà Sergio De Larrea, de 20 anys, ha sigut triat en la primera ronda del draft de l’NBA i ha celebrat el seu primer títol de la Lliga ACB amb el València Basket amb només 20 hores de diferència.

La nit més llarga de Sergio de Larrea: campió de Lliga Endesa després del seu somni NBA

Sergio de Larrea ha conquistat la Lliga Endesa amb el Valencia Basket hores després de ser elegit en el lloc 25 del draft de la NBA, i ha admés que ha arribat al quart partit contra el Barça pràcticament sense dormir.