Cites estel·lars esta tardor que no et pots perdre

Ejemplo de shortcode con estilo
La tardor compta amb importants cites astronòmiques | Arxiu   Este dilluns, 23 de setembre, hem entrat oficialment en la tardor a les 09.50 h del matí. Una nova estació que posa punt final a un llarg estiu i que arriba pleneta d’importants cites astronòmiques, amb fins a 4 pluges d’estreles, un fenomen únic gràcies […]
La tardor compta amb importants cites astronòmiques

La tardor compta amb importants cites astronòmiques | Arxiu

 

Este dilluns, 23 de setembre, hem entrat oficialment en la tardor a les 09.50 h del matí. Una nova estació que posa punt final a un llarg estiu i que arriba pleneta d’importants cites astronòmiques, amb fins a 4 pluges d’estreles, un fenomen únic gràcies al planeta Mercuri i tres llunes plenes, a més del canvi d’hora a finals d’octubre.

 

Segons dades de l’Observatori Astronòmic Nacional, la nova estació durarà 89 dies i 20 hores, acabant el 22 de desembre, quan començarà l’hivern. El canvi d’estació de l’estiu a la tardor, conegut com a equinocci, és degut a una posició concreta de la Terra en la seua òrbita al voltant del Sol. La inclinació de l’eix del nostre planeta fa que este dia tinguem el mateix repartiment de llum i calor en els dos hemisferis, fent que en l’hemisferi nord comence la tardor i, en el sud, la primavera. A més, la duració del dia i la nit pràcticament és la mateixa.

 

Fases de l’equinocci i el solstici | Arxiu

 

 

La continuïtat de la inclinació de l’eix de la Terra farà que, amb el pas dels dies, els raigs del Sol més directes arriben amb més claredat a l’hemisferi sud, mentres que deixaran d’impactar en el nord. El punt àlgid d’este  fenomen es viurà en el solstici d’hivern, el dia 22 de desembre, quan el Sol estarà en el seu punt més baix en el cel de la nostra latitud i en el Pol Nord serà completament de nit les 24 hores del dia. 

 

Llunes plenes, menys llum solar i canvi d’hora

Quant a les llunes plenes de la tardor, tindran lloc els dies 13 d’octubre, 12 de novembre i 12 de desembre. Fet i fet en una estació caracteritzada per la pèrdua de llum solar un dia darrere de l’altre ja que, a partir de l’equinocci (23 de setembre), cada posta de sol serà més prompte i l’eixida de Sol serà més tard, allargant la nit entre 1 i 3 minuts al dia.

 

Imatge de la superlluna vista des del Moianès

Esta tardor tindrem fins a 3 llunes plenes | MeteoMoià

 

El Sol també cada volta el tindrem més inclinat cap a l’horitzó, cosa que farà que els seus raigs siguen cada volta menys potents i càlids. Com que anirem tenint més hores de nit que de dia, el dia 27 d’octubre haurem de canviar l’hora, a pesar del gran debat europeu sobre si s’eliminen els canvis que fem en dos moments a l’any en el continent.

 

D’eixa manera, l’últim diumenge d’octubre retardarem una hora els rellotges i, per tant, guanyarem una hora més. Aquell dia, a les 03.00 h de la matinada passaran a ser les 02.00 h. No oblideu fer els canvis pertinents abans d’anar a dormir la nit abans, tot i que la tecnologia fa que els mòbils, ordinadors i altres dispositius s’actualitzen automàticament.

 

Canvi d'hora hivernal

Canvi d’hora hivernal | Arxiu

 

Més cites astronòmiques de la tardor

Durant tota la tardor, Mart serà visible a l’eixida del Sol, mentres que Venus, Saturn i Júpiter es deixaran vore una volta es ponga l’astre. A més, hi haurà pluges d’estreles, sobretot, dels Dracònids i els Gemínids, mentres que Mercuri tindrà un protagonisme espacial. Estes són les cites astronòmiques més destacades.

 

8 d’octubre: la pluja d’estreles dels Dracònids

Este fenomen el podrem disfrutar entre el 6 i 10 d’octubre amb el punt àlgid el dia 8, quan cauran uns 20 meteors per hora. La Lluna, pràcticament plena, estropejarà un poc la visió, però si mirem en direcció a la constel·lació del Dragó, ens assegurem una zona sense contaminació lumínica i mirem el punt més allunyat de la Lluna, podrem apreciar l’espectacle.

 

Imatge de la pluja d’estreles dels Quadràntids vistos des del Pirineu el gener passat | Juan Carlos Casado- Observatori Astronòmic d’Albanyà

 

11 de novembre: trànsit de Mercuri

Aquell dia tindrem una cita molt especial, ja que Mercuri travessarà per davant el Sol, justet entremig de la distància entre l’astre i la Terra, cosa que farà que enmig de la gran bola de foc es veja un puntet negre. No obstant, haurem de prendre precaucions, ja que no podem mirar al Sol directament a simple vista, sinó que necessitem ajuda professional o filtres.

 

El fenomen es podrà vore durant 5 hores i 29 minuts des d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia occidental, i només tornarà a repetir-se el 13 de novembre de l’any 2032.

 

Imatge de l'últim trànsit de Mercuri el maig d'aquest any

Imatge de l’últim trànsit de Mercuri en maig d’enguany | CSIC

 

14 de desembre: la pluja d’estreles dels Gemínids

Respecte de l’altra pluja de l’estació, passarà entre el 4 i 17 de desembre, amb el punt àlgid els dies 13 i 14, quan cauran uns 150 meteors per hora. Es tracta d’una de les pluges d’estreles més actives i espectaculars de l’any. Per això, encara que faça fred, recomanem eixir al carrer ben abrigats i disfrutar de l’espectacle, tot i que tornarem a tindre Lluna plena i ens farà un poc més difícil l’observació.

 

A més d’estes dos pluges d’estreles, la tardor comptarà amb dos altres cites d’esta classe però de caràcter més lleu, amb la pluja de les Oriònides i dels Leònids, que tindran lloc en octubre i novembre, respectivament.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

El descarrilament d’un tramvia interromp la Línia 4 a València

Un tramvia ha descarrilat este diumenge abans de les 10 hores i ha interromput la Línia 4 entre Pont de Fusta i Empalme. No hi ha ferits i els tècnics treballen per a restablir el servici.

Natzaret tindrà un tanc de tempestes de més de 3.000 m³

El futur depòsit de Natzaret tindrà una capacitat superior a 3.000 metres cúbics i costarà 12 milions d’euros. Retindrà temporalment l’aigua més contaminada quan ploga i la conduirà a la depuradora de Pinedo.

Laura Luengo bat el rècord d’Espanya de mig marató a València

Laura Luengo ha batut a València el rècord d’Espanya de mig marató amb 1h08:28, dos segons menys que l’anterior marca. L’atleta ha qualificat el resultat d’increïble després d’un any complicat.

Torrent reclama más obras preventivas dos años después de la dana

Amparo Folgado alerta de las actuacions pendents al barranc de l’Horteta i reclama més agilitat en les obres de reconstrucció després de la dana de 2024.

Laura Luengo recupera el rècord d’Espanya al mig marató de València

Sheila Chepkirui ha guanyat el mig marató de València amb 1h03:51. Laura Luengo ha sigut vintena i ha batut el rècord estatal amb 1h08:28.

La falta de ayuda básica va intensificar l’abandonament després de la dana

Un estudi de la UPV conclou que la falta d’aliments, allotjament, electricitat i assistència sanitària va augmentar la sensació d’abandonament després de la dana de 2024.

Kwizera bat el rècord espanyol de mitja marató a València

Rodrigue Kwizera ha guanyat la Mitja Marató Trinidad Alfonso Zurich amb 58:03, nou rècord espanyol. La seua marca no compta com a rècord europeu perquè encara no té el transfer internacional de World Athletics.

Diumenge amb màximes a l’alça i cel poc nuvolós a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana tindrà este diumenge intervals de núvols alts i una pujada generalitzada de les temperatures màximes. Dilluns es preveuen canvis lleugers.