22.3 C
València
Dimecres, 11 febrer, 2026

Cites estel·lars esta tardor que no et pots perdre

La tardor compta amb importants cites astronòmiques

La tardor compta amb importants cites astronòmiques | Arxiu

 

Este dilluns, 23 de setembre, hem entrat oficialment en la tardor a les 09.50 h del matí. Una nova estació que posa punt final a un llarg estiu i que arriba pleneta d’importants cites astronòmiques, amb fins a 4 pluges d’estreles, un fenomen únic gràcies al planeta Mercuri i tres llunes plenes, a més del canvi d’hora a finals d’octubre.

 

Segons dades de l’Observatori Astronòmic Nacional, la nova estació durarà 89 dies i 20 hores, acabant el 22 de desembre, quan començarà l’hivern. El canvi d’estació de l’estiu a la tardor, conegut com a equinocci, és degut a una posició concreta de la Terra en la seua òrbita al voltant del Sol. La inclinació de l’eix del nostre planeta fa que este dia tinguem el mateix repartiment de llum i calor en els dos hemisferis, fent que en l’hemisferi nord comence la tardor i, en el sud, la primavera. A més, la duració del dia i la nit pràcticament és la mateixa.

 

Fases de l’equinocci i el solstici | Arxiu

 

 

La continuïtat de la inclinació de l’eix de la Terra farà que, amb el pas dels dies, els raigs del Sol més directes arriben amb més claredat a l’hemisferi sud, mentres que deixaran d’impactar en el nord. El punt àlgid d’este  fenomen es viurà en el solstici d’hivern, el dia 22 de desembre, quan el Sol estarà en el seu punt més baix en el cel de la nostra latitud i en el Pol Nord serà completament de nit les 24 hores del dia. 

 

Llunes plenes, menys llum solar i canvi d’hora

Quant a les llunes plenes de la tardor, tindran lloc els dies 13 d’octubre, 12 de novembre i 12 de desembre. Fet i fet en una estació caracteritzada per la pèrdua de llum solar un dia darrere de l’altre ja que, a partir de l’equinocci (23 de setembre), cada posta de sol serà més prompte i l’eixida de Sol serà més tard, allargant la nit entre 1 i 3 minuts al dia.

 

Imatge de la superlluna vista des del Moianès

Esta tardor tindrem fins a 3 llunes plenes | MeteoMoià

 

El Sol també cada volta el tindrem més inclinat cap a l’horitzó, cosa que farà que els seus raigs siguen cada volta menys potents i càlids. Com que anirem tenint més hores de nit que de dia, el dia 27 d’octubre haurem de canviar l’hora, a pesar del gran debat europeu sobre si s’eliminen els canvis que fem en dos moments a l’any en el continent.

 

D’eixa manera, l’últim diumenge d’octubre retardarem una hora els rellotges i, per tant, guanyarem una hora més. Aquell dia, a les 03.00 h de la matinada passaran a ser les 02.00 h. No oblideu fer els canvis pertinents abans d’anar a dormir la nit abans, tot i que la tecnologia fa que els mòbils, ordinadors i altres dispositius s’actualitzen automàticament.

 

Canvi d'hora hivernal

Canvi d’hora hivernal | Arxiu

 

Més cites astronòmiques de la tardor

Durant tota la tardor, Mart serà visible a l’eixida del Sol, mentres que Venus, Saturn i Júpiter es deixaran vore una volta es ponga l’astre. A més, hi haurà pluges d’estreles, sobretot, dels Dracònids i els Gemínids, mentres que Mercuri tindrà un protagonisme espacial. Estes són les cites astronòmiques més destacades.

 

8 d’octubre: la pluja d’estreles dels Dracònids

Este fenomen el podrem disfrutar entre el 6 i 10 d’octubre amb el punt àlgid el dia 8, quan cauran uns 20 meteors per hora. La Lluna, pràcticament plena, estropejarà un poc la visió, però si mirem en direcció a la constel·lació del Dragó, ens assegurem una zona sense contaminació lumínica i mirem el punt més allunyat de la Lluna, podrem apreciar l’espectacle.

 

Imatge de la pluja d’estreles dels Quadràntids vistos des del Pirineu el gener passat | Juan Carlos Casado- Observatori Astronòmic d’Albanyà

 

11 de novembre: trànsit de Mercuri

Aquell dia tindrem una cita molt especial, ja que Mercuri travessarà per davant el Sol, justet entremig de la distància entre l’astre i la Terra, cosa que farà que enmig de la gran bola de foc es veja un puntet negre. No obstant, haurem de prendre precaucions, ja que no podem mirar al Sol directament a simple vista, sinó que necessitem ajuda professional o filtres.

 

El fenomen es podrà vore durant 5 hores i 29 minuts des d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia occidental, i només tornarà a repetir-se el 13 de novembre de l’any 2032.

 

Imatge de l'últim trànsit de Mercuri el maig d'aquest any

Imatge de l’últim trànsit de Mercuri en maig d’enguany | CSIC

 

14 de desembre: la pluja d’estreles dels Gemínids

Respecte de l’altra pluja de l’estació, passarà entre el 4 i 17 de desembre, amb el punt àlgid els dies 13 i 14, quan cauran uns 150 meteors per hora. Es tracta d’una de les pluges d’estreles més actives i espectaculars de l’any. Per això, encara que faça fred, recomanem eixir al carrer ben abrigats i disfrutar de l’espectacle, tot i que tornarem a tindre Lluna plena i ens farà un poc més difícil l’observació.

 

A més d’estes dos pluges d’estreles, la tardor comptarà amb dos altres cites d’esta classe però de caràcter més lleu, amb la pluja de les Oriònides i dels Leònids, que tindran lloc en octubre i novembre, respectivament.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Pérez Llorca creu que no tindrà problemes amb Vox pel cas de les VPP d’Alacant

El president de la Generalitat va assegurar que la resposta davant les presumptes irregularitats en l'adjudicació de VPP ha sigut transparent i contundent. Va defendre a la conselleria i va descartar que el cas deteriore la seua relació amb Vox.

Bernabé titlla de desficaci la rebaixa fiscal i acusa a Pérez Llorca de submís a Feijóo

Pilar Bernabé ha criticat la bonificació del 99% de l'impost de successions anunciada per Pérez Llorca i ha reclamat prioritzar el finançament. També ha acusat a Feijóo de mantindre un no a tot sense alternatives.

Bernabé retrau al PP un café per a tots en vivenda i alerta de favoritismes

Pilar Bernabé ha acusat el PP d'aplicar un model de vivenda pública de café per a tots que, al seu juí, afavorix a càrrecs i afins i pervertix la finalitat social.

Replanten més de 10.000 exemplars de posidònia per a restaurar tres hectàrees del litoral mediterrani

Acció Posidònia ha reintroduït més de 10.000 plantes per a recuperar tres hectàrees a Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana i Murcia. El projecte, el major fins a la data al Mediterrani, combina voluntariat, cultiu 'in vitro' i formació.

Últim tram per a blindar el subministrament d’aigua a València i la seua àrea metropolitana

La EMSHI ha iniciat l'últim tram que unirà les potabilitzadores de La Presa i El Realón per a garantir el proveïment a València davant incidències greus. La fase, amb 13,5 milions d'inversió i finalització prevista en 2027, reforça la xarxa que atén 1,7 milions en 51 municipis

L’alcalde d’Alacant desoïx les demandes de dimissió i se centra en la gestió després del cas de les VPP

Luis Barcala ha evitat respondre a les peticions de dimissió per les suposades irregularitats en l'adjudicació de VPP en Platja de Sant Joan i ha insistit que la seua prioritat és la gestió i aclarir l'ocorregut.

La jutgessa de la DANA cita a 39 testimonis entre agents mediambientals i bombers forestals

La magistrada que investiga la gestion de la DANA del 29 d'octubre de 2024 ha acordat telefonar a 39 nous testimonis. Busca reconstruir la vigilància de rius i barrancs i el flux d'avisos a la poblacion.

L’Ajuntament sancionarà a Compromís per omplir València de cartells en la seua campanya contra Catalá

El consistori anuncia sancions a Compromís per una campanya de cartells que apel·la a l'alcaldessa i denuncia problemes en el transport públic. Catalá critica l'acció i defén que els polítics han de donar exemple.