Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Compromís dona llum verda a Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València

L’executiva de Compromís per València ha aprovat per consens iniciar el procés per a convocar una assemblea extraordinària que ratifique Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València, a proposta de l’exalcalde Joan Ribó.

El Valencia Basket remunta a temps i castiga el Bilbao en un final d’infart (83-80)

El Valencia Basket remunta tretze punts en tres minuts i mig davant el Surne Bilbao Basket al Roig Arena (83-80) i s’avança en l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga Endesa després d’un partit que els visitants havien controlat durant 34 minuts.

Justícia elevarà el pressupost de 2026 fins als 613 milions amb un increment del 5,6 %

La Conselleria de Justícia, Transparència i Participació disposarà en 2026 de 612,9 milions d’euros, 32,7 milions més que en 2025, per avançar cap a un model judicial més modern, àgil i eficient, en un context d’infrafinançament estructural.

Mora una dona de 61 anys en un greu accident de trànsit al centre d’Alcoi

Una dona de 61 anys ha mort este dimecres a migdia en un atropellament al centre d’Alcoi després que un cotxe col·lisionara, arrancara dos arbres i impactara contra ella. Una altra dona de 79 anys ha resultat ferida amb politraumatismes i ha sigut traslladada a l’Hospital d’Alcoi.

El pressupost dana de 2026 destina 445 milions per a impulsar la recuperació i tancar la reconstrucció

El vicepresident tercer del Consell, Vicente Martínez Mus, anuncia que el pressupost dana de 2026 inclou més de 445 milions, dins d’unes comptes de 1.100 milions, per a culminar la reconstrucció després de les riuades de 2024 i reforçar la prevenció davant fenòmens extrems.

El CSN eleva a nivell 2 un incident a la central nuclear de Cofrents del 2 de maig

El Consell de Seguretat Nuclear ha classificat com a incident de nivell 2 a l'escala internacional el sucsés ocorregut el 2 de maig a la central nuclear de Cofrents, relacionat amb el funcionament anòmal de huit vàlvules d'aïllament de vapor, sense conseqüències per a persones ni medi ambient.

Un club de futbol base investiga un possible espectacle eròtic en una festa amb menors

El CB Bonrepòs i Mirambell ha obert una investigació interna per aclarir si en una celebració del seu equip juvenil en una instal·lació municipal es va fer un espectacle eròtic amb menors presents i ja ha pres mesures cautelars.

Pérez Llorca anuncia una línia rècord de 50 milions per a modernitzar el camp valencià

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Carlet la major línia d’ajudes de la història de la Comunitat Valenciana per a modernitzar explotacions agràries, dotada amb 50 milions d’euros i amb especial suport a jóvens i zones rurals.