Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Martínez Mus exigix a la CHJ netejar els llits dels rius per a garantir la seua capacitat

El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, insistix que la Confederación Hidrográfica del Júcar és qui ha de garantir la capacitat hidràulica dels llits mantenint-los nets de vegetació i canyes, i li reclama actuacions abans de l’època de pluges.

El Consell reclama reunir els menors de Ceuta amb les seues famílies per a garantir-los més protecció

Elena Albalat defensa en la Conferència Sectorial d’Infància que la millor protecció per als menors arribats a Ceuta passa per localitzar les seues famílies i facilitar el retorn, i critica que el Govern central vulga repartir el problema entre comunitats.

Arnau Martínez confia a fer un salt de qualitat al València

Arnau Martínez s’ha presentat com a nou lateral dret del València amb la convicció que el seu rendiment pot donar un salt de qualitat a l’equip, amb el repte de millorar la passada temporada. El defensa català ha destacat la il·lusió per vestir l’escut valencianista, la versatilitat en el camp i la seua predisposició per a jugar de seguida.

Dylan Osetkowski: identitat i ritme del València Basket, clau per al seu fitxatge

Dylan Osetkowski ha explicat que el ritme i la identitat del València Basket han sigut decisius per al seu fitxatge i ha remarcat que arriba per a ajudar a guanyar partits en un any assenyalat pel 40 aniversari del club.

273 milions europeus per a reforçar 95 municipis valencians després de la DANA

El Govern central destina 273 milions d’euros de fons europeus a 95 ajuntaments valencians per a reforçar la seua adaptació al canvi climàtic i la resiliència després de la DANA, amb actuacions en hidràulica, seguretat i vivenda.

La investigació del robatori del Tresor de Villena assenyala tres encaputxats

Les primeres indagacions sobre el robatori de gran part del Tresor de Villena al museu municipal indiquen que hi han participat tres persones encaputxades. Els lladres s’han emportat peces valorades en uns 5 milions d’euros en pocs minuts.

Tapiada una finestra trencada del Museu de Villena després del robatori del Tresor

Operaris municipals han tapat una de les finestres trencades del Museu de Villena després del robatori de gran part del Tresor, enmig d’una gran expectació veïnal. La Guàrdia Civil investiga el cas mentres la Policia Local regula el trànsit a la zona.

Desallotgen la zona de la Gola de Pujol per un possible incendi a la Devesa de El Saler

Tres mitjans aeris i sis dotacions de Bombers de València s’han mobilitzat este dijous per un possible incendi a la Gola de Pujol, a la Devesa de El Saler, on s’ha desallotjat l’aparcament i es controlen els accessos de manera preventiva.