Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Comunitat Valenciana
3 minutde lectura
Per València Diari
Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Afegeix València Diari com a font preferida en Google

Últimes notícies

Salut

Les Urgències del Doctor Peset guanyen un 21 % d’espai amb una inversió de 5,2 milions

0
El projecte de modernització de les Urgències de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València reforma l’espai i l’amplia un 21 %, amb una inversió de 5,2 milions i quatre fases d’obres previstes fins al primer trimestre de l’any que ve. La primera fase ja està acabada i inclou una sala d’espera més gran, més espai per a pacients crítics i noves consultes d’especialitats.
Religió

Quatre persones ateses a la Tomatina de Bunyol per gas pebre enmig de la festa

0
Quatre persones han hagut de rebre atenció sanitària lleu després d’un llançament de gas pebre durant la Tomatina de Bunyol. L’incident, que també es va produir l’any passat, no ha provocat ferits greus.
Política

Pérez Llorca resta importància a quan triarà el PP el candidat a la Generalitat

0
Juanfran Pérez Llorca afirma que no està gens preocupat per quan designarà el PP el candidat a la presidència de la Generalitat i defensa que el que importa és continuar aplicant els pressupostos i les inversions en sanitat i polítiques socials a la Comunitat Valenciana.
Educació

Pérez Llorca assegura que cap professor serà perseguit a la Comunitat Valenciana

4
Juanfran Pérez Llorca garanteix que cap docent serà perseguit a la Comunitat Valenciana i defensa un model de llibertat educativa i de pensament. El president rebutja les crítiques a la Inspecció educativa i apel·la a millorar el sistema sense generar polèmiques.
Comunitat Valenciana

Pérez Llorca alerta que els centres de menors estan al 200 % i veu difícil assumir més xiquets migrants

4
Juanfran Pérez Llorca adverteix que els centres de menors de la Comunitat Valenciana estan saturats, amb ocupacions del 200 %, i veu molt difícil acollir més xiquets migrants mentre no hi haja més espai i personal.
Successos

Els fills del matrimoni irlandés mort a Cullera ja estan amb familiars

1
Els dos fills del matrimoni irlandés trobat mort en un xalet de Cullera, de 14 i 15 anys i amb necessitats especials, ja estan sota la cura de tres familiars desplaçats des d’Irlanda aquesta matinada. L’Ajuntament ha mobilitzat suport psicològic i social des del moment en què els adolescents van trobar els cossos dels seus pares.
Cultura

Buñol es tenyeix de roig amb 22.000 persones en una Tomatina de rècord

1
Buñol ha donat inici a la Tomatina 2026 amb l’aforament complet, 22.000 participants i 150 tones de tomata pera llançades pels carrers del municipi.
Ciència i tecnologia

El Palau de Congressos incorpora realitat augmentada sense ulleres en un pla pilot

1
El Palau de Congressos de València ha posat en marxa un projecte pilot de realitat augmentada sense ulleres per a convertir conferències i presentacions en experiències immersives durant nou mesos de proves.