Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Castelló envia 24.000 quilos d’ajuda a les víctimes del terratrémol de Veneçuela

L’Ajuntament de Castelló ha organitzat l’enviament de 24.000 quilos d’aliments i productes de primera necessitat a Veneçuela per a donar suport als afectats pel terratrémol, amb la col·laboració d’associacions veneçolanes i la Generalitat.

Una gran columna de fum alarma Villena per un incendi en una planta de reciclatge

Un incendi en una planta de reciclatge a la carretera de Caudete, a Villena, ha generat una gran columna de fum i ha mobilitzat nombrosos efectius de Bombers i mitjans de l’empresa.

Mor un jove ofegat mentre es banyava al riu Xúquer a Sumacàrcer

Un jove ha mort ofegat este dimecres al riu Xúquer, a l’àrea recreativa de l’Esgoletja de Sumacàrcer, malgrat l’ampli dispositiu de rescat mobilitzat.

Llocnou del Fenollet arriba als 44,3 graus en el tercer dia d’ona de calor

L’ona de calor ha deixat este dimecres fins a 44,3 graus a Llocnou del Fenollet i més de 42 graus en nombrosos municipis valencians, segons Avamet.

Llocnou del Fenollet arriba als 44,3 graus en el tercer dia d’ona de calor

L’ona de calor que afecta la Comunitat Valenciana ha deixat este dimecres 44,3 graus a Llocnou del Fenollet i més de 42 graus en nombrosos municipis de la Costera i voltants, segons Avamet.

El nou edifici d’hospitalització del Clínic obrirà en novembre amb 168 habitacions i 29 boxs de crítics

El nou edifici d’hospitalització del Hospital Clínic de València ha assolit el 98 % d’execució, finalitzarà les obres en setembre i començarà a funcionar en novembre amb 168 habitacions i 29 boxs de crítics.

Alboraia celebra el Dia de l’Orxata repartint més de mil litres i milers de gots

Alboraia ha celebrat la 57a edició del Dia de l'Orxata amb el repartiment gratuït de més de 1.000 litres d'orxata artesana, més de 3.000 gots i fartons, així com tallers, concursos i visites als camps de xufa.

Sanitaris de Villar del Arzobispo denuncien amenaces greus durant una guàrdia

Una infermera i altres professionals han patit una agressió verbal amb amenaces en el centre de salut de Villar del Arzobispo. SATSE reclama més seguretat, suport psicològic i jurídic i la implantació d’un botó del pànic.