Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Investiguen si uns ossos trobats en Dénia són d’un jove assassinat pel seu pare el 1994

La Policia Nacional analitza uns ossos humans localitzats baix el sòl d’una vivenda de Dénia per a comprovar si pertanyen a un jove desaparegut el 1994 després de la confessió en el llit de mort del seu pare.

Detingut un aficionat pels greus desordres previs al València-Barça a Mestalla

La Policia Nacional ha detingut a València un home identificat com un dels aficionats més actius en els greus desordres públics previs al partit València-Barcelona disputat a Mestalla el passat 23 de maig.

La CHJ invertix 1,3 milions per a reforçar la seguretat al barranc del Poyo a Riba-roja

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha destinat 1,3 milions d'euros a una nova mota de protecció al barranc del Poyo, al seu pas pel polígon industrial La Reva de Riba-roja de Túria, per a millorar la capacitat hidràulica i reduir el risc d'inundacions en una zona clau per a l'economia local.

Una tronada de matinada deixa 94 l/m² en tres hores a Ribera de Cabanes

Les pluges de la passada matinada han descarregat amb força al litoral de Castelló, amb 94 litres per metre quadrat en tres hores a Ribera de Cabanes i més de 60 l/m² en diversos municipis d’Alacant.

Les temperatures cauen quasi 14 graus en només 24 hores a Alcoi

Les temperatures del migdia han baixat una mitjana de 9,2 graus en només 24 hores a la Comunitat Valenciana, amb un descens excepcional de 13,9 graus a Alcoi, segons Aemet.

Detenen l’exmilitar Patricia Campos per un presumpte maltractament als seus fills que ella nega

La castellonenca Patricia Campos i la seua dona han sigut detingudes per la Guàrdia Civil i investigades per un presumpte delicte continuat de maltractament als seus dos fills adoptats, uns fets que la parella rebutja de manera categòrica.

Propietaris de Les Naus defenen davant la jutgessa que complien els requisits per a comprar els pisos

Huit propietaris investigats del residencial Les Naus, a la platja de Sant Joan dAlacant, asseguren davant la jutgessa que reunien les condicions per a accedir als habitatges. Les declaracions posen el focus en la interpretació de la unitat de convivència i en labast real dels ingressos que shi havien de declarar.

El PSPV presenta una esmena a la totalitat als primers pressupostos de Pérez Llorca

El PSPV-PSOE ha registrat una esmena a la totalitat als primers pressupostos de la Generalitat de Pérez Llorca, que considera pensats per a satisfer Vox i amb retallades en vivenda, sanitat i educació.