Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La filla ferida que ha sobreviscut a l’assassinat masclista d’Alacant va telefonar al 112

La filla de la dona assassinada en la partida de Cañada del Fenollar, a Alacant, ha sigut qui ha avisat al 112 després de l’agressió presumptament perpetrada pel pare, que també ha matat una altra filla i està hospitalitzat.

Investiguen l’assassinat de mare i filla a Alacant i hospitalitzen el pare i una altra filla

La Guàrdia Civil investiga la mort violenta d’una dona i una de les seues filles a la partida de El Fenollar, a Alacant. El pare i una altra filla han sigut traslladats a l’hospital amb ferides d’arma blanca.

Veïns de Novelda frenen les macroplantes solars i la promotora renuncia als projectes

La promotora dels projectes solars La Balsa i La Cascada en la zona de La Horna ha renunciat a desenvolupar-los després de l’ampli rebuig veïnal i la negativa majoritària dels propietaris a vendre els seus terrenys a Novelda.

Bendodo reclama el cessament de la presidenta de la SEPI imputada en el cas Leire

El vicesecretari del PP Elías Bendodo ha reclamat a Castelló el cessament immediat de la presidenta de la SEPI, Belén Gualda, després de la seua imputació en el cas Leire, i ha exigit al Govern que reforme la finançació autonòmica i local.

Un incendi en baixos okupats desallotja 80 veïns a Benicalap i pot deixar-ne part sense casa esta nit

Un incendi en dos baixos okupats al barri de Benicalap ha obligat a desallotjar 80 veïns per la gran quantitat de fum. No hi ha ferits, però part dels residents podrien no tornar hui a casa per la toxicitat del fum.

Desallotgen 80 veïns per l’incendi de dos baixos okupats al barri de Benicalap

Un incendi en dos baixos okupats al carrer Picayo, al barri de Benicalap, ha obligat a desallotjar 80 veïns per la gran quantitat de fum, sense causar ferits.

Un incendi en uns baixos obliga a desallotjar 80 veïns de dos blocs a València

Un incendi en dos plantes baixes okupades al barri de Benicalap ha obligat a desallotjar 80 veïns per l’intens fum, sense causar ferits, mentres s’investiga si el foc ha sigut intencionat.

Un incendi en baixos okupats obliga a desallotjar 80 veïns a Benicalap

Un incendi en dos baixos okupats al barri de Benicalap ha obligat a desallotjar preventivament 80 veïns per la gran quantitat de fum, sense registrar ferits, i els investigadors analitzen si el foc ha sigut intencionat.