Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Comunitat Valenciana
3 minutde lectura
Per València Diari
Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Successos

Un accident a l’A-7 col·lapsa el trànsit a Bétera en ple inici d’operació eixida

0
Un accident sense víctimes mortals a l’A-7 a l’altura de Bétera ha provocat fins a 17 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona i 13 en sentit Alacant, coincidint amb l’operació especial d’estiu.
Successos

Un jutjat de València rebutja ampliar la causa contra l’excomissionat de la DANA

0
El jutjat que investiga la presumpta falsificació del títol universitari de José María Ángel ha descartat ampliar la instrucció als delictes de prevaricació i nomenament il·legal en no vore indicis que els responsables polítics conegueren la possible manca de titulació.
Comunitat Valenciana

El Consell reclama una investigació ràpida i responsabilitats penals pels incendis

0
El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha agraït la faena dels efectius que lluiten contra l’incendi de la Vall d'Uixó i ha reclamat una investigació ràpida i conseqüències penals. També ha criticat que, quatre anys després de l’incendi de Bejís, les víctimes continuen sense ser resarcides ni tindre procediment judicial obert.
Successos

El jutjat de la dana crida a declarar el cap de la Policia de Turís i incorpora proves de Carlet

0
La Secció Civil i d'Instrucció de Catarroja ha citat com a testimoni el cap de la Policia Local de Turís i ha incorporat a la causa documentació aportada per l'alcaldessa de Carlet. La jutgessa també ha ordenat informes per danys morals vinculats a una víctima mortal i ha demanat més proves documentals.
Ciència i tecnologia

Els grans eclipsis dels segles XIX i XX que van obrir ponts polítics entre països

0
El catedràtic Pedro Ruiz-Castell destaca com els grans eclipsis solars dels segles XIX i XX van impulsar col·laboracions científiques internacionals i van servir com a via de diplomàcia en moments de tensió política. Diverses expedicions vinculades a la Universitat de València i a observatoris espanyols van ser clau en este procés.
Social

Cap funcionari citat compareix a l’última sessió de la comissió de Les Naus a Alacant

0
Cap dels cinc funcionaris citats de l’àrea de Plusvàlues de l’Ajuntament d’Alacant ha comparegut en l’última sessió de la comissió sobre el cas de les vivendes públiques de Les Naus. La sessió, de només deu minuts, ha quedat pendent de possibles noves citacions i de la lectura de conclusions prevista per al 21 de setembre.
Local

L’escultura ‘El Monolito’ de Manolo Valdés s’alçarà al Parc Central de València

0
L’escultura ‘El Monolito’ de Manolo Valdés s’instal·larà a l’esplanada del Parc Central de València en règim de cessió temporal de deu anys, amb un pedestal de quasi 100.000 euros i una valoració asseguradora de tres milions.
Medi ambient

El nou espai d’ajolots de l’Aquari de Saragossa impulsa la protecció dels amfibis

0
L’Aquari de Saragossa ha obert una instal·lació dedicada als amfibis amb l’ajolot com a espècie estrella per conscienciar sobre la seua conservació. El projecte forma part d’un pla de renovació del centre impulsat pel grup Global Omnium, gestor també de l’Oceanogràfic de València.
FILMOTECA D'ESTIU