26.6 C
València
Dimecres, 16 juliol, 2025

Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

- Advertisement -Telegram València Diari

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Troben mort al conductor d’un cotxe a Pedreguer després d’accident fa dos dies

Un home de 47 anys va ser trobat mort a l'interior del seu vehicle en la N-332 a Pedreguer, Alacant, després d'un accident ocorregut fa aproximadament dos dies.

EMT València avança amb 218 nous autobusos, 10 línies i major connectivitat fins a 2030

L'EMT de València presenta un pla per a renovar la seua flota amb 218 autobusos elèctrics, crear 10 noves línies i augmentar un 39% les connexions entre barris abans de 2030.

La Generalitat garantix el pagament a farmàcies i estes suspenen les seues protestes després d’acord

La Generalitat assegura la liquidació de pagaments pendents a farmàcies valencianes abans de fi de juliol, la qual cosa ha portat a la suspensió de les seues protestes.

El port de València planeja concentrar el 45% del trànsit espanyol de contenidors per a 2035

El Pla Estratègic 2035 del port de València busca consolidar el seu lideratge a Espanya amb 45% del trànsit de contenidors i un impuls clau al ferrocarril i descarbonització.

González-Sinde estrena en 2026 l’adaptació cinematogràfica de la seua novel·la ‘Després de Kim’ rodada a Benidorm i València

La directora Ángeles González-Sinde roda 'Després de Kim', adaptació thriller de la seua novel·la, a Benidorm i València, amb estrena prevista en 2026.

El Festival de Cinema de l’Alfàs del Pi aposta per col·laboració amb Ciutat de la Llum per a impulsar la formació audiovisual

El Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi busca enfortir la formació professional i la indústria audiovisual després de la seua 37a edició, explorant col·laboració amb Ciutat de la Llum a Alacant.

Benetússer inaugura plataforma en línia per a seguir la reconstrucció després de la DANA

L'Ajuntament de Benetússer llança Recuperembenetusser.es, una web amb informació i transparència sobre la reconstrucció del municipi després de la DANA d'octubre, gestionant prop de 40 projectes.

Veler encallat des del dissabte a la platja del Saler, València, sense tripulació ni danys ambientals

Un veler roman encallat des del dissabte a la platja del Saler, València, sense tripulació ni abocaments. Salvament Marítim i Guàrdia Civil van intentar rescatar-ho sense èxit. Ara espera pla de reflotació.