Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Comunitat Valenciana
3 minutde lectura
Per València Diari
Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Medi ambient

Sánchez demana prudència tot i la millora dels incendis d’Àvila i Madrid

0
Pedro Sánchez ha assegurat que l’evolució dels incendis d’Àvila, Madrid i Toledo és favorable, però ha advertit que les pròximes dotze hores seran decisives. També ha demanat paciència i confiança a les persones confinades o desallotjades mentre continua la tasca de contenció.
Esports

El president de l’Elche critica que LaLiga comence amb el mercat obert

0
El president de l’Elche, Joaquín Buitrago, considera que començar LaLiga amb el mercat d’estiu obert distorsiona la planificació esportiva, però es mostra tranquil amb la situació del club i amb el cas d’Abiel Osorio.
Successos

L’informe d’Emergències de les 21.30 del 29-O assegurava que la hidrologia no donava problemes

0
Un informe d’Emergències de la Generalitat remés a les 21.35 hores del 29 d’octubre de 2024 afirmava que no hi havia informació de problemes hidrològics durant la dana en què van morir 231 persones a València, malgrat les greus incidències recollides al document.
Successos

Els veïns de Tales reclamen tornar uns minuts per alimentar els animals

0
Els veïns de Tales, encara desallotjats per l’incendi de la Vall d'Uixó, demanen que els deixen entrar uns minuts al poble per donar menjar i aigua als animals. La Guàrdia Civil manté el tall de la carretera i rebutja, de moment, qualsevol accés.
Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana batrà rècord d’ingressos de finançament en 2027 amb 16.311 milions

0
La Comunitat Valenciana rebrà en 2027 unes entregues a compte rècord de 16.311 milions, un 8,8 % més que en 2026, que s’elevaran fins als 18.968 milions si es compta la liquidació de 2025. El ministre Arcadi España critica que el Consell haja demanat ajornar el Consell de Política Fiscal i Financera i rebutge negociar el nou model de finançament.
Successos

Més Guàrdia Civil per l’Arenal Sound mentre seguix l’incendi de la Vall d’Uixó

0
La Delegació del Govern ha anunciat un reforç de la Guàrdia Civil amb agents d’altres províncies per cobrir l’Arenal Sound i l’incendi de la Vall d’Uixó.
Successos

L’abandó rural convertix el territori en una mecha forestal contínua

1
El geògraf de la Universitat de València Javier Berenguer alerta que l’abandó rural ha creat una 'mecha forestal ininterrompuda' i augmenta el risc d’incendis, especialment en la frontera entre vivendes i muntanya a la Comunitat Valenciana.
Successos

Marcos Benavent, el ‘ionqui dels diners’, ja està empresonat per la primera condemna del cas Imelsa

1
Marcos Benavent, exgerent d'Imelsa conegut com el 'ionqui dels diners', ja està a la presó de Picassent per complir la primera condemna del cas Imelsa, de quasi huit anys. Va ingressar de manera voluntària abans que expirara el termini marcat per l'Audiència Provincial de València.
FILMOTECA D'ESTIU