Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Dimarts assolellat i més calor a la Comunitat Valenciana

Dimarts estarà marcat per un cel poc nuvolós o ras i un augment de les temperatures, sobretot a València i al nord d’Alacant. Dimecres arribaran núvols i possibles ruixats amb tempesta a l’interior nord, especialment a Castelló.

Retards de fins a 50 minuts en Rodalia a València per una avaria ja reparada

Els trens de Rodalia que passen per l’Estació del Nord han patit este dimarts retards de fins a 50 minuts per una incidència tècnica registrada dilluns i reparada cap a les set del matí.

El Betis s’imposa a Vila-real i reforça la seua candidatura europea

El Betis ha guanyat 1-2 al Vila-real a La Ceràmica amb un gran segon temps, que Manuel Pellegrini ha qualificat de partit de ‘sis punts’, mentre que Iñigo Pérez ha admés que la imatge grogueta després del descans és ‘danyina’ per a l’autoestima de l’equip.

Gerard Moreno admet l’ansietat del Vila-real en les remuntades

Gerard Moreno ha reconegut després de la derrota davant el Betis que al Vila-real li ha pogut l’ansietat quan s’ha vist per darrere en el marcador i que a l’equip li falta contundència per a tancar els partits quan s’avança.

Dani Ceballos torna a jugar amb el Betis nou anys després

Dani Ceballos ha tornat a vestir la samarreta del Betis en partit oficial nou anys després, en la victòria verd-i-blanca al camp del Villarreal. El migcampista d'Utrera ha entrat en la segona part i ha contribuït al triomf que impulsa l'equip a la zona alta.

El Betis remunta a La Ceràmica i afon a un Villarreal sense victòries

El Villarreal s’ha avançat amb un gol de Gerard Moreno, però el Betis ha remuntat abans del descans i ha infligit una nova derrota als groguets, que continuen sense conéixer la victòria en LALIGA EA SPORTS.

Dos detinguts a Benicàssim amb un quilo de càpsules d’amapola adormidera

La Guàrdia Civil ha detingut dos hòmens a Benicàssim després d’intervindre’ls més d’un quilo de càpsules d’amapola adormidera i pols triturada, considerats productes per a fabricar droga.

Real Madrid es juga mantindre el pols a LaLiga al camp d’un Elx obligat a reaccionar

El Real Madrid afronta una eixida clau al Martínez Valero per no despenjar-se del Barça, davant un Elx sense triomfs i amb urgència per puntuar com a local. Martín Anselmi confia en la possessió i en el talent de Buonanotte per frenar el potencial blanc.