Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Comunitat Valenciana
3 minutde lectura
Per València Diari
Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Successos

Detingut a la Pobla Llarga amb una pistola amagada en una falsa targeta de crèdit

0
La Guàrdia Civil ha detingut a la Pobla Llarga un home de 53 anys que duia una arma de foc camuflada com una targeta de crèdit. En el seu domicili s’ha localitzat més munició, inclosa una bala de punta buida prohibida per a particulars.
Oratge

Ruixats forts al nord i temperatures estables a la Comunitat Valenciana

0
L’Aemet preveu per a esta vesprada ruixats localment forts amb tronada al terç nord de la Comunitat Valenciana, mentre que la resta del territori mantindrà el cel poc nuvolós i temperatures sense canvis destacats.
Esports

L’Espanyol goleja el Llevant en l’estrena de la Lliga 2026-27

1
L’Espanyol ha debutat en la Lliga 2026-27 amb un contundent 3-0 contra el Llevant al RCDE Stadium, amb doblet de Roberto Fernández i un gol final de Dolan. El partit també ha deixat el debut del jove Marc Santos, que amb 15 anys s’ha convertit en el futbolista més jove de la història del club granota.
Oratge

Fortes tempestes deixen fins a 62 l/m² a Castellfort en poques hores

1
Les fortes tempestes d’este diumenge han deixat fins a 62 litres per metre quadrat a Castellfort i han activat l’avís taronja a l’interior nord de Castelló per intensitat de pluja, calamarsa i ratxes fortes de vent.
Esports

Compte arrere de 200 dies per a l’Europeu de pista curta a València

1
La fi de l’Europeu de Birmingham dona pas a un compte arrere de 200 dies per al Campionat d’Europa de pista curta de 2027 al Velòdrom Lluís Puig, que l’Ajuntament de València ja està adaptant amb obres i millores tècniques.
Esports

Corbalán afronta la Euroliga amb el València Basket com el gran repte de la seua carrera

1
L’escorta argentí Gonzalo Corbalán ha arribat a València per a incorporar-se al València Basket i ha assegurat que jugar la Euroliga i defensar el títol de la Lliga ACB és un repte molt gran en la seua trajectòria professional.
Esports

Arriaga es queda fora de la llista del Llevant i obri la porta a Bardeli i Manu Sánchez

2
Kevin Arriaga s ha quedat fora de la llista del Llevant davant l Espanyol i podria eixir prompte cap a l AEK d Atenes, fet que ha obert plaça per a Manu Sánchez i Enzo Bardeli.
Oratge

Altea encapçala les màximes amb 38,3 graus en un diumenge de calor intensa

1
Altea ha registrat este diumenge la temperatura més alta de la Comunitat Valenciana, amb 38,3 graus, seguida per Callosa d'en Sarrià i diverses localitats de València i Castelló. Les capitals de província s'han mantingut per davall dels 34 graus, segons Avamet i Aemet.