Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida
Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

En la superfície d'esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d'este satèl·lit.

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

Representació de l'aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL - NASA

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d'estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

També pots llegir...

🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!

"Els estudiants de l’Índia protesten contra la contaminació" "Un nou satèl·lit artificial controlarà la pujada del nivell de la mar"