Un bebé de només nou mesos ha mort en Madrid després d’una presumpta negligència mèdica. Els fets van passar durant el mes de febrer en l’Hospital Universitari Gregorio Marañón, concretament, tres mesos després de què el menut fora sotmés a un trasplantament de cor per haver nascut amb problemes cardíacs. Durant el procés de recuperació de l’operació, els metges li van administrar deu voltes més medicina que la que li havien prescrit, de manera oral i totalment accidental.
Una dosi 10 voltes superior
D’eixa manera, i segons l’historial clínic —al que ha tingut accés ‘El Mundo’—, «a primera hora del matí del 4 de febrer se li administra per error una dosi 10 voltes superior a la corresponent de micofenolat». Eixe component és un immunosupressor que s’administra habitualment en el tractament de pacients que han tingut un trasplantament d’òrgans.
Fet i fet, el xiquet va rebre 1.000 mil·ligrams de micofenolat, en comptes de 100, que era la quantitat que li corresponia. I, a pesar de què els metges van intentar revertir els efectes subministrant-li «carbó i colestiramina», el menut va acabar morint dos setmanes després per una necrosi intestinal. No és l’únic bebé mort a causa d’una preumpta negligència mèdica en Espanya. El novembre passat, una bebé va morir en l’Hospital de Vinaròs a causa d’una sobredosi de sucre administrada per error.
El bebé va empitjorar ràpidament
Evidentment, els efectes de la negligència no van tardar en aparéixer, i durant la vesprada del 4 de febrer els informes arrepleguen la informació següent: «Els efectes secundaris descrits per micofenolat són hematològics, gàstrics, intestinals i metabòlics. Pla: vigilar efectes adversos per sobredosificació de micofenolat». Una situació que va empitjorar al llarg de les hores següents.
«Presenta un deteriorament brusc, clínic, amb acidosi metabòlica i làctica important. Augment de la distensió abdominal 24 hores més tard. Es fa una ecografia i TC abdominal, decidint-se a dur a terme una revisió quirúrgica de l’abdomen el dia 5/02 per sospita d’isquèmia i perforació intestinal, i es retira catèter de diàlisi permanent. Des d’eixe moment, i fins a la mort del pacient, es manté dieta absoluta amb nutrició parenteral».
Però no només això, sinó que set hores després el bebé va ser diagnosticat «d’infart intestinal» i de gastritis aguda amb hemorràgia, motiu pel que va haver de rebre ventilació mecànica a conseqüència de la falta de reg sanguini en la zona. Finalment, el menut moria el 19 de febrer, només tres dies després de què els metges es vegeren obligats a proporcionar-li «suport vasoactiu». Fins al moment, ni l’Hospital ni la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid han volgut pronunciar-se al respecte.