La ministra de Ciència, Diana Morant, va celebrar el compromís de donar veu finalment a les víctimes de la DANA en la comissió d’investigació del Congrés. Segons el pla acordat pels grups que la impulsen, les persones afectades obriran les compareixences i, en una fase posterior, acudiran el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Carlos Mazón. El registre del pla de treball per part de PSOE, Sumar, Podemos, Bildu, ERC, Junts i PNB activa un procés que portava mesos pendent i fixa un orde que prioritza el relat dels qui van patir el temporal.
Calendari i dos fases
El document planteja dos etapes: primer, la investigació dels fets i, després, la reconstrucció. La comissió es va aprovar al març i es va constituir a la fi de maig, però fins ara no comptava amb un pla que guiara els seus treballs. L’acord entre PSOE i Sumar per a incloure la compareixença de Sánchez va desbloquejar una de les discrepàncies que havia frenat l’arrancada. Està previst que la taula es reunisca per a convocar la comissió la setmana vinent i, a partir d’ací, posar en marxa un calendari. Amb este esquema, les primeres sessions serviran per a ordenar la cronologia des de la veu de les víctimes, una base que condicionarà la resta de compareixences i sol·licituds d’informació.
Morant va insistir que les víctimes siguen les primeres a ser escoltades, en considerar que el seu testimoniatge és clau per a entendre l’ocorregut i avaluar la gestió pública. Va subratllar la importància de sentir familiars de les persones que van perdre la vida i va xifrar en més de 200 les defuncions a la Comunitat Valenciana. La responsable política va sostindre que hauran de comparéixer els màxims responsables de la gestió del temporal i va expressar crítiques cap a l’actuació del president Carlos Mazón. Amb este orde, el Congrés busca reconstruir els fets a partir de l’experiència directa i, més tard, contrastar-la amb les versions institucionals.
Petició de documentació i focus en la gestió
El pla de treball incorpora una àmplia sol·licitud de documentació per a reconstruir amb precisió la seqüència de decisions i actuacions durant els dies més crítics del temporal. Entre els documents requerits figuren les actes de les reunions del Centre de Coordinació Integrada (Cecopi) del 29 d’octubre de 2024 i de les jornades posteriors, així com els acords aconseguits. També es reclama l’agenda pública i privada de Carlos Mazón, amb els horaris i llocs d’assistència a reunions i actes del 29 d’octubre, i la geolocalització dels seus telèfons mòbil oficial i personal els dies 29 i 30 d’octubre de 2024, amb la finalitat de determinar la seua ubicació i participació en la gestió de l’emergència. A més, es demanaran els informes del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana relatius a l’activació dels plans d’emergència en les hores prèvies i posteriors al temporal. Amb estos materials, els grups pretenen ordenar la cronologia, avaluar decisions i detectar possibles fallades de coordinació, orientant l’enfocament cap a la reconstrucció posterior.
Des de Compromís, el seu portaveu en la comissió, Alberto Ibáñez, va qualificar d’ambiciós el pla i va defendre abordar el desastre amb sensibilitat cap a les víctimes. Va afirmar que es treballarà amb empatia i, alhora, amb rigor enfront de la manipulació política, amb una mirada posada en la reconstrucció que atenga la vulnerabilitat climàtica dels territoris més exposats. Este enfocament busca combinar la reparació del mal amb la millora de la preparació davant esdeveniments extrems.
Segons Morant, les víctimes obriran les compareixences i, a partir d’ací, continuarà el treball de la comissió d’investigació. El compromís d’escoltar els afectats, accedir a la documentació clau i citar als principals responsables marca l’arrancada efectiva d’una investigació parlamentària que aspira a aclarir les decisions adoptades i orientar la reconstrucció.
