El futbol professional ha registrat una mort associada a un impacte físic: el davanter Jesús de Miguel ha mort este dimarts, 3 de novembre. El jugador del CD Tenerife ha rebut un fort colp durant el partit disputat dilluns contra el FC Andorra.
La jugada s’ha produït en la part final del partit de Segona Divisió. Jesús de Miguel ha xocat accidentalment amb el porter visitant, Jesús Owono, mentre lluitaven per una pilota dividida. Després de rebre un colp al pit, ha patit una aturada cardiorespiratòria.
En el futbol professional, la majoria de les morts sobtades s’associen a problemes cardíacs. Les defuncions vinculades directament a un impacte físic són molt menys habituals. Tot i això, diversos jugadors han mort després de col·lisions o accions de joc.
Antecedents de colps mortals
El 21 de desembre de 1986, el porter José Antonio Gallardo, del CD Málaga, va xocar amb Baltazar, davanter brasiler del Celta. Gallardo va patir una triple fractura del parietal dret i va estar tres dies hospitalitzat a Vigo.
Els metges li van donar l’alta perquè no li van detectar lesions greus. Però el 7 de gener de 1987 va patir una hemorràgia cerebral a casa. Va entrar en coma i va morir el dia 15.
El porter internacional ucraïnés del CSKA, Serhiy Vladimirovich Perkhun, tenia 23 anys quan va rebre un colp cap contra cap. L’impacte es va produir el 14 d’agost de 2001, durant un partit contra Anzhi Makhachkala, on jugava Budun Budunov.
Després de ser traslladat a l’hospital, Perkhun va rebre l’alta. Poc després, però, va haver de tornar a ingressar i va entrar en coma. Va morir el 28 d’agost.
El futbolista croat Hrvoje Custic, del Zadar, va morir el 2008. Durant un partit del campionat nacional, es va colpejar el cap contra un mur de formigó situat prop de la banda.
Custic lluitava per una pilota en el partit contra el Cibalia Vinkovci quan un rival li va fer una falta. Va avançar dos o tres passos i va acabar xocant contra el mur. Va patir una fractura cranial i va morir el 3 d’abril.
A l’agost de 2017, el porter indonesi Choirul Huda, de Persela Lamongan, va xocar amb el defensa brasiler Ramón Rodrigues, del Semen Padang. Va arribar a l’hospital en estat crític i va morir d’una aturada cardíaca.
Va ser la tercera mort d’un futbolista a Indonèsia en circumstàncies semblants en huit anys. Abans havien mort el davanter Jumadi Abdi, del Persiba Balikpapan, el 2009, i el porter Akli Fairuz, del Persiraja Banda Aceh, el 2014.
Akli Fairuz va morir després de rebre una puntada violenta a l’abdomen durant un partit. Les lesions internes i els danys en la bufeta van obligar a intervindre’l.
El jugador algerià Sofiane Loukar, del MC Saïda, va morir durant un partit contra l’ASM Orán el desembre de 2025. Va rebre un colp al cap mentre disputava una pilota aèria.
La caiguda i el colp li van provocar un traumatisme cranial al camp de l’estadi Habib Bouakeul, a Orà. Després de rebre les primeres assistències, va tornar al terreny de joc. Deu minuts més tard, es va desplomar i no va tornar a alçar-se.
Les morts per problemes cardíacs
Les morts per afeccions cardíaques durant la carrera esportiva són més freqüents que les causades per col·lisions. A Espanya, els aficionats del Sevilla i de l’Espanyol recorden en cada partit Antonio Puerta i Dani Jarque als seus estadis.
Antonio Puerta va morir el 28 d’agost de 2007, als 22 anys. Tres dies abans, s’havia desmaiat al camp de l’estadi Sánchez Pizjuán, durant un partit contra el Getafe.
Dos anys més tard, el 8 d’agost de 2009, va morir Dani Jarque, capità de l’Espanyol. Tenia 26 anys i va patir un infart mentre parlava per telèfon a l’habitació d’un hotel de Coverziano, a Itàlia.
