Una altra mostra de no considerar una manera de reduir els models lingüístics valencians: investigant divergències

El dia 23 de juliol, escriguí un article titulat «Les negatives a reduir a u els tres models lingüístics valencians» (València Diari), en el qual comentava dos articles, u d’Alfons Garcia (subdirector del periòdic Levante), i l’altre d’Òscar Rueda (secretari de la Secció de Llengua de la RACV). Mostrava que els dos articles coincidien en no debatre la proposta que havia fet a Vicent Mompó i Natàlia Enguix (president i vicepresidenta de la Diputació de València). Resumia la proposta en dos punts:

1. No és positiu que en la societat valenciana hi hagen tres models lingüístics (el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el de les universitats valencianes públiques, i el de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
2. A fi d’avançar en la superació d’eixa situació, la Diputació podria posar a disposició pública la Biblioteca de Filologia d’Alfons el Magnànim per a fer investigacions sobre temes concrets en que hi hagen divergències. Cada investigació hauria d’indagard’a on ve cada opció, i hauria d’explicar quina és coherent amb les estructures lingüístiques del valencià, i quina no ho és.

El dia 27 d’agost, Òscar Rueda contestà al meu article en un escrit que ompli les 3/4 parts d’una pàgina de Las Provincias, titulat «Sobre els models llingüístics valencians i la pèrdua de temps». L’autor nega que hi hagen tres models, ja que el de l’Acadèmia i el de les universitats serien el mateix model. No cita cap obra (ni dades empíriques). No obstant, hi ha una publicació que facilita aclarir si el model de l’Acadèmia i els de les universitats públiques és el mateix o no ho és. El llibre es titula Criteris lingüístics per als usos institucionals de les universitats valencianes, publicat en la Universitat d’Alacant en el 2009, i elaborat pels «Serveis lingüistics de les universitats valencianes».

Però el tema central no és que els models en siguen dos o en siguen tres (punt 1 del resum). La qüestió central és fer investigacions sobre divergències per a contribuir a superar el panorama actual (punt 2  del resum). Sobre la qüestió central, ¿qué diu l’article llarguíssim d’Òscar Rueda «Sobre els models llingüístics valencians i la pèrdua de temps»? No he vist que diga res, de manera que estem en una situació similar a la que vaig descriure el 27 de juliol, reflectida en el títol de l’article: la negativa a reduir a u els models lingüístics valencians.