L’obertura de l’Institut d’Educació Secundària Azorín a Petrer ha sigut qualificada com a simbòlica per les autoritats a causa del llarg període en què la seua construcció va estar paralitzada i en abandó.
Amb una inversió de 13,3 milions d’euros, el centre educatiu tindrà capacitat per a mil alumnes, a més de comptar amb modernes instal·lacions que inclouen 24 aules de Secundària Obligatòria (ESO), 8 aules per a Batxillerat i un total de 256 panells solars, apuntant així a la sostenibilitat energètica.
L’edificació de l’institut va començar en 2007 durant el mandat de Francisco Camps, però diversos problemes tècnics i falta de pressupost van provocar nombrosos retards i paràlisis en l’obra.
Impuls decisiu i finalització
Va ser en 2015, amb el Govern de Ximo Puig, quan es va donar un impuls decisiu a la finalització del centre, que finalment culmina en 2025 sota l’administració de Carlos Mazón, president de la Generalitat.
Segons Mazón, l’obra va estar abandonada durant massa temps degut a problemes tècnics, de gestió i financers, situació que ha canviat amb una accelerada en els últims dos anys per a garantir la seua obertura per al pròxim curs escolar.
Projectes i inversions educatives
Este projecte forma part d’un paquet de 15 iniciatives educatives amb una inversió total de 22,1 milions d’euros, una xifra sense precedents executada per la Generalitat en matèria d’educació.
Reclamacions i demandes municipals
Durant la visita al centre, Mazón va destacar la importància estratègica de l’IES Azorín per a la zona i va sol·licitar a l’alcaldessa de Petrer, Irene Navarro, agilitzar infraestructures educatives municipals, especialment habilitant un pas de vianants segur per als estudiants i les seues famílies.
Tensions polítiques
No obstant això, l’alcaldessa, pertanyent al PSOE, va qüestionar el mèrit de Mazón sobre l’obra i va afirmar que va ser l’anterior govern del Botànic qui realment va impulsar el projecte. En un episodi tibant durant la visita, Navarro va acusar a Mazón de voler fer-se la foto i va reconéixer el paper de Ximo Puig i el llavors secretari autonòmic Miquel Soler a rescatar el projecte durant moments crítics.
A més del debat sobre l’educació, durant la visita es van discutir assumptes com la disponibilitat de terrenys municipals per a construir vivendes socials, mostrant les tensions polítiques encara presents.
Protestes i respostes
La inauguració va estar marcada per una protesta d’aproximadament mig centenar de persones que reclamaven la dimissió de Mazón i criticaven la situació de la sanitat pública i les llistes d’espera. El president va respondre afirmant les inversions de 2 milions per a ampliar Urgències a l’hospital d’Elda i va defendre que este estiu comptarà amb la menor reducció de llits dels últims anys.
En definitiva, l’obertura de l’IES Azorín representa una fita desitjada per la comunitat educativa després de quasi dos dècades d’avanços, aturades i controvèrsies polítiques, reflectint la complexitat de gestionar obres públiques i les expectatives socials que generen.
