Pape Gueye es va convertir en l’heroi del Senegal en marcar el gol que va donar la victòria davant el Marroc en la final de la Copa Àfrica, un desenllaç que va coronar la seua progressió recent al Vila-real després d’una arrancada de carrera agitat. El punt decisiu va segellar un títol continental i va tancar un cicle personal marcat per decisions complexes i un retorn a la seua millor versió.
Del caos contractual a l’estabilitat
Nascut en Montreuil en 1999, es va formar a Le Havre i va fer el salt al primer equip amb 18 anys, fins a portar el braçalet en diversos partits malgrat la seua joventut. En 2020 el seu nom va acaparar titulars: el Watford va anunciar el seu fitxatge i, poc després, el Olympique de Marsella el va presentar, una duplicitat que va acabar en denúncia del club anglés.
Tres anys més tard, el TAS li va imposar quatre mesos de sanció i una multa de 2,5 milions, un colp que va arribar després de dos temporades i mitja a Marsella i mitja campanya cedit al Sevilla per la pèrdua de protagonisme. El propi futbolista va explicar en entrevistes que va ser enganyat per la seua llavors representant. Eixa aturada va coincidir amb l’efímer pas de Marcelino per la banqueta marsellesa i va obrir una porta: lliure en l’estiu de 2024, va firmar pel Vila-real fins a 2028 amb una clàusula de 45 milions.
En la seua primera etapa al Vila-real es va assentar immediatament. Va ser triat millor jugador africà de la Lliga i va resultar clau per a classificar a l’equip per a la Lliga de Campions, una carta de presentació que va alimentar l’interés de grans com el PSG o el Galatasaray de cara al següent estiu, segons van publicar diversos mitjans.
Pes en el joc i salt amb el Senegal
Migcampista de perfil defensiu per físic i envergadura, va mostrar qualitat en l’eixida, lectura per a recuperar i un tret llunyà útil en partits tancats. Eixe equilibri entre fortalesa i tècnica, amb referents com Paul Pogba en la seua formació, va ampliar recursos a un Vila-real que necessitava consistència en la base del joc.
Abans d’unir-se a la concentració del Senegal en esta campanya, va acumular tretze trobades de lliga amb el Vila-real, nou d’ells com a titular, amb un balanç de nou triomfs, dos empats i dos derrotes. En la Lliga de Campions va ser titular en els sis partits disputats per l’equip, que va empatar un i va perdre cinc, un contrast que va subratllar el seu pes individual malgrat els resultats.
La seua trajectòria internacional va seguir una evolució paral·lela. Va ser internacional amb França en categories inferiors fins a sub 19, però va triar la selecció dels seus pares per a l’absoluta i va debutar amb el Senegal en 2021. En 2022 va formar part del grup que va conquistar la Copa Àfrica; malgrat haver jugat el Mundial i partits de classificació, no va estar en les edicions immediatament anteriors del torneig i, en l’actual, es va erigir a titular indiscutible, només amb un descans en la fase de grups.
En octaus ja van ser determinants els seus dos gols per a superar l’eliminatòria i el tercer, el de la final enfront del Marroc, ho va elevar a la categoria d’heroi nacional. La influència que va aconseguir en la selecció es va recolzar en hàbits professionals fora del camp: va aprendre castellà per a integrar-se millor en el vestuari del Vila-real, va comptar amb un cuiner propi per a cuidar l’alimentació i va condicionar la seua casa amb gimnàs i piscina per a optimitzar la recuperació.
El títol amb el Senegal va reforçar la seua imatge de futbolista complet i madur. Després de sobreposar-se a una sanció i a un període d’inestabilitat, va trobar al Vila-real un entorn en el qual potenciar virtuts i corregir desajustaments, i va convertir eixa evolució en un impacte directe sobre el marcador més important de la seua carrera.
