Mastodon
24.6 C
València
Dijous, 18 setembre, 2025

Per què l’Énova sí i Valéncia no?

La proposta i acord de l’Ajuntament de Valéncia per a que la capital valenciana tinga nom també en la forma en castellà és una mesura inconvenient des del punt de vista del reconeiximent i valoració del valencià, perquè tracta com a iguals, en la toponímia, les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana. Les igualtats estan molt bé, però tractar com a iguals dos situacions que no són idèntiques resulta un tractament desigual i desequilibrat, atesa la situació sociolingüística.

La denominació de Valéncia, a soles en la llengua pròpia, dona valor i distinció al valencià en la línia del reconeiximent i especial protecció que disposen la Constitució respecte a les ‘altres llengües espanyoles’ i, particularment, el nostre Estatut d’Autonomia. I perquè l’ús del castellà no corre ningun perill de recular, com indica el president de la Diputació valentina, Vicent Mompó, i tots sabem. Disfruta de bona salut, en tots els sentits. No és el cas de la nostra llengua que, encara que es llig i s’escriu més que mai, va cap arrere en l’ús social i en la transmissió generacional.

En això, com a usuari i conreador d’esta llengua, i des del respecte a l’altre idioma oficial, com molts altres, no soc gens favorable a eixa decisió de la corporació municipal de la capital valenciana. En l’altra part de la proposta i acord citats, és a dir, que la grafia del nom de Valéncia s’adiga amb la pronúncia, sí que estic (molts ho estem) conforme. Valéncia amb accent tancat representa la parla valenciana. Amb accent obert, representa una part de la llengua compartida, però no la variant del Sénia al Segura. Unitat de la llengua, sí, però en la diversitat i sense subordinacions.

Les raons que exposa Abelard Saragossà en el seu informe i publicació, i també en escrits de fa més de vint anys, a favor de Valéncia, amb accent tancat, crec que són incontestables des del punt de vista lingüístic. I un principi bàsic per a establir l’ortografia dels topònims és que la grafia del nom s’ajuste a la seua pronunciació.

La forma de València, amb accent obert, obeïx a raons més prompte extralingüístiques relacionades amb propostes polítiques identitàries de compliment difícil i utòpic.

Sobre la polèmica escampada sobre la qüestió de l’accent, crida l’atenció que molts dels que invoquen ara l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a la decisió d’un signe o altre, fa uns pocs anys negaven eixa autoritat en àmbits universitaris, en l’ensenyament i en totes les bandes. Per contra, ara,  a la vista de canvis de criteri de la institució normativa valenciana, invoquen eixa autoritat. Cal apuntar que l’AVL, en això dels accents dels topònims (accents tancats o oberts) va un poc mutant; en el 2021, avalà i justificà el nom de l’Énova amb accent tancat, com ho diuen allí; en canvi, en el 2016 va substituir la pronunciació dels valencians (Valéncia) per l’accent que li demanava l’Ajuntament de “Valencia” d’aleshores. El mateix que a l’Énova va ocórrer en el poble català de la Sénia, quan l’Institut d’Estudis Catalans va avalar l’accent tancat en l’any 1989 seguint la pronunciació que fan els de la Sénia.

En un article de fa tres mesos, titulat “Que l’accent gràfic coincidisca amb el prosòdic”, (elDiario.es), deia “Segons notícies d’À Punt de fa quatre anys, ‘l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va declarar ara fa una dècada que la versió oberta de l’Énova) havia sigut una valencianització incorrecta i que no coincidia amb la pronunciació històrica’. En un comunicat de fa pocs dies, la institució normativa valenciana ha manifestat que ‘la grafia adequada és València des del punt de vista històric i lingüístic’. Caldria explicar quines raons històriques, des de quan, i quines són les lingüístiques, que invoca l’AVL”. I per què l’Énova sí (a escriure’s com es diu) i Valéncia no?

Últimes notícies

Mazón reivindica la fortalesa de l’economia valenciana després de la DANA i crida a no baixar la mirada

Mazón va defendre que l'economia valenciana ha resistit i crescut després de la DANA del 29 d'octubre, que va danyar el 20% dels actius en les zones afectades. Va reivindicar suport empresarial, va anunciar menys burocràcia i rebaixes fiscals, i va lamentar absències en la gala de la Nit de l'Economia Valenciana.

Manzanares cancel·la els seus compromisos després de fracturar-se una costella

José María Manzanares patix la fractura de l'octava costella esquerra i és baixa a Guadalajara, Salamanca, Nimes i Lorca. Marco Pérez li substituirà a Guadalajara.

Cos destaca que l’esforç empresarial ha permés eixir sense cicatrius del xoc aranzelari

Carlos Cuerpo enaltix a València la resiliència d'empreses i treballadors i eleva el creixement al 2,7%, amb consum i inversion com a motors. Parla d'un canvi estructural recolzat en un mercat laboral robust i en la modernizacion productiva.

Morata, president de Cambra València, reclama estabilitat i un projecte comú per a Espanya

José Vicente Morata alerta d'una polarització estructural que frena consensos i demana marcs estables per a les empreses. Reivindica autonomia estratègica i inversió en I+D i infraestructures.

La calor persistix en la Comunitat Valenciana i Ademuz frega els 36 graus

La Comunitat Valenciana encadena una altra jornada de calor estiuenca a menys d'una setmana de la tardor. Ademuz frega 36 °C i les capitals queden prop de 30 °C, amb pics locals encara majors.

Sánchez presenta demà el pla d’inversions d’Aena per als aeroports espanyols

Sánchez detallarà a Alacant-Elx el nou pla d'Aena per a la xarxa aeroportuària, amb xifres que el Govern anticipa com a elevades i amb el DAURA III en l'horitzó.

Tretze municipis se sumen al pla de la Generalitat per a reparar el clavegueram després de la dana

Tretze municipis s'adherixen al pla de la Generalitat per a arreglar el clavegueram danyat per la dana. Vaersa centralitza la contractació d'obres per 134,75 milions.

Mor un home després d’autolesionar-se amb una navaixa després d’agredir a un altre a Sant Joan

Un home de 53 anys va morir a Sant Joan després de tallar-se el coll amb una navaixa després d'agredir amb un pal a un altre de 48 anys. La investigació apunta a una disputa laboral com a detonant.