La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la pena de presó permanent revisable imposada a una dona per l’assassinat del marit, afectat per una malaltia degenerativa que li provocava paràlisi a les cames i el desplaçament amb cadira de rodes, a qui va matar escanyant-lo amb un cordó de sabatilla després de no aconseguir la seua asfíxia amb gas butà a l’interior d’un vehicle.
L’alt tribunal descarta l’al·legació de l’acusada que el pla comissiu va respondre a la voluntat seriosa, expressa i inequívoca del seu marit de posar fi a la vida i acabar així amb el patiment, ja que “els fets declarats provats permeten afirmar sens dubte que la recurrent no va participar executivament en el suïcidi del seu marit, sinó que va decidir acabar amb la seua vida”.
“La manera, cruel, en què es va causar la mort –intentant, primer, que el Sr…. inhalés gas butà per, després, asfixiar-lo amb un cordó de sabata, no sense abans propinar-li cops, que li van causar diferents lesions, per véncer l’escassa resistència física que va oposar la víctima atesa la seua quasi immobilitat-, el sofisticat pla d’execució traçat i la manera com es va pretendre desfer del cadàver -tirant sobre les restes calç viva i enterrant-les en una rasa d’una finca rústica-, patentitzen una intenció homicida, molt allunyada de la compassió i del respecte per l’autonomia i la dignitat personal que funden el tractament ultraprivilegiat de la cooperació executiva en el suïcidi en els supòsits de l’article 143. 3 i 4 del Codi Penal”, assenyala la sentència.
El Suprem afegeix que els fets provats també descarten que l’home sol·licités a la recurrent de manera expressa, seriosa i inequívoca que cooperés activament i directament en la causació de la seua pròpia mort, i que, per contra, donen per acreditat que de forma plenament conscient de la gravetat de la seua malaltia i del curs de la mateixa, va manifestar en alguna ocasió el seu desig de morir, sense voler implicar cap familiar, i va recollir informació sobre l’eutanàsia. El setembre del 2019 es va inscriure a l’Associació Dret a morir dignament i va decidir esperar per decidir sobre la seua situació l’anunciada reforma legal que vindria a regular l’eutanàsia’.
És a dir, remarca la sentència, que no només no va transferir a la recurrent cap petició expressa de cooperació activa en la causació de la seua mort, sinó que va demostrar una voluntat sòlida d’exercir la seua autonomia personal durant el procés del final de la vida.
Així mateix, la Sala ratifica la pena de presó permanent revisable imposada pel Tribunal Superior de Justícia de València, que va elevar així la de 25 anys de presó que va imposar en primera instància l’Audiència Provincial, atesa l’especial vulnerabilitat de la víctima vinculada al seu greu i intensa discapacitat.
El Suprem no admet que això supose una vulneració del principi ‘non bis in ídem’ (castigar dos vegades un mateix fet) per haver-se apreciat traïdoria per desvaliment per qualificar l’assassinat, en recordar que “el legislador ha seleccionat, entre les diferents modalitats d’assassinat en què l’autor s’aprofita de la incapacitat natural de reacció defensava de la víctima, un grup social molt singular, és a dir, el de les persones més vulnerables i, precisament per això, més necessitades de protecció”.
“De tal manera –indiquen els jutges–, la mort traïdora d’una persona especialment vulnerable per la seua discapacitat –que, en el cas, li impedia tota mobilitat– sempre serà més greu que la mort traïdora d’una altra persona no especialment vulnerable que és assassinada , per exemple, mentre dorm o es troba sota els efectes de substàncies que l’obnubilen”.
Segons la sentència confirmada, l’acusada, que es va casar amb la víctima el 2017, haurà d’indemnitzar amb 283.000 euros dos fills menors d’edat que tenia l’home amb una altra dona.
L’home patia atàxia cerebel·losa de tipus degeneratiu, amb un grau de discapacitat física reconeguda per l’Administració del 38% l’any 2009; del 69% el 2014, i del 79% el 2018. L’any 2019, quan van passar els fets, la seua malaltia estava en estat molt avançat: depenia de terceres persones per a les seues necessitats vitals; mancava de mobilitat a les extremitats inferiors; no podia tindre-se drets per si sol, no coordinava adequadament els moviments de les extremitats superiors, i presentava debilitat muscular i tremolors.
El seu cadàver no va ser trobat fins al juny del 2020, sis mesos després dels fets. Després d’assassinar l’home, l’acusada va traure el cadàver del vehicle on el va matar i, ajudada pel seu fill, el va llençar en una fossa, que havia excavat en una parcel·la arrendada, embolicat en un plàstic llançant sobre el mateix terra i pedres per tapar el cos i insulsa càustica i altres productes químics per dissoldre’l, segons els fets provats.
