Puig defensa davant el sector de la construcció habitatges assequibles i sostenibles

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat en l’III Congrés Nacional d’Habitatge que se celebra aquest dimecres 21 de setembre a València la “conjunció d’interessos” entre sector públic i privat. Ha advocat per un acord per a agilitar “la capacitat de construir i al mateix temps de rehabilitar i fer-ho d’una manera sostenible perquè és evident que necessitem uns habitatges adaptats a l’emergència climàtica i també l’emergència social”.

En el congrés, organitzat per l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCEspaña), ha apostat per un habitatge “més assequible” i eficient energèticament així com el suport de la Generalitat al sector per a aconseguir aquesta eficiència energètica i la descarbonització dels processos constructius.

Referent a això, el president ha assenyalat com a objectiu del Consell aconseguir que edificis i barris “ens ajuden davant la dependència energètica” i ha advocat per instal·lar renovables en cada edifici”, tant públic com privat. El debat sobre els preus dels habitatges és també de candent actualitat, tant en la compravenda com en el lloguer, amb dades com els que ahir feia públics la plataforma digital Idealista sobre arrendament.

També ha ressaltat la necessitat d’impulsar el sector de la construcció com a “motor d’ocupació, riquesa i sostenibilitat”. I ha incidit en la importància de llançar un missatge que genere també il·lusió en el mercat de treball perquè “és un sector que està patint també problemes en el mercat de treball, de falta de treballadors. Nosaltres apostem per la Formació Professional, per millorar aqueixa aliança amb el sector de la construcció”.

De la mateixa manera, el cap del Consell ha advocat per la digitalització a través de la tecnologia BIM; la transferència de coneixement des de la universitat o els instituts tecnològics, per a treballar nous materials o processos; la implementació de nous itineraris formatius per a revertir la falta de mà d’obra; i la compra pública d’innovació, des de l’Agència Valenciana de la Innovació.

Ximo Puig ha assegurat que la Comunitat Valenciana ha sigut una “terra líder” en el sector de la construcció, i ha apostat per liderar ara “la transició cap a un nou paradigma”. En aquest sentit, ha mostrat el compromís de la Generalitat per ser una “aliat facilitador”, i agilitar iniciatives que beneficien a aquest sector.

Iniciatives en matèria d’habitatge

En el transcurs de l’acte, el president s’ha referit a l’oportunitat que suposen els fons europeus i ha recordat que la Comunitat Valenciana ha sigut una de les primeres a posar en marxa el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, amb més de 200 milions, dels quals 124 milions s’han destinat a rehabilitació en entorns construïts, 54 milions a construcció d’habitatges en lloguer social en sòl autonòmic, i altres 51 per a rehabilitació d’edificis públics.

A més, s’ha referit al Pla Habitatge 2022-25, que contempla més de 240 milions, i a l’execució de noves línies com el Pla Conviure, Recuperem Llars i el Pla Irta.

Finalment, ha valorat la designació de la Comunitat Valenciana com a Regió Europea Innovadora en Edificació, i ha assegurat que es tracta del reconeixement a un “ecosistema públic-privat que avança en bones pràctiques”.

La Comunitat lidera la compravenda d’habitatges per cada 100.000 habitants

Precisament aquest dimecres, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha donat a conéixer les dades de transmissió patrimonial i compravenda d’habitatges d’aquest juliol passat. La Comunitat Valenciana és la tercera darrere d’Andalusia i Catalunya quant a finques transmeses inscrites en els registres i compravendes d’habitatges registrats. A més encapçala el nombre d’habitatges venuts per cada 100.000 habitants, amb 205 transaccions.

En total es van registrar 177.692 transmissions de finques, de les quals 25.152 van ser a la regió valenciana, amb un descens interanual del 0,2%. Respecte als habitatges, les compravendes a Espanya van ser 53.720, d’elles 8.271 en la Comunitat.

‘La fiscalitat no pot ser permanentment un mercadeig’, ‘no es pot fugir de la reforma fiscal’

El president de la Generalitat ha respost categòric sobre el debat que van generar ahir les paraules del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista en Onda Cero, sobre la recentralització fiscal. Un dia després que el president d’Andalusia, Juanma Moreno, anunciara que eliminaria l’Impost sobre el Patrimoni per a “competir” amb la Comunitat de Madrid i atraure talent. Les paraules del titular del Govern han generat reaccions de rebuig categòric en la presidenta madrilenya.

Ximo Puig ha expressat obertament que “la fiscalitat no pot ser permanentment un mercadeig” i que “no es pot fugir de la reforma fiscal”. Demana una reflexió profunda concorde a la Constitució per a “que paguen aquelles persones que tenen més capacitat i que siga realment progressiva la fiscalitat”.

Considera que “hi ha molts forats” i impostos que s’han de revisar “des de l’impost de Societats fins a l’impost de Patrimoni”. Però també assenyala que en parlar de fiscalitats de Comunitats Autònomes “partim de situacions ben diferents” que requereixen “aplicar fórmules que generen major equitat”.

Puig eludeix la recentralització i parla d’“harmonitzar” en alguns àmbits. “Jo crec que hi ha impostos que tenen una derivada local important i ací sí que pot haver-hi una corresponsabilitat fiscal. Hi ha uns altres que tenen altres circumstàncies que faciliten la deslocació i que no és clar que poden ser eficaces”. És conscient que cal prendre decisions a curt termini sobre fiscalitat però demana no “oblidar” de nou la reforma fiscal.

Últimes notícies

El PSOE reclama al Suprem que agilite el recurs contra l’absolució de Camps

El PSOE ha demanat al Tribunal Suprem que done un impuls processal al recurs presentat contra la sentència que va absoldre Francisco Camps en l’últim serrell del cas Gürtel, després de més de díhuit mesos sense resolució sobre l’admissió.

El macrojudici per Grand Coral arranca amb acords de conformitat de diversos acusats

El judici per l’operació Grand Coral a Mèxic, que hauria causat un perjuí de 750 milions, ha arrancat amb acords de conformitat de diversos acusats, entre ells l’exconseller delegat de Banco de Valencia i els principals promotors del projecte.

CSIF reclama protocols contra el suïcidi en les policies locals valencianes

El sindicat CSIF ha traslladat als ajuntaments de la Comunitat Valenciana una proposta de protocol per a previndre conductes suïcides en les policies locals i protegir la salut mental dels agents.

Així lidera Alacant el lloguer per a estrangers junt amb Balears

Alacant i Balears concentren el 26 % de les cerques d’estrangers que volen llogar vivenda a Espanya, segons Idealista. València destaca tant a nivell provincial com com a capital entre els principals mercats internacionals.

Pérez Llorca defensa que ja havia pujat les hores de matemàtiques abans del Pisa

Juanfran Pérez Llorca assegura a Crevillent que el seu Consell ja havia incrementat les hores de matemàtiques i limitat l’ús de mòbils abans de conéixer els resultats de l’informe Pisa, i anuncia 3 milions per a acabar el teatre Chapí. El president defensa també un pla per a millorar les condicions del professorat i reforçar l’educació especial, la FP i la climatització dels centres.

Noves ajudes de fins a 20.000 euros per a negocis en municipis afectats per la dana

La Generalitat ha obert la segona convocatòria EMDANA, amb 3,26 milions en ajudes de fins a 20.000 euros per a autònoms i pimes que inicien negocis en municipis afectats per la dana.

Braulio Vázquez deixa Osasuna i assumix el repte de fitxar pel València

Braulio Vázquez s’ha acomiadat d’Osasuna després de set anys al càrrec de director esportiu per a incorporar-se al València, club que definix com ‘alguna cosa diferent’. José Antonio Prieto ‘Cata’ assumirà ara la direcció esportiva del club navarrés.

685.000 euros per a recuperar la zona cremada de la Serra Calderona

La Generalitat ha iniciat la primera fase de recuperació de les àrees afectades per lincendi de la Serra Calderona, amb una inversió de 684.594 euros i un termini dexecució de sis mesos, centrada en la vegetació cremada i els camins forestals.