Puig defensa davant el sector de la construcció habitatges assequibles i sostenibles

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat en l’III Congrés Nacional d’Habitatge que se celebra aquest dimecres 21 de setembre a València la “conjunció d’interessos” entre sector públic i privat. Ha advocat per un acord per a agilitar “la capacitat de construir i al mateix temps de rehabilitar i fer-ho d’una manera sostenible perquè és evident que necessitem uns habitatges adaptats a l’emergència climàtica i també l’emergència social”.

En el congrés, organitzat per l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCEspaña), ha apostat per un habitatge “més assequible” i eficient energèticament així com el suport de la Generalitat al sector per a aconseguir aquesta eficiència energètica i la descarbonització dels processos constructius.

Referent a això, el president ha assenyalat com a objectiu del Consell aconseguir que edificis i barris “ens ajuden davant la dependència energètica” i ha advocat per instal·lar renovables en cada edifici”, tant públic com privat. El debat sobre els preus dels habitatges és també de candent actualitat, tant en la compravenda com en el lloguer, amb dades com els que ahir feia públics la plataforma digital Idealista sobre arrendament.

També ha ressaltat la necessitat d’impulsar el sector de la construcció com a “motor d’ocupació, riquesa i sostenibilitat”. I ha incidit en la importància de llançar un missatge que genere també il·lusió en el mercat de treball perquè “és un sector que està patint també problemes en el mercat de treball, de falta de treballadors. Nosaltres apostem per la Formació Professional, per millorar aqueixa aliança amb el sector de la construcció”.

De la mateixa manera, el cap del Consell ha advocat per la digitalització a través de la tecnologia BIM; la transferència de coneixement des de la universitat o els instituts tecnològics, per a treballar nous materials o processos; la implementació de nous itineraris formatius per a revertir la falta de mà d’obra; i la compra pública d’innovació, des de l’Agència Valenciana de la Innovació.

Ximo Puig ha assegurat que la Comunitat Valenciana ha sigut una “terra líder” en el sector de la construcció, i ha apostat per liderar ara “la transició cap a un nou paradigma”. En aquest sentit, ha mostrat el compromís de la Generalitat per ser una “aliat facilitador”, i agilitar iniciatives que beneficien a aquest sector.

Iniciatives en matèria d’habitatge

En el transcurs de l’acte, el president s’ha referit a l’oportunitat que suposen els fons europeus i ha recordat que la Comunitat Valenciana ha sigut una de les primeres a posar en marxa el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, amb més de 200 milions, dels quals 124 milions s’han destinat a rehabilitació en entorns construïts, 54 milions a construcció d’habitatges en lloguer social en sòl autonòmic, i altres 51 per a rehabilitació d’edificis públics.

A més, s’ha referit al Pla Habitatge 2022-25, que contempla més de 240 milions, i a l’execució de noves línies com el Pla Conviure, Recuperem Llars i el Pla Irta.

Finalment, ha valorat la designació de la Comunitat Valenciana com a Regió Europea Innovadora en Edificació, i ha assegurat que es tracta del reconeixement a un “ecosistema públic-privat que avança en bones pràctiques”.

La Comunitat lidera la compravenda d’habitatges per cada 100.000 habitants

Precisament aquest dimecres, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha donat a conéixer les dades de transmissió patrimonial i compravenda d’habitatges d’aquest juliol passat. La Comunitat Valenciana és la tercera darrere d’Andalusia i Catalunya quant a finques transmeses inscrites en els registres i compravendes d’habitatges registrats. A més encapçala el nombre d’habitatges venuts per cada 100.000 habitants, amb 205 transaccions.

En total es van registrar 177.692 transmissions de finques, de les quals 25.152 van ser a la regió valenciana, amb un descens interanual del 0,2%. Respecte als habitatges, les compravendes a Espanya van ser 53.720, d’elles 8.271 en la Comunitat.

‘La fiscalitat no pot ser permanentment un mercadeig’, ‘no es pot fugir de la reforma fiscal’

El president de la Generalitat ha respost categòric sobre el debat que van generar ahir les paraules del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista en Onda Cero, sobre la recentralització fiscal. Un dia després que el president d’Andalusia, Juanma Moreno, anunciara que eliminaria l’Impost sobre el Patrimoni per a “competir” amb la Comunitat de Madrid i atraure talent. Les paraules del titular del Govern han generat reaccions de rebuig categòric en la presidenta madrilenya.

Ximo Puig ha expressat obertament que “la fiscalitat no pot ser permanentment un mercadeig” i que “no es pot fugir de la reforma fiscal”. Demana una reflexió profunda concorde a la Constitució per a “que paguen aquelles persones que tenen més capacitat i que siga realment progressiva la fiscalitat”.

Considera que “hi ha molts forats” i impostos que s’han de revisar “des de l’impost de Societats fins a l’impost de Patrimoni”. Però també assenyala que en parlar de fiscalitats de Comunitats Autònomes “partim de situacions ben diferents” que requereixen “aplicar fórmules que generen major equitat”.

Puig eludeix la recentralització i parla d’“harmonitzar” en alguns àmbits. “Jo crec que hi ha impostos que tenen una derivada local important i ací sí que pot haver-hi una corresponsabilitat fiscal. Hi ha uns altres que tenen altres circumstàncies que faciliten la deslocació i que no és clar que poden ser eficaces”. És conscient que cal prendre decisions a curt termini sobre fiscalitat però demana no “oblidar” de nou la reforma fiscal.

Últimes notícies

El PSPV tanca files amb Vicent Mascarell davant el juí oral per presumptes calúmnies al PP

El PSPV-PSOE ha reafirmat el seu suport total a Vicent Mascarell i ha criticat l’obertura de juí oral per un presumpte delicte de calúmnies al PP arran d’un vídeo on atribuïa al partit un acte vandàlic contra la seu socialista de València.

La tercera ona de calor dispara els 41,8 °C a Beneixama i la tempesta deixa ratxes de 80 km/h

L’inici de la tercera ona de calor ha deixat fins a 41,8 graus a Beneixama i una tempesta molt intensa ha registrat ratxes de vent de més de 80 km/h en municipis de les comarques valencianes.

Els embassaments del Xúquer baixen al 60,8 % i els del Segura al 56,4 % en plena onada de calor

La reserva hidrica continua el descens estival: el Xuquer es troba al 60,8 % i el Segura al 56,4 %, encara per damunt de fa un any i de la mitjana de la darrera decada.

El Levante incorpora de nou Manu Sánchez cedit pel Celta per a la temporada 2026-27

El Celta ha tancat amb el Levante UD la cessió amb opció de compra del lateral Manu Sánchez per a la temporada 2026-27, en el que serà el seu segon any al Ciutat de Valencia.

Tres dones assassinades en 24 hores en possibles crims masclistes a Màlaga, Toledo i Alacant

La portaveu del Govern ha condemnat els tres presumptes assassinats masclistes registrats en 24 hores a Màlaga, Toledo i Almoradí (Alacant), que podrien elevar a 33 les víctimes mortals d'enguany. La Guàrdia Civil investiga els casos mentres es recorden els servicis d'atenció 24 hores a víctimes de violència masclista.

El nou complex administratiu de Jesús concentrarà servicis provincials a partir de 2029

La Diputació de València invertirà 22,75 milions d’euros en un nou complex administratiu al barri de Patraix que centralitzarà des de 2029 bona part dels servicis provincials. El projecte combinarà tres edificis nous amb immobles històrics i inclourà mesures de sostenibilitat i d’eficiència en la gestió.

La jutgessa de la DANA exigix saber qui va redactar l’informe 4 d’Emergències

La jutgessa que investiga la DANA ha ordenat a l’AVSRE identificar el tècnic que va elaborar l’informe número 4 del 29 d’octubre de 2024 i aclarir quan es va remetre a la llista de difusió oficial, davant les discrepàncies entre dos versions del mateix document.

Encauen 14 persones per presumptes sobrecostos en obres de casernes de la Guàrdia Civil a la Comunitat

Un jutjat de València ha encausat 14 persones, entre elles un tinent coronel de la Guàrdia Civil, per presumptes sobrecostos i una suposada xarxa de corrupció en obres de casernes entre 2018 i 2022.