La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha decidit no admetre a tràmit la querella presentada per l’Associació Transparencia y Democracia en el Deporte contra el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, per la invitació per a assistir a la final del Mundial de Futbol de 2026, celebrada a Nova York. El tribunal ha acordat també l’arxiu de les actuacions.
Els magistrats assumixen el criteri expressat per la Fiscalia i conclouen que els fets no constituïxen un delicte de suborn. La denúncia atribuïa este delicte tant al president com a la cap de gabinet de la presidència de la Real Federación Española de Fútbol per l’oferta d’una entrada per a este esdeveniment esportiu.
Segons ha informat el TSJCV, la Sala considera que no pot afirmar-se que el regal d’una entrada per a la final del Mundial ‘no siga una pràctica socialment admesa’. Per tant, no es complixen els requisits que exigix el Codi Penal per a apreciar un delicte de suborn impropi.
Querella basada en ‘meres especulacions’
L’auto, notificat este dijous, qualifica l’escrit dels querellants com a basat en ‘meres especulacions’. A més, indica que les diligències d’investigació proposades tenen un caràcter ‘clarament prospectiu’, cosa que resulta insuficient per a iniciar un procediment penal contra una persona aforada.
La Fiscalia de la Comunitat Valenciana ja havia sol·licitat la inadmissió i l’arxiu de la querella. El ministeri públic va argumentar que no existien ‘indicis racionals suficients de la comissió d’infracció penal’, posició que ara ha sigut compartida pels magistrats del TSJCV.
L’auto arreplega la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre la investigació de persones aforades. Esta doctrina exigix indicis sòlids de responsabilitat penal i rebutja que basten sospites genèriques o simples conjectures. També recorda la jurisprudència sobre el delicte de suborn impropi, que requerix que el regal o dádiva vaja més enllà de la cortesia socialment acceptada.
Indicis insuficients sobre la invitació
La Sala subratlla que l’aplicació d’estes doctrines limita ja l’admissió de la querella, perquè ‘no té una base fundada‘ i se sustenta ‘substancialment en meres especulacions’. Esta falta de fonament quedaria reflectida, segons l’auto, en el tipus de diligències d’investigació que es proposen, qualificades com ‘clarament prospectives’.
Els querellants havien aportat un correu electrònic anonimitzat en què s’afirma que la invitació incloïa viatge, allotjament i altres gastos, més enllà de la simple entrada. No obstant això, el tribunal assenyala que, com es desconeix el destinatari real d’eixe correu, ‘no existix base alguna per a afirmar que totes les invitacions, amb independència del destinatari, tenen el mateix abast, en definitiva que el senyor Pérez Llorca va rebre el mateix tracte’.
Per això, la Sala conclou que l’únic que està acreditat és que ‘el querellat va rebre una invitació per a assistir a la final del campionat mundial de futbol’. Este fet, aïlladament considerat, ‘a priori podria resultar constitutiu d’un delicte de suborn impropi de l’article 422 del Codi Penal’, admet l’auto.
Els magistrats reconeixen que és ‘de domini públic’ que les entrades per a la final del Mundial ‘van aconseguir preus importants, arribant inclús a ser pròxims als 6.000 euros’. No obstant això, matisen que el valor d’estes localitats és relatiu. D’una banda, per la proximitat de la final, quan ja es coneixen els equips finalistes. D’una altra, perquè per a qui oferix la invitació ‘no suposa un sacrifici equivalent’.
Una pràctica social generalitzada
El TSJCV destaca que és freqüent la reserva d’un nombre determinat d’entrades de cortesia per a personalitats de diferents àmbits. Açò passa, segons l’auto, no sols en grans esdeveniments esportius, sinó també en espectacles de tota índole, ‘amb la finalitat de dotar l’esdeveniment de certa notorietat’.
A més, recorda que el mateix Reglament de la Copa Mundial de la FIFA de 2026 preveu en el seu article 40.1 el dret de totes les federacions participants a ‘rebre certa quantitat d’entrades de cortesia per a la fase final i accés a un contingent d’entrades’. A juí del TSJCV, això ‘evidencia una pràctica generalitzada que afecta totes les federacions participants’.
Segons la resolució, este ‘cúmul de circumstàncies’ permet afirmar que és possible que Pérez Llorca haja rebut l’entrada per a vore la final, fet que ell mateix ‘ha reconegut en diferents mitjans de comunicació’. No obstant això, açò no permet concloure que ‘no siga una pràctica socialment admesa’, la qual cosa exclouria l’aplicació del precepte penal relatiu al suborn impropi.
En conseqüència, el TSJCV ha acordat inadmetre a tràmit la querella presentada per l’Associació Transparencia y Democracia en el Deporte. L’acord comporta l’arxiu de les actuacions en esta causa. Contra l’auto cap recurs de súplica en el termini de tres dies davant la mateixa Sala Civil i Penal d’este tribunal.
