La recent reestructuració del Consell en la Comunitat Valenciana marca un abans i un després en la legislatura, portant a la Generalitat a un camí més compromés amb la seua identitat i cultura. És ara quan el Consell respira un aire més valencianista, amb consellers que responen a la seua terra i en son més els que parlen la seua llengua.
Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, ha demostrat una capacitat de gestió de crisi ràpida, clara i valenta en completar el seu equip amb fitxatges que compartixen els valors valencians. La inclusió de figures com el xilxer Vicente Martínez Mus i el sogorbí Miguel Barrachina subratlla esta nova direcció. Cal assenyalar a més el cas de Barrachina, capaç de parlar un perfecte valencià tot i que prové d’una zona exempta de l’ensenyament del valencià per ser castellanoparlant.
En contrast, el valencianisme de Vox ha quedat al descobert com una façana sense substància. La imposició de la ruptura des de Madrid revela una desconnexió alarmant amb les realitats i necessitats ‘de províncies’. Vox ha passat de proclamar-se defensor dels valors valencians a ser un mer executor de decisions centralitzades des de la M-30 cap a dins, ignorant l’opinió dels seus propis representants al territori valencià. L’ha despullat del valencianisme de tòpic, sense arrels ni autenticitat.
Llanos Massó, qui es troba en una posició incòmoda, simbolitza esta incoherència. Encara que Vox sosté que no s’aferra als càrrecs, Massó no ha renunciat al seu lloc, obtingut gràcies a la negociació entre PP i Vox. Esta contradicció no sols afeblix la posició de Vox, sinó que també posa en dubte el seu vertader compromís amb els principis que proclamen defensar.
D’altra banda, Compromís i PSPV enfronten ara un desafiament significatiu. Amb Vox fora del govern, estos partits han de reconsiderar la seua estratègia d’oposició. Fins ara, gran part de la seua artilleria política s’havia centrat a criticar la influència de Vox com a soci del PP. L’eliminació de Vox de l’escenari obliga a Compromís i PSPV a trobar noves maneres de confrontar al PP, desenvolupant tàctiques que se centren en polítiques i propostes concretes, en lloc d’atacs als socis de govern.
Esta nova etapa oferix al PP l’oportunitat de mostrar un lideratge més inclusiu i enfocat en les necessitats específiques de la Comunitat Valenciana. Carlos Mazón té l’experiència i la capacitat per a manejar un govern en minoria, negociant amb diferents grups polítics per a tirar avant les seues iniciatives. Encara que este procés serà més complicat, també permetrà una política més oberta i dialogant, que reflectisca millor la diversitat de la societat valenciana.
L’eixida de Vox també obri la porta a abordar temes crítics amb major llibertat. Sense les restriccions dels seus antics socis, el PP pot ara implementar polítiques socials d’acord amb les demandes de la ciutadania valenciana, en àrees com la diversitat, l’ús de la llengua i la violència de gènere. Que l’oposició vote en contra de mesures beneficioses que al conjunt de la societat valenciana plegades al pressupost 2025 suposarà que preferiran el bloqueig i comprometre el progrés social per interés merament polític.
La reestructuració del Consell no sols ha resultat en un govern més valencià, sinó també té l’oportunitat de fer una altra lectura de la cultura, la justícia i el camp valencià. Els pròxims mesos seran crucials per a veure com els canvis es traduïxen en polítiques concretes i en una millora tangible en la vida dels valencians.
Esta transformació és un testimoniatge del poder de la identitat valenciana. En temps de canvis i desafiaments, la Comunitat Valenciana ha demostrat que pot adaptar-se i prosperar, reforçant el seu valencianisme i la seua dedicació a un futur millor per a tots els seus ciutadans.
