Sara García, candidata a astronauta de la ESA: ‘No ens podem perdre la mitat del talent del planeta’

VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)

La biòloga molecular i candidata a astronauta de l’Agència Espacial Europea (AQUEST) Sara García ha assegurat que, malgrat que les coses estan canviant respecte a la igualtat de gènere en la tecnologia i la investigació científica, es requerix de temps perquè els canvis “poden calar” i no siga una cosa “efímera”.

“No ens podem perdre que allò que la mitat de la població, allò que la mitat del talent del planeta ha d’aportar”, ha asseverat, i ha instat a animar a les xiquetes i als xiquets al fet que no es posen barreres. A més, considera important el com educar a les següents generacions perquè “tinguen claríssim que la tecnologia no és cosa d’homes” i que poden “perseguir allò que els motive”.

Així ho ha exposat la candidata a astronauta en un diàleg en el marc de la jornada Ewoman, que se celebra a Las Naves de València, junt amb la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant.

Durant la seua intervenció, la biòloga ha defensat que la igualtat “ha arribat per a quedar-se”, encara que és necessari “arribar a la igualtat real”. “I note dos actituds: no tenir exemples (de dones referents en ciència i tecnologia) o considerar-se igual de capaç que qualsevol persona”.

“Quan veuen que hi ha exemples en la seua vida quotidiana que triomfen, que són felices, que aporten a la societat, que donen la seua perspectiva, elles es poden veure reflectides i sentir-se capaces”, ha reivindicat, i ha posat l’accent que les xiquetes han de “perseguir allò que els motive”. “I cometre errors no significa que no siguen capaços”, ha recalcat.

Si escau, la candidata a astronauta ha explicat que la curiositat és el que li mou dia a dia en tot el que fa: “Sempre vaig ser una xiqueta molt inquieta, que volia saber de tot, que no volia posar-se límits, que volia ser lliure, lliure a més de provar tot tipus de coses, de no haver d’encasellar-se en alguna cosa. Molta gent diu això també pel monyo cridaner, però és una altra forma per a mi d’expressió, de creació. Provar el que m’agrada, que ningú em diga fins a on puc o no puc anar. Que ningú em pose estes barreres, i sent jo la primera”.

També ha reconegut el suport de la seua família per a no posar-se “límits” i desenvolupar la seua curiositat, així com la sort de créixer en un país on se li ha permès”. “Si no haguera sigut per les ajudes públiques, jo no hauria pogut estudiar”, ha recalcat, ja que va ser la primera de la seua família a anar a la universitat.

“FER DEL MÓN UN LLOC MILLOR”

“Em vaig dedicar a la investigació perquè jo volia avançar en el coneixement, volia aprendre i volia que això servira per a fer del món un lloc millor”, ha explicat, la qual cosa veu com una manera de “retornar a la societat” tot el que ha invertit en ella per a créixer com a professional en el camp de la investigació oncològica.

Per la seua banda, la ministra de Ciència ha cridat al fet que les dones puguen accedir en igualtat de condicions als treballs “més dignificantes”: “A les xiquetes cal donar-los i alimentar-los d’autoestima i que sàpien que este país va a lluitar perquè on vulguen arribar no hi haja cap sostre de cristall que li’l puguen impedir. Perquè para això estem nosaltres com a país, per a trencar-los”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.

Identificat un menor per agredir amb un bat de beisbol a una dona a Torrent

La Policia Nacional investiga l'agressió amb un bat de beisbol a una dona de 52 anys en el portal del seu edifici a Torrent i ha identificat a un menor de 17 anys com a presumpte autor.

Dos detinguts a Albatera després d’un control amb metamfetamina i haixix

Dos persones són detingudes a Albatera després de trobar-se metamfetamina, haixix, pastilles i diners en efectiu en un control de trànsit conjunt de Guàrdia Civil i Policia Local.

Detinguda a Alacant per injectar àcid hialurònic a una menor sense titulació ni permís patern

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a una dona de 40 anys per presumpte intrusisme laboral i lesions després d'injectar àcid hialurònic en els llavis d'una menor sense titulació mèdica ni consentiment dels seus progenitors.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València culminen hui amb la mascletà i la Cremà de prop de 760 monuments, en una edició marcada per l'auge turístic i els reptes de gestió per a pròxims anys.