La realitat actual mostra com l’edat per a ser pares es retarda cada vegada més. En aquest sentit, són molts els estudis recents sobre la influència de l’edat materna en aspectes obstètrics, gestacionals i perinatals, però poc se sap fins ara respecte a la implicació de l’edat paterna en aquest camp.
Aquest és el context que dona lloc a dos estudis amb l’objectiu de mostrar si el semen d’un adult d’edat paterna avançada afecta a la salut obstètrica de la dona durant l’embaràs, a la mena de part i a la salut del nounat, i en cas de fer-ho, de quina manera es dona aquesta influència.
“Per a això, hem tingut en compte una sèrie d’indicadors de salut en l’embaràs i perinatals com ara la diabetis gestacional, la hipertensió, el pes del xiquet, el tipus de part, la circumferència cranial o l’admissió en UCI després del naixement, donant com a resultat que l’edat paterna no afecta els resultats obstètrics i perinatals en els tractaments de reproducció assistida amb ovòcits propis. En aquest punt, i a pesar que diversos estudis suggereixen el llindar per a considerar l’edat paterna ‘avançada’ als 40 anys, creiem convenient revisar aquest límit d’acord amb els resultats actuals”, explica el Dr. Garrido.
En concret, el treball analitza si existeix una pèrdua en la qualitat del semen o un declivi de la fertilitat masculina amb l’edat que puga influir en els resultats obstètrics i perinatals, però després de l’anàlisi ajustada considerant l’edat materna entre altres variables, els resultats no van ser estadísticament significatius en el cas dels tractaments amb ovòcits propis.
“Una de les raons que pot ocasionar aquesta diferència entre homes i dones és purament biològica: en els homes l’espermatogènesi té lloc constantment, tots els dies i en tot moment i, per tant, es generen cèl·lules noves. Per contra, la dona té els fol·licles en els seus ovaris des que està fins i tot dins de l’úter de la seua pròpia mare, és a dir, porten amb ella tota la vida. I, òbviament, això influeix en les característiques de la fecundació i tot el que comporta a posteriori, ja que els espermatozoides no tenen l’edat que presenten els òvuls en intentar fecundar-los”, comenta la Dra. Navarro.
Un dels avantatges de la investigació amb ovodonació és que permet estandarditzar el factor femení, ja que són perfils molt similars (edat, sense antecedents de problemes de salut…) En aquest cas, en l’anàlisi d’embarassos amb ovòcits de donants es va observar una xicoteta variació en la mena de part per cesària i en el sexe del nounat viu, que es va mantindre significativa després de l’anàlisi ajustada, encara que els investigadors van indicar que no es tracta de res clínicament rellevant, ja que el tipus de part per cesària, per exemple, és una variable en la qual influeixen decisions personals o metgesses a l’hora de dur a terme un part.
“Partint de la base que per edat paterna avançada s’entén un home de mínim 40 anys, en el cas d’edats més tardanes, són els problemes mèdics associats a l’envelliment els que fan que la qualitat del semen no siga l’òptima i puga donar lloc a un risc una mica més elevat de malalties en el bebé, encara que són molt poc freqüents. La fertilitat masculina és un camp encara una cosa desconeguda en matèria científica, per la qual cosa en IVI, conscients d’això, continuem investigant dia a dia per a afrontar els reptes que aquesta presenta”, conclou el Dr. Garrido.
