Un estudi revela que el 80% de la llet materna té arsènic i mercuri



Una investigació realitzada a Granada ha analitzat mostres de llet materna. Els investigadors van demanar el seu monitoratge constant després de trobar arsènic en quasi totes elles. Nivells molt més elevats que en altres llocs d’Europa. En més d’un 80% de la llet materna s’han trobat restes de mercuri.


L’estudi ha sigut desenvolupat per un equip d’experts del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i de l’Institut d’Investigació Biosanitària de Granada (ibs. GRANADA). S’ha analitzat la presència de contaminants ambientals en la llet materna, dades vinculades a l’alimentació, l’entorn o hàbits de la mare en la investigació.


El treball s’ha publicat en l’International Journal of Hygiene and Environmental Health. S’ha analitzat la concentració de plom, mercuri, cadmi i arsènic en 242 mostres de llet,  aconseguides entre 2015 i 2018 de 83 donants del Banc de Llet de l’Hospital Universitari Verge de les Neus de Granada.


Més del 80% de la llet materna té arsènic i mercuri


L’edat mitjana de les mares que van participar en l’estudi és de 33 anys. Els metalls estudiats són els contaminants ambientals més comuns als quals la població general està més exposada per la seua dieta i associats amb diversos problemes de salut. 

Estudien a Granada la concentració de contaminants ambientals en mostres del banc de llet materna: «La llet materna és, per consens, la millor font d’alimentació per al bebé, aportant nombrosos nutrients i beneficis per al lactant; però també podria ser una via d’exposició infantil a contaminants ambientals presents en l’organisme de la mare», explica el cap del CIBERESP, Nicolás Olea.


Quasi la meitat de les donants tenien més d’un fill, el 47% d’elles eren exfumadores, el 61% comptava amb educació universitària i un 30% presentava sobrepés o obesitat. Els investigadors van trobar arsènic en el 97% de les mostres de llet materna, mercuri en el 81%, plom en el 51% I cadmi en el 38% de les mostres.

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.