A partir d’de hui els pares incursos en un procés penal per violència de gènere no podran gaudir d’un règim de visites als seus fills menors, en entrar en vigor la reforma del Codi Civil que posa fi a eixos contactes.
La reforma es va incloure en una llei tramitada abans de l’estiu amb un altre objectiu, el d’acabar amb la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Entre les nombroses modificacions del Codi Civil que s’abordaven en eixa llei, al Senat es va decidir donar la volta a l’article 94, que recollia el dret dels progenitors que no tenen amb si als seus fills menors o discapacitats a visitar-los i comunicar-se amb ells.
Amb la reforma aprovada, en vigor des de hui, el jutge no fixarà un règim de visites, i el suspendrà si existeix, quan el progenitor estiga incurs en un procés penal per atemptar contra la vida, agredir o abusar de la parella o dels fills, i tampoc si aprecia “Queda en mans dels jutges determinar motivadament quan l’adopció del règim de visites redundarà en l’interés dels menors malgrat l’existència d’un procediment per violència de gènere, i en aqueix cas, s’acordarà”, explica un adbocat de Violència sobre la Dona del Consell General.
“S’ha passat de la limitació del règim de visites si així ho considerava el jutge a la supressió del règim de visites llevat que el jutge considere convenient la seua adopció en interés del menor”, conclou.
Fins ara es deixava a criteri de l’òrgan judicial la decisió sobre la limitació o suspensió de les visites si es donaren greus circumstàncies que així ho aconsellen o s’incompliren greu o reiteradament els deures imposats per la resolució judicial.
Denuncia abusos a menors
A més, amb esta llei hi haurà més temps per a denunciar els abusos a menors, ja que començarà a comptar la prescripció dels delictes quan la víctima tinga 35 anys, i no 18 com ara, i qualsevol persona que conega un cas haurà de comunicar-lo. Quan els casos arriben als tribunals, els xiquets menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada durant la investigació.
El cas de Tomás Gimeno i les seues filles Olivia i Anna
La reforma es va publicar en el Boletín Oficial de l’Estat el 3 de juny, i pocs dies després de va trobar en la mar de Tenerife el cos sense vida d’Olivia, la xiqueta de 6 anys segrestada al costat de la seua germana Anna, d’un, pel seu pare, que no va retornar a les menors a la seua mare el dia pactat.
A la fi d’eixe mes va entrar en vigor la llei de protecció integral a la infància i adolescència enfront de la violència, que va fer un primer pas per a restringir les visites als maltractadors reformant la llei d’enjudiciament criminal.
Segons es va establir llavors, quan es dicte una ordre de protecció amb mesures de contingut penal i existisquen indicis fundats que els fills menors d’edat han pogut presenciar o patir violència domèstica el jutge ha de suspendre el règim de visites, estada o comunicació de l’inculpat amb els menors.
El principal objectiu d’estes mesures és protegir els menors i combatre la denominada violència vicària, la que els maltractadors exerceixen sobre els fills amb l’objectiu de causar el major mal possible a les seues parelles o exparelles.
