Aitor, el fill de Carmen, es va donar un colp molt fort després d’alçar-se en sa casa en Navalcarnero (Madrid). Just després va començar a ofegar-se. Sa mare, en vore que el xic, de 23 anys, no podia respirar, va cridar per telèfon al 112. El metge que va atendre la telefonada li va demanar que el fill es posara al telèfon, amb el fi de poder parlar amb ell per saber què li passava. «Senyora, el seu fill està perfectament. Ell dirà el que vulga», va dir el sanitari. Pocs dies després, Aitor va morir ingressat en l’hospital.
Els sanitaris van tardar 23 minuts en arribar a la vivienda, fet que l’acusació incrimina com a responsable principal i directe de la mort del xic. Segons relata ‘El Español’, el jove va entrar en mort cerebral a causa d’una trombosi en el pulmó, que li va causar l’ofegament durant l’emissió de la telefonada. Ara, els pares, que consideren que es tracta d’una negligència, reclamen 175.000 euros d’indemnització a la Comunitat de Madrid. La Comunitat es nega a assumir responsabilitats i considera inoportú identificar el metge que va contestar a la família.
Dos anys lluitant en els jutjats
Fa quasi dos anys que sos pares van emprendre una batalla judicial. En un principi, l’advocat defensor no va rebre en cap moment les gravacions de la telefonada, sinó que el centre es va limitar a oferir les transcripcions. El lletrat, Carlos Sardinero, després d’haver escoltat reiteradament els àudios, assegura que «són molt impactants, tant que els pares no han pogut escoltar-los de nou».
La transcripció de la trucada
– Mare: Mire, és que s’ha alçat el xic i s’ha marejat. Jo estava en la cuina i l’he sentit caure’s.
– Metge: Sí.
– Mare: I en eixe moment una suor enorme… Ara s’ha quedat més bé fred, però amb una suor enorme.
– Metge: Ell està en tractament d’alguna cosa?
– Mare: No, no.
– Metge: Ha tingut una síncope.
– Mare: I està com, com… Diu que no pot respirar.
– Metge: Val. Passe-me’l al telèfon, per favor.
– Mare: A qui: al xic?
– Metge: Clar.
– Mare: No puc, no puc.
– Metge: És que ha de parlar amb el metge. No té un mòbil i el telefone jo?
– Mare: Si ell no pot, si ell està en la…!
– Metge: Senyora, si anara a l’hospital ara mateix un metge allí, haurà de parlar amb ell o no?
– Mare: Bé, però vostè…
– Metge: És igual que siga per telèfon o el que siga, ha de parlar amb el metge.
– Mare: Ell diu que no pot respirar i que…
– Metge: Bé, ja, però jo necessite avaluar-lo. Senyora, perquè ell pot necessitar una UVI, pot necessitar un ingrés hospitalari o pot necessitar un metge…
– Mare: Mira, que diu el metge que has de parlar amb ell, que a vore el que et passa…
– Metge: Digues, què et passa, explica’m un poc.
– Aitor: M’ofegue…
– Metge: Jo no sent que t’ofegues. Has estat nerviós o alguna cosa?
– Aitor: No.
– Mèdic: Estàs en tractament d’alguna cosa?
– Aitor: No puc.. M’ofegue…
– Metge: A vore, passa’m a ta mare.
– Aitor: No puc…
– Metge: Passa’m a ta mare.
– Mare: Mire vosté com està.
– Metge: No, respira perfectament. Està en tractament psiquiàtric d’alguna cosa?
– Mare: No, no, de res.
– Mèdic: De res? Ha pres alguna…?
– Mare: No, mire, si ahir ni va eixir ni res, va estar ací en casa tot el dia…
– Metge: Bé, anirà un metge a vore’l i tindrà el que siga, no ho sé, però no pot ser que haja pres alguna cosa?
– Mare: No, no…
– Metge: Algun medicament o alguna cosa?
– Mare: No.
– Metge: Perquè respira perfectament, eh? Que respira perfectament…
– Mare: Però ell diu que no pot respirar.
– Metge: Ell diu el que vulga, però respira perfectament perquè parla perfectament, d’acord?
– Mare: Perquè mire vostè jo no sé el que…
– Metge: Bé, anirà un metge a vore’l, però ell sí que respira…
– Mare: Jo no sé…
– Metge: Sí, respira. Vinga. Fins ara. Pareix més bé que està tocat d’alguna cosa. No sé. Anirem a vore-ho. Vinga, fins ara.
