El Palau dels Arts de València va obrir anit la seua tretzena temporada d’abonament amb un nou muntatge de ‘La flauta màgica’ de Mozart que va ser rebut amb divisió d’opinions pel públic a causa del no-res convencional proposta del director d’escena Graham Vick. Així, al final de la representació, mentre gran part del respectable va ovacionar en peus l’espectacle, també es va produir una sonora brega i alguns espectadors van abandonar ràpidament l’auditori.
En la Sala Principal es trobava el ministre de Cultura, José Guirao, que amb la seua presència subratllava el compromís de l’Executiu central d’incorporar-se, després d’anys de reivindicacions del govern valencià, al Patronat de les Arts. Al costat d’ell, van assistir a l’estrena el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà.
En la roda de premsa de presentació d’aquest títol —coproducció del coliseu valencià amb Macerata Festival (Itàlia)— el director d’escena anglés Graham Vick ja va avançar que la seua reinterpretació del clàssic de Mozart era nova. I així és.
Una posada en escena amb pancartes de reivindicacions socials
La posada en escena desdibuixa els límits entre l’escenari i el pati de butaques, que s’ompli de pancartes amb reivindicacions socials contra les retallades, la corrupció, la violència de gènere, els desnonaments, la banca o la xenofòbia. A més, una passarel·la davant del fossat de l’orquestra acosta al públic als cantants, que, en determinats moments, es barregen directament i interactuen, parlant en alemany i en espanyol, amb els espectadors.
Vick —fundador i director artístic de l’Òpera de Birmingham, companyia estendard de la modernització i democratització de l’òpera— convertix la germanor d’iniciats original en els privilegiats actuals, representats en els poders polític, econòmic i religiós. Així mateix, inclou un final més obert que suscita moltes preguntes i subratlla aspectes com el paper de la dona.
El director afirma que esta obra de Mozart és «exclusivament patriarcal»
En aquest sentit, recorda que l’obra de Mozart està influïda per la maçoneria, una estructura «exclusivament patriarcal, una realitat també en l’Església catòlica, on la dona no té poder i no se li permet mai opinar», la qual cosa es deixa veure en a l’escenografia, per exemple, amb la imatge d’una verge amb la boca tapada. Una altra referència és la fi del primer acte, que culmina amb dos dones portant una pancarta en la qual es pot llegir el lema ‘No és no’.
Crítiques per utilitzar actor no professionals i sense remuneració
El director d’escena porta experimentant amb actors no professionals des de fa vint anys amb la intenció de «enriquir la funció d’òpera, com a deure cívic, tant des del punt de vista de la representació com del públic», segons les seues pròpies paraules. No obstant açò, l’ús d’aquests figurants no remunerats també ha suscitat critiques per parts d’associacions d’actors i ballarins.
En total, el Palau dels Arts oferirà sis funcions de ‘La flauta màgica’. Les següents cites estan fixades per als dies 4, 7, 9, 13 i 15 de desembre.
