La pandèmia del coronavirus ha estat difícil per a tots, però especialment per a la família de Celia, una xiqueta de 9 anys que va descobrir que té un tumor cerebral durant el primer confinament. Ara, la seua família busca fons per a finançar la búsqueda que puga ajudar a la menuda i a altres xiquets i xiquetes amb el mateix problema.
La història de Celia comença en 2020, en ple confinament. Celia, una xiqueta de 9 anys de Granada, va començar a trobar-se malament, amb maldecaps i nàusees. Al principi no li van donar més importància, però la cosa va empitjorar en sentir que li començava a tremolar el braç. Ahí va començar el malson per a Celia i els seus pares, Lola i Ramón.
Després d’uns exàmens mèdics, la xiqueta va rebre el diagnòstic: Glioma difús de la línia mitjana amb mutació H3.3 K27M. Traduït: un tumor estrany allotjat, a més, en una zona de difícil accés i amb un mal pronòstic.
Els pares de la menuda no perden l’esperança
«Un no està preparat perquè li diguen que el seu fill té un tumor cerebral», expliquen, «el nom per si sol ja fa mal en escoltar-lo. Però si a més et diuen que és dels rars, està en un lloc difícil i té un mal pronòstic, el món se’t torna del revés i només vols despertar-te d’este mal somni».
Celia va ser sotmesa a una ventriculostomia per a alleujar la hidrocefàlia (aigua en el cervell) que li estava generant el tumor. Després va començar un tractament combinat de radioteràpia i quimioteràpia, i encara que la xiqueta va començar amb molta il·lusió i bona disposició, el seu cos no va acceptar bé la quimioteràpia.
Lola i Ramón són conscients que Celia necessita una alternativa per a mantenir viva l’esperança, i no estan disposats a rendir-se. «Celia necessita temps per a poder accedir a una búsqueda que done esperança per a ella i tots els xiquets del món que com ella pateixen esta terrible malaltia», asseguren.
D’ací naix «Ajuda per a Celia», una campanya destinada a recaptar fons per a costejar el tractament de la menuda i desenvolupar la búsqueda. Els seus pares estan fent front a moltes despeses que no cobreixen ni el sistema públic de salut ni una assegurança privada. Celia necessita recursos per al tractament que la manté amb vida i perquè els científics puguen trobar nous i millors tractaments.
Mentrestant, Celia està demostrant que és una campiona i és la primera que està lluitant sempre amb un somriure en la cara. Els seus pares expliquen que «des de xicoteta s’ha fet de voler per tot el que ha tingut la sort de conéixer-la». La defineixen com a «afectuosa, alegre, generosa i sempre pensant en els altres, especialment en la seua germaneta de 6 anys que l’adora». És Celia i la seua alegria la que els dóna força per a continuar lluitant.
La malaltia que pateix Celia
Celia va néixer el 13 de febrer de 2012 a l’Hospital Sant Cecilio de Granada. «Després d’un llarg part», expliquen els seus pares, «sentirem una immensa emoció i tendresa amb esta nova vida, la nostra primera filla. Des de entonces és, amb la seua germana Sofía, el que més estimem d’este món». La menuda sempre ha tingut bona salut, recorden, fins que va començar a sentir els dolors i els vòmits.
El Glioma difús de línia mitjana és un tumor del sistema nerviós central que s’origina en el cervell o la medul·la espinal. És un tumor poc comú, de tipus cancerós i que creix ràpidament. És una patologia d’origen genètic que afecta sobretot als més menuts, i el seu pronòstic sol ser dolent encara que depén de la zona on es trobe.
El problema d’este tipo de tumors és que creixen molt ràpidament i es disseminen per la resta del sistema nerviós central. Ho fa a través del líquid encefàlic i per això causa hidrocefàlia, que és l’acumulació d’aigua en el cervell.
Se sol presentar amb símptomes com a dolors aguts de cap, visió doble, problemes per a engolir, dolor en un o els dos costats del cos i pèrdua d’equilibri. La hidrocefàlia causa nàusees, vòmits, pressió cranial, ganes de dormir i crisis convulsives. En el cas de Celia, això es va manifestar amb els tremolors al braç.
Els pares de la menuda no es rendeixen: «Des que ens informen que és incurable ens dediquem a les nostres filles per a fer especial cada dia, i al mateix temps lluitem perquè l’angoixa no es convertesca en desesperança buscant tractaments que donen més possibilitats a la nostra filla».
A través de la seua pàgina, llancen un missatge a tots els espanyols: «Ara demanem el teu suport per a les moltes despeses que tenim i que no són coberts. Necessitem la teua ajuda per a dedicar-nos per complet a les nostres filles sense preocupar-nos per si podrem pagar el que siga millor per a Celia».
