La Guàrdia Civil i l'Agència Tributària, en el marc de l'operació DROSIPAN-TERME, han desarticulat una organització delictiva que utilitzava un entramat de societats instrumentals fictícies situades a Portugal per introduir vehicles a Espanya procedents d'Alemanya.
Una vegada al nostre país, la trama venia els vehicles mitjançant societats distribuïdores sense el corresponent pagament d'impostos. Amb esta mecànica, l'organització hauria introduït vehicles per valor de 35,3 milions d'euros entre 2017 i 2021, defraudant 7,3 milions d'euros de quotes d'IVA.
En el marc de l'operació s'ha detingut huit persones, entre ells el cap de l'organització, així com altres responsables i organitzadors de la trama, còmplices i beneficiaris del frau.
De la mateixa manera, s'han efectuat sis registres domiciliaris a les localitats d'Albacete, Bellreguard, Vilagarcía de Arousa i Almeria, que han permès la confiscació de 15 vehicles valorats en un milió i mig d'euros i d'abundant documentació en paper i informàtica sobre les operacions fraudulentes detectades i l'anàlisi permetrà afegir elements de prova als ja obtinguts en la investigació judicial fins al moment.
Al seu torn, s'han adoptat mesures cautelars amb el bloqueig de comptes bancaris de les empreses implicades en la trama de frau.
L'origen de la investigació
La investigació, es va iniciar arran d'una denúncia presentada per la Dependència Regional d'Inspecció de l'Agència Tributària a Castella-la Manxa després d'un procediment d'investigació previ que havia desenvolupat sobre les societats implicades en la trama.
Gràcies a les actuacions realitzades pels investigadors, es va detectar una sèrie de matriculacions que resultaven sospitoses.
Metodologia del frau "Truites introductores"
El frau utilitzat per la trama arrancava amb una sèrie de societats fictícies espanyoles, conegudes com 'Truites introductores'. Estes societats simulaven la compra directa a proveïdors europeus de vehicles usats que ja estaven matriculats al país d'origen. Al tractar-se d'adquisicions intracomunitàries de béns en règim general d'IVA, les societats espanyoles obtenien els vehicles exempts d'IVA.
Posteriorment, estes 'truites introductores' venien els vehicles a distribuïdores espanyoles de la mateixa trama, però no ingressaven l'IVA a la Hisenda pública que sí correspon al tractar-se ja d'una operació interior. En canvi, l'impost figurava en les factures de venda a les distribuïdores, que sí es deduïen l'IVA no ingressat per les 'truites'.
Amb este funcionament, l'organització podia vendre els vehicles a les distribuïdores a un preu molt inferior, gràcies a el marge que atorgava el frau previ de l'IVA. Per dificultar la seua detecció, la trama anava substituint periòdicament les empreses que generaven el frau per altres noves.
Al temps, i sota l'aparença d'entitats independents, els directors de les distribuïdores realment controlaven les 'truites', que simplement canalitzaven formalment les adquisicions de vehicles usats als proveïdors de la Unió Europea.
D'acord amb les investigacions, alguns clients de les empreses distribuïdores eren plenament conscients el frau i actuaven en plena connivència i coordinació, encarregant la compra de vehicles formalment a través de la trama per beneficiar-se del 'Rentat de l'IVA'.
Una vegada encarregada l'adquisició, s'anava tramitant la matriculació de el vehicle usat a Espanya davant la corresponent Prefectura Provincial de Trànsit, previ pas per la Inspecció Tècnica de Vehicles, aportant la documentació de la transacció simulada per justificar la titularitat del matriculador. De vegades, fins i tot, la trama alterava la documentació per intentar evitar controls sobre la matriculació.
Interposició de societats fictícies estrangeres i testaferros
Com a manera de reforçar l'ocultació de el frau, la trama comptava també amb una 'capa' de societats fictícies estrangeres (Anomenades 'truites remotes'). La funció d'estees societats dins de l'esquema fraudulent consistia a modificar el règim aplicable d'IVA.
Estes 'truites remotes', que igualment controlaven els directors de les distribuïdores, rebien factures en règim ordinari d'IVA per entregues intracomunitàries de béns exemptes. A continuació, canviaven indegudament el règim de tributació, emetent factures a les distribuïdores espanyoles de la trama d'acord amb el Règim Especial de Béns Usats (REBU), el que resulta incompatible legalment i permetia ia mantenir en tota la cadena de distribució a clients este règim especial que implica una tributació per IVA molt més baixa que en el règim general.
Els investigadors van arribar a detectar una fórmula addicional d'ocultació mitjançant la interposició de persones físiques amb clar perfil de testaferros. Estes persones, que en ocasions són difícilment localitzables i incomplidors de les seues obligacions fiscals, jugaven un paper similar a el de les 'truites remotes'.
