Estos són els millors restaurants de la ciutat de València per a menjar paella

Hi ha qui preferix l’arròs més solt i n’hi ha qui se l’estima més esclatat —per a gustos, ja se sap— però dur a gala el premi a la millor paella valenciana necessita per força fer-se amb l’or al Concurs Internacional de Paelles de Sueca. Realitzant-se cada any des del 1961 i amb motiu del «boom turístic», l’organització del concurs va tractar de posar ordre i marcar uns mínims en la internacionalització de la paella. Si més no, el concurs pretén unes bases comunes en la recepta del plat més típic de València. I el guardó ha anat a parar a llocs tan increïbles com L’Havana o Las Vegas. Per no cal creuar l’Atlàntic però per a tastar autèntiques paelles delicioses; València amaga diversos restaurants consagrats al plat valencià que es mereixen una visita obligada, de la Malva-rosa al carrer del Mar. Comencem el repàs:

 

1. La Pepica

  

  

De prestigi va sobrat, este restaurant. La Pepica va ser obert l’any 1898, a la platja de la Malva-rosa. I ahí continua, preparant exquisits arrossos que han delectat a Orson Welles, Ava Gardner i Ernst Hemigway (els anys 50 a Espanya donen per a molt de mite). La carta que et trobaràs allà no és lluïdora pel que fa a les innovacions, és típica, tradicional; orgullosa de presentar els plats de sempre fets com mai. Per la Pepica han passat moltes personalitats, des del Rei d’Espanya al torero Manolete, assegudes a les taules davant del mar per disfrutar d’un arròs deliciós. Un restaurant que, amb un poc d’imaginació, et convida a viatjar en el temps; la decoració del local no ha cedit a les modernors de cap època. Les cullerades d’arròs fan la resta.

 

Avd. Neptú, n. 6

46011 València

Telf: 963 710 366

www.lapepica.com

 

Últimes notícies

El Consell Jurídic Consultiu demana que la llei d’Acompanyament arribe abans i alerta de la seua complexitat

La presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler, considera desitjable que la llei d’Acompanyament es presente amb més antelació i adverteix que modificar moltes normes en una sola llei és una tècnica deficient.

Sato s’entrena a soles a Paterna en el seu primer dia com a jugador del València

El japonés Ryunosuke Sato ha fet treball individual a Paterna en el seu primer dia com a jugador del València CF i la seua incorporació al grup dependrà de com es trobe després d’un llarg viatge des de Tòquio.

Avisos reforçats a la Comunitat Valenciana per a evitar colps de calor en la faena

La Generalitat ha reforçat els avisos preventius a empreses, administracions i persones treballadores davant la continuïtat de l’ola de calor i el risc de colps de calor en la faena.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl poden quedar paralitzades a la Comunitat Valenciana

El CGPJ adverteix que la negativa de Justícia a reforçar els jutjats de clàusules sòl pot deixar sense resoldre 12.470 assumptes en mig any, més de 5.500 a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl poden quedar aturades a la Comunitat Valenciana

El CGPJ alerta que la negativa de Justícia a reforçar els jutjats de clàusules sòl pot paralitzar quasi 12.500 expedients a Espanya, més de 5.500 a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl es poden quedar paralitzades a la Comunitat

El CGPJ ha advertit que, si Justícia no reforça els jutjats de clàusules sòl, es paralitzaran fins a 12.470 casos en Espanya, més de 5.500 d’ells a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta dels òrgans consultius de l’Estat, i el 60 % són reclamacions per responsabilitat patrimonial, sobretot en l’àmbit sanitari i municipal.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta entre els òrgans consultius de l’Estat, amb un 60 % relacionats amb reclamacions de responsabilitat patrimonial, sobretot en sanitat i ajuntaments.