L’Ajuntament de la Vall d’Uixó, a la comarca de la Plana Baixa, ha comprovat aquest dilluns l’existència en el cementeri municipal d’un nínxol buit amb el nom d’una persona pel que sembla inexistent, un fet que atribuix a l’anterior equip de govern al qual acusa de, per interessos electorals, botar-se l’ordre d’enterrament establit i que terceres persones es beneficiaren d’una millor ubicació per als seus morts.
Es tracta del nínxol 46 del cementeri, en el qual suposadament, segons la làpida, estava enterrat Aitor Irueta Oteiza, una persona que no figura en l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que al final, aquest dilluns s’ha comprovat que no descansa en aquesta tomba, que està buida.
Així ho han ratificat després de l’obertura del nínxol Francesca Bartolomé, regidora d’Urbanisme i Cementeris, i Jorge García, edil de Comerç, que atribuixen aquest fet, que va ser denunciat judicialment i arxivat en el seu moment, a interessos electorals de l’anterior alcalde i actual diputat en el Congrés pel PP, Óscar Clavell, al qual acusen d’incomplir l’ordenança del cementeri que regula l’ordre d’enterrament i ordenar un fals.
L’objectiu seria evitar que els seus nínxols estigueren arran de terra
L’objectiu és que terceres persones es beneficiaren que els seus morts es quedaren en nínxols arran de terra, segons han concretat fonts municipals. L’equip de govern, davant les sospites que la situació li generava, va iniciar un expedient per esclarir amb la citació d’enterradors, el departament de Sanitat que tramita les defuncions i del exalcalde, —al qual acusen de no haver «obert la boca» per a donar explicacions—, després del qual van concloure que el nínxol estava buit.
Això els va portar a denunciar a Fiscalia, que va arxivar per falta de documentació, i al jutjat, que va considerar que les autoritzacions d’enterrament eren «sense cap dubte» nul·les de ple dret per dictar-se prescindint del procediment d’adjudicació per ordre correlatiu.
L’obertura de la làpida ha demostrat la denúncia de l’Ajuntament
No obstant això, el jutjat va entendre que no aconseguien la gravetat exigida «al marge de la situació grotesca de la invenció d’un nom fals d’enterrament en el nínxol 46, per a ocultar la irregularitat, entenent que el bot d’un lloc d’enterrament a un altre un o dos llocs més a baix per a comoditat dels familiars d’un difunt pot considerar-se una corruptela o irregularitat sancionable administrativa i políticament, però sense que aconseguisca la qualificació d’arbitrarietat flagrant» amb la lesió d’un dret que meresca intervenció penal, segons han assenyalat fonts municipals.
Ara, amb l’obertura de la làpida del fals mort han volgut «demostrar de manera física que el que estàvem dient era de veritat», ha explicat García, qui ha afegit que hi ha constància que hi ha algun nínxol més en aquestes mateixes circumstàncies i pels mateixos motius, el 106, encara que en aquest cas no hi ha làpida ni nom inventat.
Calculen que es deixarien d’ingressar 1.000 euros
L’equip de govern considera que aquests fets han d’implicar un «cost moral i polític» per als qui gestionaven els béns públics i sosté que, encara que el jutjat no es pronuncia sobre la possibilitat de què es tracte d’una malversació de cabals públics, «seguirem amb el procés i més quan hem pogut demostrar de manera física que el que déiem era veritat». Per això, insistiran en la via judicial ja que calculen que d’aquesta forma el consistori va deixar d’ingressar 1.000 euros per la venda del nínxol.
«No és solament l’ocupació d’un nínxol de manera irregular sinó tot el simbolisme que això comporta en la igualtat d’oportunitats, ja que cal complir una ordenança que tracta a tots per igual», ha criticat el regidor, qui creu que aquest és «un exemple més del PP més corrupte, més sectari i del qual era capaç de qualsevol cosa dins de l’Ajuntament» i ha acusat a Clavell de liderar un consistori que utilitzava «com el seu quiosquet particular en el qual era absolutament totpoderós i en el qual no hi havia cap tipus de límit moral ni amb els morts ni en un cementeri».
Per això, també exigirà «explicacions a nivell polític i públic». Per part seua, Bartolomé ha considerat que aquest tema és «una burla a tota la ciutadania i a la democràcia» a més de «una falta de respecte» en coincidir a més aquest fals enterrament amb l’estrena de la pel·lícula ‘Ocho apellidos vascos’, «per a més inri» i «fins i tot conya», perquè «sinó, no s’entén que aparega una persona amb el nom d’Aitor Iureta en el cementeri de la Vall d’Uixó».
