La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha confirmat la interlocutòria del jutge José de la Mata en què va proposar jutjar els membres de la família Pujol Ferrusola per delictes d’organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, delicte contra la hisenda pública i falsedat documental.
La Secció Tercera de la Sala Penal confirma íntegrament la interlocutòria de pas a procediment abreujat dictat per l’instructor per a tots els investigats en este procediment, llevat de Carles Sumarroca, per a qui s’acorda l’arxivament de la causa, i de Mercè Gironès, exesposa de Jordi Pujol Ferrusola, a qui se li retiren dos delictes contra la hisenda pública.
En la seua resolució, el tribunal confirma la competència de l’Audiència Nacional i assenyala que els actes nuclears es van realitzar a l’estranger, fonamentalment a Andorra, mitjançant el moviment de fons en efectiu de diversos comptes oberts a l’estranger, dels que eren titulars diversos membres de la família Pujol, comptes que, a més, segons la interlocutòria recorreguda, van ser posats a nom de fundacions controlades per esta família.
Pel que fa a la qualificació dels fets com a associació il·lícita o organització criminal, la sala confirma esta tipificació i indica que la resolució recorreguda relata una actuació clarament concertada de tots els integrants de la família Pujol, consistent en l’obertura i tancament simultani de comptes bancaris a l’estranger, així com de moviments de fons entre ells, que indiciàriament obeeix a una estratègia orientada a ocultar el seu origen, i que l’acte connecta amb operacions il·lícites determinades que van tenir com a conseqüència determinades resolucions de la Generalitat.
Actuacions prolongades en el temps de tota la família
«Es tracta d’una sèrie d’actuacions, prolongades en el temps, de tots els membres de la família investigats, que l’escrit sustenta en els corresponents elements indiciaris extrets de la tasca instructora», diu l’Audiència. A més, la investigació hauria mostrat indicis dels respectius papers assumits per cada membre, en el pla provisional propi d’esta fase processal, explica la interlocutòria.
Afegeix que la família funcionava com «una associació il·lícita inicialment i una organització criminal amb posterioritat, tenint en compte el canvi normatiu que es produeix durant el període, i no davant de mers partícips a títol lucratiu, com en el recurs es qualifica als restants membres de la família, respecte de l’actuació presumptament lícita de Jordi Pujol Ferrusola».
En la interlocutòria que respon als recursos de la família Pujol Ferrusola, la sala rebutja totes les al·legacions dels investigats i confirma tots els delictes pels quals De la Mata proposava jutjar-los. El tribunal recorda que esta qualificació jurídica dels fets és provisional i seran les acusacions les que concreten els delictes en els seus respectius escrits.
El tribunal indica que la interlocutòria de De la Mata descriu, enllaçant amb els indicis obtinguts de la instrucció, «un seguit d’actuacions de l’organització, presumptament formada pels recurrents, destinades a orientar en determinada direcció diverses resolucions administratives, aprofitant el càrrec del senyor Pujol Soley al capdavant de l’administració autonòmica catalana, fruit del qual s’obtenien importants rendiments econòmics, que eren ingressats en comptes bancaris a l’estranger i sotmesos a diversos moviments i transmissions per ocultar el seu origen il·lícit».
La sala, en canvi, estima el recurs de l’empresari Carles Sumarroca i parcialment el de Mercè Gironès. En el cas de Gironés, la sala estima el seu recurs únicament en el sentit d’acordar el sobreseïment provisional respecte dels delictes contra la hisenda pública per l’IRPF dels exercicis de 2008 i 2009, confirmant la resta de delictes que li atribueix el jutge De la Mata.
En relació amb els empresaris, el tribunal confirma les imputacions, excepte en el cas de Sumarroca, per a qui s’arxiva la causa tal com havia sol·licitat la fiscalia, en no haver-se acreditat cap indici de la seua participació en els fets que se li imputaven al costat del seu fill. En les actuacions relatives als empresaris investigats, els magistrats expliquen que estes persones mantenien relacions amb algun o alguns membres de la família Pujol i altres persones.
Van actuar, segons la sala, de manera concertada, amb diversificació de funcions i també amb intervencions d’intensitats, freqüències i nivells diferents, «producte de la qual cosa es van generar rendiments econòmics, que la resolució connecta amb la influència de membres de la família per orientar certes resolucions de l’administració autònoma catalana, rendiments que, al seu torn, van ser objecte d’operacions de transformació i moviments de diversa índole, amb la finalitat d’ocultar la seua procedència il·lícita».
