Són nombrosos els mitjans de comunicació que ja han ‘triat’ un successor del Covid-19 i no és un altre que el virus Nipah. Este patogen està seguit molt de prop per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a causa de la seua alta letalitat i la capacitat que han apreciat per a contagiar a éssers humans, encara que cal destacar que el seu hoste comú és la ratapinyada.
Tampoc és necessari alarmar a la població, ja que en l’actualitat no hi ha una situació de risc que este virus provoque una altra nova pandèmia com el que ha succeït amb el Sars CoV-2. Per si no fos prou, les dades aportades per Newtral exposen que l’últim brot d’este virus va tindre lloc allà per 2018, l’any 2019 tan sols es va registrar un únic cas i hui dia no s’han notificat casos actius del Nipah. A més, la farmacèutica Moderna ja està immersa en una elaboració de la vacuna per a este virus que usa una tecnologia semblant a la del Covid-19.
Quan va sorgir el virus Nipah?
Encara que es tracte d’un virus del qual a penes s’ha parlat a nivell de mitjans de comunicació, se sap de l’existència del virus Nipah des de 1998, any en què es va registrar el primer brot a Malàisia. A partir d’eixe brot, han sigut molts els trets del virus que s’han pogut investigar. El més preocupant del mateix és que genera un elevat percentatge de defuncions per als quals es contagien d’este, dins d’un interval entre el 40% i el 75% dels infectats.
Sense vacuna hui dia, l’OMS assegura que l’únic tractament actualment és l’atenció intensiva del pacient contagiat. Els portadors del virus poden patir una síndrome respiratòria aguda, convulsions, fatiga i fins a una encefalitis que podria provocar fins i tot la mort.
Al seu torn, cal assenyalar que l’hoste normal del virus Nipah és la ratapinyada de la fruita. Este tipus d’animals es localitzen en països tropicals i són nombrosos a l’Índia i el sud-est asiàtic. A més, el seu hàbitat habitual són les zones amb elevada densitat de vegetació i arbres fruiters, però en ser explotades estes zones es veuen obligats a buscar altres zones per a desenvolupar-se.
El que ocorreria si el Nipah es fa més contagiós
D’altra banda, el virus Nipah pot transmetre’s pels fluids i el consum d’aliments que estiguen contaminats. Esta és una de les causes per les quals els investigadors creuen que un brot d’este virus pot controlar-se més fàcilment que els brots de coronavirus. Però a més, este no és l’únic tret que apunta al fet que potencial siga menor que el del Sars CoV-2.
A l’ésser un virus que acaba amb la vida d’un gran nombre dels seus hostes humans, la transmissió entre els mateixos és molt més reduïda. En general, els virus més transmissors són els que tenen símptomes més lleugers i que no posen fi a la vida a la persona que ha caigut contagiada. Així mateix, si bé s’han produït diversos casos en els quals el virus Nipah ha contagiat als éssers humans, és manifest hui dia que no han aparegut brots de caràcter massiu.
Malgrat tot, l’OMS i un bon nombre de grups científics de tot el món segueixen molt atents a este virus i com aconsegueix transmetre’s per si algun dia es produïra alguna mutació. Segons este article de ‘El País’, si el Nipah canviara fent-se més contagiós, «l’epidèmia podria tindre un efecte devastador en la vida de les persones, la sanitat pública i les economies globals».
