La Guàrdia Civil de la Regió de Múrcia, en el marc de l’operació ‘Barramais’, ha desenvolupat, des de 2018, una investigació dirigida a esclarir una sèrie d’estafes comeses mitjançant el conegut com a ‘frau del CEO’ (Chieff Executive Officer), que ha culminat amb la desarticulació d’una complexa i internacional organització criminal presumptament dedicada a la ciberdelinqüència, que hauria ocasionat pèrdues pròximes als dos milions d’euros en 40 empreses nacionals i internacionals.
L’operació s’ha saldat amb la detenció 15 persones i la investigació d’altres 16, totes elles com a presumptes autores dels delictes d’usurpació d’estat civil, falsedat documental, estafa, danys informàtics, blanqueig de capitals i de pertinença a organització criminal. A més, la Guàrdia Civil ha recuperat 350.000 euros.
La investigació es va iniciar en 2018, quan la Guàrdia Civil va detectar un cert increment en el nombre de denúncies presentades per empreses de la comarca del Camp de Cartagena per suposades estafes comeses amb mètodes de ciberdelinqüència.
Especialistes en Policia Judicial de la Benemèrita van determinar que existien uns certs nexes en el modus operandi emprat per a dur a terme els il·lícits denunciats.
‘Frau del CEO’ o ‘Men in the Middle’
Els investigadors van observar que les estafes es cometien a través de les noves tecnologies amb el mètode conegut com a ‘frau del CEO’, també anomenat ‘Men in the Middle’, que consisteix en l’enviament de correus electrònics a membres de l’equip financer o comptable d’una empresa, suplantant la identitat d’alts càrrecs executius o CEO,s. D’esta manera, convencen als destinataris que transferisquen diners de manera urgent per a tancar una operació financera o pagar una factura. Els diners són ingressats en un compte bancari en mans de l’organització criminal.
Este fil conductor va anar destapant una consecució d’il·lícits no solament comesos contra empreses murcianes, sinó també, contra altres mercantils amb seu a València i Madrid, i fins i tot en Palestina, Itàlia, Sèrbia, Macedònia, Indonèsia i Hong Kong.
‘Mules econòmiques’
Els agents van esbrinar que el principal líder de l’organització criminal era un ciutadà nigerià amb un inflat historial delictiu similar, assentat a València, qui, pel que sembla orquestrava la trama que iniciava localitzant a persones sense recursos en barris marginals de València i Madrid. A canvi que facilitaren la seua identitat per a obrir comptes bancaris, els oferia un percentatge dels diners que s’ingressara en estes.
Ciberdelinqüència
L’estafa s’iniciava mitjançant una aplicació informàtica que donava accés al contingut del correu electrònic corporatiu d’alts càrrecs de diverses empreses. Després d’intervindre estos comptes de correu, extreien tota la informació possible sobre clients, proveïdors i factures pendents per a conéixer amb què mercantils o persones mantenien relacions comercials i quals d’elles tenien factures pendents per a, més tard, crear comptes de correu electrònic similars a les corporatives a fi d’infondre error en els destinataris.
Per a donar credibilitat a l’estafa i, després de contactar amb les empreses amb les quals existien deutes, falsificaven les factures pendents i els indicaven els comptes bancaris on havien d’ingressar els diners.
Als comptes bancaris oberts expressament per a esta comesa, arribaven els ingressos o transferències, d’on el capitost obtenia els fons defraudats i els desviava a tercers comptes a l’estranger, principalment a Portugal i el Regne Unit.
Els diners passaven per fins a quatre comptes bancaris fins al seu destí final
Per a dificultar el seu rastreig i evitar que el moviment poguera ser interceptat abans que arribara al seu destí final, durant les primeres 24 hores els diners passava per fins a quatre comptes bancaris diferents, la qual cosa va dificultar enormement la labor dels investigadors.
La Guàrdia Civil va analitzar les imatges de nombroses càmeres de seguretat de diferents entitats bancàries que van servir per a identificar a gran part dels membres d’esta organització criminal mentre realitzaven operacions financeres en els comptes prèviament establits per a dur a terme les estafes.
Una vegada obtinguts els indicis necessaris, la Guàrdia Civil va posar en coneixement de l’autoritat judicial el resultat de la investigació, així com la cerca del principal sospitós, que es trobava en parador ignorat.
El juliol de 2020, quan intentava fugir a Nigèria a través de l’aeroport de Porto Novo (Benín), el líder de l’organització criminal ara desmantellada, de 47 anys i natural de Nigèria, va ser detingut per a l’execució d’una ordre d’extradició dictada per autoritats judicials espanyoles.
Des de l’inici de la investigació, la Guàrdia Civil ha esclarit prop d’una trentena de delictes d’estafa en els quals, presumptament, han participat un total 31 persones, totes les quals han sigut localitzades i detingudes/investigades en els municipis de San Javier (Múrcia), Llíria, Alfafar, Sueca, Almussafes (València), Sevilla, Las Palmas, Burgos, Algesires i Chiclana de la Frontera (Cadis).
Als 15 detinguts i 16 investigats, homes, amb edats compreses entre els 28 i 52 anys i naturals d’Espanya, Bèlgica, França, Nigèria, Romania, Sud-àfrica i Guinea Bissau se’ls atribueix la presumpta autoria dels delictes d’usurpació d’estat civil, falsedat documental, estafa, danys informàtics, blanqueig de capitals i de pertinença a organització criminal.
Fins al moment, la Benemèrita xifra el nombre d’empreses afectades en 40, amb pèrdues que rondarien els dos milions d’euros, dels quals, 352.000 euros han sigut recuperats.
L’operació ‘Barramais’ ha conclòs amb la posada a la disposició dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció de San Javier, Cartagena i Elx (Alacant) de 31 persones, presumptes membres d’una organització criminal d’àmbit internacional dedicada a estafes i fraus.
