La titular del Jutjat de Primera Instància número 9 de València ha accedit a la petició feta per una dona per a que se li concedisca la nul·litat matrimonial al·legant que el seu home li va ocultar abans de la boda que era homosexual. La sentència imposa a l’exhome una indemnització de 3.000 euros.
D’esta manera, la jutgessa estima parcialment la demanda interposada per una dona contra la seua exparella, del que porta divorciada deu anys, després de què dos amics comuns li asseguraren que coneixien la suposada homosexualitat de l’home des de la infància i que havia mantingut una relació amb un home en la joventut.
La demandant va iniciar un procediment civil per a demanar la nul·litat matrimonial i, a demés, una indemnització de 10.000 euros. En les seues al·legacions assegurava que, «d’haver tingut coneixement de la condició d’homosexual no hauria prestat el seu consentiment» i expressava el seu convenciment de què ell li va ocultar la seua condició sexual «deliberadament».
La exdona li va donar suport
Segons consta en la sentència, en 2016 l’home va comunicar a la seua exdona, «amb qui mantenia una bona relació, la seua condició d’homosexual» i ella «li va donar suport, segons manifesta, en la creença que tal orientació sexual havia aflorat amb posterioritat al matrimoni».
En el present cas, raona la jutgessa, la dona sosté que «d’haver sigut sabedora de la condició sexual, que li va ser ocultada, no hauria contret matrimoni». El demandant, per part seua, va negar «haver tingut abans de casar-se relacions homosexuals plenes, més enllà de quan era adolescent, i va al·legar que abans de contraure matrimoni havia tingut contactes heterosexuals amb altres dones».
«No obstant això sobre este punt no hi ha prova directa, sinó testimonis de referència, podent haver fàcilment acreditat tals contactes portant com a testimonis als seus amics». Per contra, la jutgessa assenyala la «veracitat, contundència i coherència» del testimoniatge d’un testimoni que prova que abans de casar-se el demandat van tindre «una relació sentimental mantinguda en el temps».
«No és un fet sense importància»
I afig: «És una obvietat que per a la majoria de persones no és un fet sense importància l’orientació sexual de les seues parelles, devent en tot cas provar-se el contrari, que resulta irrellevant».
En un altre moment de la sentència manifesta: «I encara que no podem aventurar quines són les raons per les que ell no va expressar a la que seria la seua dona la seua orientació sexual ni donem per bo que usara el matrimoni com a ‘pantalla’ per a oferir socialment una determinada imatge, ha quedat al nostre juí acreditat que va haver ocultació a la que anava a ser la seua esposa de la relació i la pràctica homosexual prèvies al matrimoni».
Sobre la indemnització, estima que la demandant «no ha acreditat que com a conseqüència d’haver sol·licitat el divorci patira un rebuig social, ni molt menys un perjudici laboral». Agrega que «partint de què el desengany personal no és indemnitzable econòmicament, la compensació ha de temperar-se i reduir-se a la quantitat de 1.000 euros per cadascun dels tres anys que va durar el matrimoni».
Després de la celebració del juí, l’home demandat, el jurista valencià Javier Vilalta, va lamentar en declaracions als mitjans que es donen encara en Espanya estes situacions que «penalitzen i criminalitzen» orientacions sexuals.
