Condemna a Sanitat: Pagarà 46.000€ a una dona per causar-li ceguesa en un ull

 

La secció segona de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a la Conselleria de Sanitat a pagar 45.937 euros a una dona a la que van tardar sis mesos a intervenir-li quirúrgicament i es va quedar cega d’un ull.

 

Així es desprèn de la resolució, contra la que cal interposar recurs de cassació, en la qual el tribunal dóna la raó a la dona, representada per la lletrada Carmen Romero, i condemna a l’Administració pública a abonar esta quantitat més els interessos legals des de la data de la reclamació.

 

La víctima va presentar un recurs contra la desestimació de la seua reclamació per part de la conselleria pel mal desproporcionat causat i la pèrdua d’oportunitat. Va relatar que va ser en l’octubre de 2010 quan se li va diagnosticar en l’Hospital d’Alcoi d’una hemorràgia vitrea de grau 3 en l’ull dret.

 

La dona només podia vore llum per l’ull danyat

En eixe moment se li va prescriure únicament un antiinflamatori oral i en la seua revisió, 15 dies després, es va constatar agreujament, ja que només era capaç de vore llum per eixe ull danyat. De nou al cap de 15 dies se li va revisar, va anar-se’n a casa sense tractament, i se li va tornar a citar al mes, quan se li va practicar una ecografia ocular. Era el mes de desembre.

 

En el mes de març se li va indicar a la pacient una intervenció quirúrgica, un mes més tard se li practica el preoperatori i va anar en el mes de juliol quan finalment se li va operar, nou mesos després que se li diagnosticarà la lesió greu.

 

Dos mesos més tard va patir una nova hemorràgia que, juntament amb un diagnòstic de cataracta, va suposar una nova intervenció que es va practicar en gener de 2012, amb un altre retard de quatre mesos des de la seua indicació.

 

Una indemnització de 46.000 euros

L’endemà va patir un despreniment de retina complet, se li va tornar a operar amb un nou retard en el temps i amb un mal resultat, assenyala l’advocada en el seu recurs. Després d’això i en els diferents controls realitzats a la pacient es va constatar el pèssim resultat de les intervencions amb pèrdua total de visió en l’ull dret.

 

A conseqüència, la dona presenta ceguesa total en l’ull dret, a més d’un greu perjudici estètic per l’afectació de l’estructura ocular.

 

El tribunal, després d’estudiar la reclamació i els informes mèdics, dóna la raó a la dona en observar pèrdua d’oportunitat, que fixa en un 90%, tenint en compte els sis mesos de retard inicials, els huit dies per a la intervenció del despreniment de retina, l’edat de la dona i la seua situació mèdica prèvia, amb el que fixa una indemnització de 45.937 euros.

 

Retard de la intervenció 

La Sala indica que encara quan l’operació no s’havia de fer de manera immediata perquè cabia la reabsorció espontània, i els especialistes parlen d’un temps mitjà d’espera d’entre un i tres mesos, en este cas estudiat els terminis van ser sobrepassats àmpliament.

 

Recorda que l’hemorràgia es va presentar el 22 d’octubre, la proposta d’intervenció es va fer el 21 de març i se li va operar en juliol. Això és nou mesos després de l’hemorràgia i quatre mesos després de la indicació quirúrgica. «I este retard no troba cap justificació», advertix, per a agregar: «La intervenció quirúrgica, d’acord amb les recomanacions dels experts, havia de dur-se a terme al llarg del mes de gener de 2011».

 

Al seu entendre, el retard d’almenys sis mesos en la primera intervenció va originar danys en l’ull de la dona perquè, com va indicar el perit judicial, la sang de l’hemorràgia és tòxica per a la retina i comprometia l’estructura anatòmica de l’ull.

Últimes notícies

L’Aeroport de València arriba als 6 milions de passatgers en mig any amb rècord de vols

L’Aeroport de València ha tancat el primer semestre del 2026 amb més de 6 milions de passatgers, un increment del 8 % respecte del 2025, impulsat sobretot pel trànsit internacional.

L’aeroport d’Alacant supera els 10 milions de passatgers en només mig any

L’aeroport d’Alacant-Elx Miguel Hernández ha tancat el primer semestre de 2026 amb més de 10 milions de passatgers i un creixement pròxim al 10 %, impulsat sobretot pels vols internacionals, amb el Regne Unit al capdavant.

Emergències atribueix a la urgència del 29 d’octubre els errors en els informes de la DANA

La Conselleria de Emergencias ha explicat al jutjat que la rapidesa dels fets, la càrrega de treball i l’elaboració manual dels documents durant la DANA del 29 d’octubre van propiciar possibles errors i contradiccions en els informes de situació.

Emergències atribueix a la urgència del 29-O els errors en els informes de la DANA

Emergències ha explicat al jutjat que els errors i contradiccions en els informes de la DANA del 29 d’octubre de 2024 es deuen al ritme dels fets, la càrrega de treball i l’elaboració manual dels documents durant la jornada crítica.

Docents i famílies exigixen reactivar el Pla Edificant davant Les Corts

Centenars de persones s’han concentrat davant Les Corts per demanar més inversió en educació pública i la reactivació immediata del Pla Edificant, paralitzat per decisió política segons sindicats i famílies.

El Suprem tomba la querella del conseller de Sanitat contra Diana Morant per calúmnies

El Tribunal Suprem ha arxivat la querella per calúmnies i injúries greus que el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, havia presentat contra la ministra Diana Morant per unes declaracions sobre la privatització de la sanitat.

Docents i famílies exigixen reactivar el Pla Edificant davant les Corts

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic s'ha concentrat davant les Corts per reclamar més inversió en educació i la reactivació del Pla Edificant, que consideren clau per a millorar unes infraestructures encara deficients.

El Suprem tomba la querella de Marciano Gómez contra Diana Morant per calúmnies

El Tribunal Suprem ha inadmitit i arxivat la querella per calúmnies i injúries greus amb publicitat que el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va presentar contra la ministra de Ciència, Diana Morant, per haver-lo acusat de lucrar-se amb la privatització de la sanitat.