El rendiment de la menuda Naiara Valentina Abri Briones Benítez, de només huit anys, havia disminuït al llarg de les últimes avaluacions. Per aquesta raó, tant sa mare com el seu padrastre van decidir que en estiu la durien a Sabiñánigo —un poble de la província d’Osca, a Aragó—, on residia la seua iaia, per tal que poguera estudiar millor.
Els últims dies de Naiara van acabar sent un malson infernal per culpa del seu tio polític. A través de diversos mètodes de tortura, va portar a la xiqueta al límit, que finalment va traspassar, tot baix l’excusa que li infligia aquest tracte per a què fera els deures. Poques hores després de portar-la a l’hospital, moria al mateix centre hospitalari. Havia arribat amb el llavi trencat i plena de morats i hematomes.
La menuda havia acabat tercer de primària i, tot i que el seu rendiment a l’escola havia disminuït, ho havia aprovat tot. El 6 de juliol de l’any 2017, quasi sense haver dormit durant les últimes 48 hores, Naiara estava esmorzant amb la seua iaia. Tant el seu tio polític com la mare de l’home havien forçat a la menuda a estudiar al màxim, sense deixar-la dormir.
Després de quasi dos anys de l’assassinat, el diari ‘El Español’ ha pogut accedir a les converses que el tio polític de la xiqueta havia mantingut amb altres familiars, que van estar involucrats en un grau més o menys important en les tortures que va patir Naiara. Així, s’ha pogut vore que van dur a l’extrem a la menuda, tant a nivell físic com psicològic.
Descàrregues elèctriques i esposes
Iván Pardo Pena, el tio polític de la xiqueta, ha sigut l’única persona acusada per la mort de la menuda. Com és un assassinat d’una persona menor d’edat, la Fiscalia ha demanat presó permanent revisable per a l’home.
L’advocat del pare biològic de la menuda ha afirmat que els familiars de la mare de Naiara sabien en tot moment què li estava passant a la xiqueta durant aquelles jornades d’estiu. Estaven al corrent tant dels càstigs que rebia com de l’acarnissament i les tortures que se li estaven infligint.
Iván va maltractar a la menuda Naiara al llarg de més de 12 hores. Li va posar esposes, li va infligir descàrregues elèctriques, la va amordassar, li va extraure una part del seu cuir capil·lar, va fer que es posara de genolls damunt d’un material semblant a arròs o sal, i també li va propinar colps més d’una vegada. Mentre duraven aquestes pràctiques totalment abusives i vexatòries, Iván i els seus familiars es reien contínuament a través de converses de xat grupals que mantenien.
Una tortura llarga i cruel
Una nit, el tio de Naiara li va dir que s’hauria d’aprendre 20 fulles d’una lliçó per al dia següent de matí. Quan l’home va tornar a vore a la xiqueta al matí següent, la menuda li va dir que no havia pogut acabar tota la faena.
Aleshores l’home es va enfadar, va perdre els nervis i es va posar a propinar-li colps al cap amb els ‘nudillos’ de les mans. Fins i tot, li diu: «jo suaré, però tu ho passaràs fatal, em passaré deu hores pegant-te».
La tortura es va iniciar en aquell instant. El tio de la xiqueta li va infligir descàrregues elèctriques i la va esposar de mans i peus. Estava obsessionat amb el fet que es quedara immòbil. Li va posar un calcetí a l’interior de la boca i, amb l’objectiu que no l’expulsara, li va lligar un cinturó al voltant del cap, com si fóra una mordassa. Mentrestant, la menuda havia de suportar punyades al nas, a la cara i al cap.
Prèviament ja havien torturat a la menuda. Uns deu dies abans que morira, el seu tio Iván li va enviar al padrastre de la xiqueta un fragment en què es veia com la menuda es posava de genolls damunt d’aquell material similar a grava o arròs.
El padrastre de Naiara li va dir a Iván: «Ja li vaig dir a la mare que és una xiqueta masoquista». «Hahaha. Aleshores demà toquen pedres del riu», va replicar Iván. Després que passaren uns quants minuts, Iván li va tornar a parlar al padrastre de la xiqueta, el seu germà:
«No t’ho perdes: es recolzava a la taula per a evitar que li fera efecte, i jo la veig i la mare —la iaiastra de Naiara— no era conscient, i la vaig posar recta dient-li que no s’havia de col·locar així. Ara es queixa i plora dient que li fa mal, que els genolls —Iván riu— li estan fent mal. Doncs ara es quedarà així fins que siga l’hora de sopar», va escriure el tio polític de Naiara.
El tràgic desenllaç de Naiara
El 2 de juliol de 2017 de nit, quan només faltaven quatre dies per a què es produïra el tràgic desenllaç, una neboda d’Iván li va fer arribar una foto on es podia vore a la menuda Naiara de genolls a terra, amb orelles de burro i amb un posat totalment humiliant. Darrere es veia a la iaiastra.
Durant la nit del 6 de juliol, quatre dies més tard, aquesta mateixa neboda li va fer arribar un missatge a Iván, en què li demanava: «Abans de vindre a casa, si t’és possible, intenta portar més ortigues i més pedres per a la tigressa. Les ha llançat totes».
D’aquesta manera, durant el matí van seguir les tortures a nivell físic. Durant aquesta sessió de maltractaments, va haver un moment en què Naiara va aconseguir desfer-se del seu tio i es va ocultar baix de la taula de la cuina. Aleshores, Iván la va agafar i li va encarregar a una de les cosines que li netejara la boca. La portava plena de sang de les pallisses que havia rebut. Després, la va conduir a la sala d’estar i la va fer estar de genolls damunt de pedres durant una hora i mitja.
Li va continuar propinant colps i descàrregues, i l’impacte definitiu va ser el que li va proferir a la columna. Iván va decretar: «Es tracta de les meues normes, que no me les discutisca ningú». La menuda va caure inconscient a terra i no es va tornar a moure més. Era la una del migdia.
La veritat al descobert
En el moment en què Iván veu que la menuda està greu, la porta al lavabo per a netejar-li les taques de sang i les ferides. A continuació, telefona a Urgències, i els demana als altres membres de la família que diguen que la menuda ha caigut per l’escala. Al principi dirien açò, però més endavant confessarien els maltractaments del tio polític de Naiara.
Tots els membres de la família —també la iaiastra— se’n van anar cap a l’hospital on s’estaven emportant a la menuda. Durant el trajecte, la iaiastra es va enviar missatges amb una de les cosines:
«Vos estime, xiquetes meues. No puc imaginar-me què faré sense vosaltres», diu la iaia.
La menor contesta: «Calma, per favor. Pensa detingudament en com acabarà tot».
Una vegada la xiqueta estava a l’hospital, els metges li van trobar moltes lesions que no encaixaven amb la versió dels fets que havien contat els membres de la família de Naiara. Tot i que la van operar d’urgència, els va ser impossible salvar-la.
Els mitjans de comunicació es van fer ressò del cas des de que la menuda va ser ingressada a Urgències. Un amic de l’escola li va fer arribar un missatge a una de les cosines menudes, en què li preguntava si era veritat una notícia que afirmava que els familiars de Naiara havien estat més involucrats en el cas del que s’havia contat.
«És cert que no va caure per les escales com m’havies contat?», li preguntava l’amic a la cosina de la víctima.
«No, però ho havia de dir, com podia contar tot açò? Perdona’m», li deia la xica.
«Tranquil·la, jo també m’hauria inventat alguna cosa», li va dir l’amic al final.
«No vaig arribar a conéixer mai a la meua menuda quan ja era major»
Manuel Adolfo Briones, el pare biològic de la xiqueta, la va vore per última vegada a Argentina, quan la menuda només tenia tres anys. La recorda trist, perquè no va poder passar mai el temps que li haguera agradat dedicar-li: «No vaig poder conéixer mai a la meua menuda quan ja era major. Recorde sempre el somriure que tenia».
L’home únicament va tornar a territori espanyol per a visitar la tomba de Naiara, perquè va saber que havia mort a través d’una notícia que va trobar a les xarxes socials. Després d’aquesta visita, en què va presentar els respectes al cos sense vida de la menuda, va tornar a Argentina i va deixar el cas en mans dels seus advocats.
