El suïcidi és la quarta causa de morts entre joves de 15 a 19 anys a Espanya

La salut mental és una tasca pendent a la nostra societat i un problema que ha de preocupar força, ja que cada vegada més adolescents i fins i tot xiquets pateixen depressió, ansietat o estrès. Referent a això, segons un informe presentat al Congrés d’Actualització de Pediatria el 2023, les consultes relacionades amb el suïcidi han experimentat un augment “preocupant”, multiplicant-se per 18,8 entre 2009 i 2021.

D’altra banda, tal com ha avançat Luisa Lázaro, presidenta d’AEPNY i psicòloga infantil les consultes per autolesions “han incrementat, en multiplicar-se per 56,1 des del 2009”. Així mateix, les consultes telefòniques per trastorns de la conducta alimentària (TCAS) han augmentat un 154,7%, per dol un 138,9%, per addiccions un 41%, per símptomes depressius un 31,5%, per ansietat un 25,6, 9,6% i per problemes de conducta un 9,6%.

Des de l’organització del congrés suggereixen que és important subratllar, segons l’OMS ja va alertar, amb dades prèvies a la pandèmia, que “1 de cada 7 adolescents entre 10-19 anys patia algun trastorn mental”. La depressió, l’ansietat i els trastorns comportamentals són les principals causes d’alteració de la funcionalitat entre els adolescents.

El suïcidi constitueix la quarta causa de mort al grup etari entre els 15-19 anys i la segona entre els 15-29 anys. Adverteixen a més que el fracàs en l’abordatge dels trastorns mentals a l’adolescència porta complicacions que s’estenen fins a l’edat adulta, cosa que limita tant la salut física com mental dels individus.

Així mateix, entre les causes o motius que han originat que es done este increment es troba principalment la pandèmia, ja que tal com alerta la psicòloga “el fet de romandre a casa tants mesos va fer que s’augmentara el consum de les pantalles, tindre més accés a les xarxes socials i no relacionar-se amb altres xiquets”.

Tot i això, al·lega que “hi ha molts altres canvis socials des de fa un parell de dècades que obliguen que esta societat siga més complexa i que puga fer que xiquets cada cop més petits no s’adapten a estes situacions” estes són l’assetjament escolar, el mal rendiment acadèmic i problemes familiars o escolars complexes, entre d’altres

Estes dades han estat fetes públiques al 66é Congrés de l’Associació Espanyola de Psiquiatria de la Infància i l’Adolescència que s’ha presentat este dijous a València i que tindrà lloc fins dissabte 3 de juny i hi participaran més de 300 professionals de l’àmbit de la psicologia. 

Increment en els dos últims anys de ‘TCA i autolesions’

Una de les coses en què els experts han posat especial èmfasi és en el notable increment que s’ha produït en els últims anys en casos de Trastorns de la Conducta Alimentària i autolesions o conductes autolítiques. En este sentit, l’experta afirma que cada vegada arriben a la consulta “casos de gent més jove, fins i tot de xiquets i xiquetes en plena prepubertat, des dels 10 fins als 13 anys”. 

Els xiquets tenen diferent manera ‘d’emmalaltir i tractar’

D’altra banda, Immaculada Marcos, presidenta del congrés, ha detallat que els infants especialment “tenen diferent manera d’emmalaltir i tractar”. A diferència dels adults la principal teràpia que s’hi empra és “mitjançant jocs o dibuixos per veure com el xiquet s’expressa i el que sent”. Sobre això, incideix a més que una hora o 20 minuts “no és necessari per tractar-los, ja que ells necessiten temps per a conéixer i dipositar la confiança en la seua psicòloga o psiquiatre”. 

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.