17 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

El Tribunal Constitucional anul·la l’impost de plusvàlua

 

El Tribunal Constitucional publicarà els pròxims dies una sentència en què declara la nul·litat de facto de l’impost de la plusvàlua.

Este impost afecta els Ajuntaments i els ciutadans, ja que a partir d’este error, la venda d’un pis, una herència o una donació no pagaran la plusvàlua municipal. I això vol dir que este any els ajuntaments deixaran d’ingressar aproximadament 4.000 milions d’euros a tota Espanya.

El Tribunal Constitucional ha declarat contràries a la Norma Fonamental i, per tant, nul·les les regles de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals que fins ara s’han aplicat per al càlcul de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua.

De fet, el ministeri d’Hisenda prepara «un esborrany legal» per a reformular el sistema de càlcul de la plusvàlua municipal, anul·lat pel Tribunal Constitucional.

Quan i qui ha de pagar la plusvàlua?
La plusvàlua municipal es paga quan es produeix la venda d’un immoble, una donació o una herència, principalment. Es tracta d’un impost establert que ha de ser liquidat amb l’ajuntament que corresponga per ubicació del bé en qüestió.

En el cas de la venda, l’ha d’abonar el venedor; en el cas de donació i herència, l’encarregat de pagar-lo és el que rep el bé. A les vendes i donacions hi ha un termini de 30 dies hàbils des de la transmissió; a les herències el termini és de sis mesos, prorrogables fins a un any.

Després de la decisió del Tribunal Constitucional, es qüestiona si esta sentència té caràcter retroactiu i els contribuents poden veure retornat l’import dels impostos pagats.

No obstant això, la sentència no tindrà caràcter retroactiu i no afectarà les resolucions fermes que ja han estat adoptades sobre això per jutjats i tribunals.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.