El Tribunal Constitucional anul·la l’impost de plusvàlua

 

El Tribunal Constitucional publicarà els pròxims dies una sentència en què declara la nul·litat de facto de l’impost de la plusvàlua.

Este impost afecta els Ajuntaments i els ciutadans, ja que a partir d’este error, la venda d’un pis, una herència o una donació no pagaran la plusvàlua municipal. I això vol dir que este any els ajuntaments deixaran d’ingressar aproximadament 4.000 milions d’euros a tota Espanya.

El Tribunal Constitucional ha declarat contràries a la Norma Fonamental i, per tant, nul·les les regles de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals que fins ara s’han aplicat per al càlcul de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua.

De fet, el ministeri d’Hisenda prepara «un esborrany legal» per a reformular el sistema de càlcul de la plusvàlua municipal, anul·lat pel Tribunal Constitucional.

Quan i qui ha de pagar la plusvàlua?
La plusvàlua municipal es paga quan es produeix la venda d’un immoble, una donació o una herència, principalment. Es tracta d’un impost establert que ha de ser liquidat amb l’ajuntament que corresponga per ubicació del bé en qüestió.

En el cas de la venda, l’ha d’abonar el venedor; en el cas de donació i herència, l’encarregat de pagar-lo és el que rep el bé. A les vendes i donacions hi ha un termini de 30 dies hàbils des de la transmissió; a les herències el termini és de sis mesos, prorrogables fins a un any.

Després de la decisió del Tribunal Constitucional, es qüestiona si esta sentència té caràcter retroactiu i els contribuents poden veure retornat l’import dels impostos pagats.

No obstant això, la sentència no tindrà caràcter retroactiu i no afectarà les resolucions fermes que ja han estat adoptades sobre això per jutjats i tribunals.

Últimes notícies

L’incendi d’Estivella queda estabilitzat i evoluciona de manera favorable

L’incendi de vegetació declarat este migdia a Estivella ha quedat estabilitzat i presenta una evolució positiva, encara que continua sense controlar i amb mitjans terrestres treballant en l’extinció.

Preso provisional a Almenara per apunyalar mortalment la nova parella de la seua exdona

El jutjat de Nules ha acordat presó provisional sense fiança per a l’home detingut a Almenara per la mort a punyalades de la nova parella de la seua exdona durant una discussió en la vivenda d’ella.

Reuvers viatja amb el València Basket per intentar arribar al quart partit de la final

Nate Reuvers ha viatjat amb el València Basket a Barcelona tot i estar descartat per al tercer partit de la final contra el Barça, amb l’esperança de poder jugar el quart en cas de recuperar-se del seu esquinç de turmell.

Cárdenas marca el camí per al València Basket: agressivitat i físic per a colpejar el Barça

El base Álvaro Cárdenas assegura que el València Basket ha de ser agressiu en defensa i imposar el seu físic per a guanyar el tercer partit de la final de la Lliga Endesa en la pista del Barça.

Florida Portazgo es corona com la millor foguera Especial de les Fogueres de Sant Joan 2026

La comissió Florida Portazgo ha aconseguit el primer premi de categoria Especial de les Fogueres de Sant Joan 2026 a Alacant amb el monument 'Génesi' de Josué Beitia. Baver-Els Antigons queda segona i Diputación-Renfe, tercera.

Una mascletà de Pirotecnia Mediterráneo arriba als 128 decibelis en la plaça dels Luceros

Pirotecnia Mediterráneo ha firmat la seua segona mascletà de les Fogueres de Sant Joan a la plaça dels Luceros amb un màxim de 128 decibelis i 150 quilos de pólvora, en el seu primer dispar oficial de concurs.

Tallada la N-234 i tancat el port de Sagunt per un incendi de vegetació a Estivella

Un incendi de vegetació declarat este migdia a Estivella ha obligat a tallar l’accés a la N-234 i a tancar el port de Sagunt, amb cinc mitjans aeris i nombrosos efectius terrestres treballant en l’extincio.

Sis espècies de cetacis es consoliden en les aigües de la Comunitat Valenciana

Medi Ambient ha constatat la presència recurrent de sis espècies de cetacis en aigües de la Comunitat Valenciana durant els dos últims anys, amb un clar predomini del dofí mular i del rorqual comú.