Un estudi situa València com a entrada del coronavirus en Espanya

Gent caminant pel carrer amb mascaretes.

València va ser una de les vies d’entrada del coronavirus, segons l’estudi | Laia Solanellas

 

El coronavirus SARS-CoV-2 va tindre en Espanya «multitud d’entrades», una d’elles València, i podia estar ja present des de mitjan febrer, segons un estudi centrat en els 28 primers genomes del virus analitzats en el país per a conéixer la seua difusió.

 

L’estudi, fet per científics de l’Institut de Salut Carles III de Madrid i l’Hospital Clínic de Barcelona, ha fet anàlisis filogenètiques i filodinàmiques per a estimar l’origen temporal i geogràfic més probable dels diferents clades, que definixen l’evolució biològica d’un organisme, i les vies de difusió. Els autors conclouen que «s’han detectat múltiples introduccions de SARS-CoV-2 en Espanya».

 

Espanya «no va tindre un pacient zero»

Un dels autors de l’estudi, José Alcamí, investigador de l’Institut de Salut Carles III, ha explicat que l’origen de l’epidèmia en Espanya «no va tindre un pacient únic, o pacient zero, sinó que va vindre per múltiples entrades de diferents països». A demés, agrega el científic, estes entrades es van produir «en la segona quinzena o mitjans de febrer, que és abans de què es detectara que hi havia una transmissió comunitària en Espanya».

 

L’anàlisi del genoma de l’actual coronavirus ha identificat tres grans clades que s’estenen per tot el món, designats G, V i S. Les anàlisis filogenètiques de pacients en Espanya van revelar que la majoria d’elles estan distribuïdes en els clades G i S (13 seqüències en cada un) i les dos seqüències restants es ramifiquen en el clade V. L’origen d’estos clades, segons la investigació, es va estimar en Espanya al voltant del 14 i el 18 de febrer de 2020, respectivament, «amb una possible ascendència» d’un d’ells en Xangai.

 

El fet que hi haja infectats en Espanya pels tres clades —que són variants del coronavirus que es pareixen entre ells, explica Alcamí— vol dir que, «com a mínim, hi ha hagut tres entrades diferents perquè són molt diferents». Estos tres clades tenen seqüències similars a virus detectats en Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Holanda i Noruega, cosa que ens parla de la disseminació dels diferents clades del coronavirus per tota Europa, agrega.

 

El partit entre l’Atalanta i el València fou una via d’entrada

Quant a la transmissió, diu que pot ser que siga per gent que va vindre de l’estranger, però també per persones que van estar en contacte amb uns altres que sí havien estat fora del país, i cita com a exemple el partit de futbol a mitjan febrer entre l’Atalanta i el València, jugat en Milà.

 

Alacamí explica el cas de dos ancians valencians morts per pneumònia en febrer i que després es va confirmar que van tindre COVID-19. «És a dir, els primers casos no van ser detectats, perquè eren molt pocs o no hi havia la sospita. Això ho sabem ara», ha afirmat l’expert.

 

El coronavirus podria haver arribat als EUA des d’Espanya

L’estudi suggerix a demés que des d’Espanya el coronavirus es va poder disseminar cap als Estats Units, Holanda, Xile, el Brasil, Geòrgia i França. «És un poc la dinàmica de les epidèmies, som font i destinació d’infecció», agrega Alcamí.

 

En tot el món s’estan seqüenciant els coronavirus dels pacients de cada país, dades que s’inclouen en una gran base dades que permet traçar el viatge de cada virus. «Si tinc un virus d’una persona en Madrid, puc saber si va vindre d’Itàlia, de la Xina o Alemanya», conclou l’expert.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.