Un estudi situa València com a entrada del coronavirus en Espanya

Gent caminant pel carrer amb mascaretes.

València va ser una de les vies d’entrada del coronavirus, segons l’estudi | Laia Solanellas

 

El coronavirus SARS-CoV-2 va tindre en Espanya «multitud d’entrades», una d’elles València, i podia estar ja present des de mitjan febrer, segons un estudi centrat en els 28 primers genomes del virus analitzats en el país per a conéixer la seua difusió.

 

L’estudi, fet per científics de l’Institut de Salut Carles III de Madrid i l’Hospital Clínic de Barcelona, ha fet anàlisis filogenètiques i filodinàmiques per a estimar l’origen temporal i geogràfic més probable dels diferents clades, que definixen l’evolució biològica d’un organisme, i les vies de difusió. Els autors conclouen que «s’han detectat múltiples introduccions de SARS-CoV-2 en Espanya».

 

Espanya «no va tindre un pacient zero»

Un dels autors de l’estudi, José Alcamí, investigador de l’Institut de Salut Carles III, ha explicat que l’origen de l’epidèmia en Espanya «no va tindre un pacient únic, o pacient zero, sinó que va vindre per múltiples entrades de diferents països». A demés, agrega el científic, estes entrades es van produir «en la segona quinzena o mitjans de febrer, que és abans de què es detectara que hi havia una transmissió comunitària en Espanya».

 

L’anàlisi del genoma de l’actual coronavirus ha identificat tres grans clades que s’estenen per tot el món, designats G, V i S. Les anàlisis filogenètiques de pacients en Espanya van revelar que la majoria d’elles estan distribuïdes en els clades G i S (13 seqüències en cada un) i les dos seqüències restants es ramifiquen en el clade V. L’origen d’estos clades, segons la investigació, es va estimar en Espanya al voltant del 14 i el 18 de febrer de 2020, respectivament, «amb una possible ascendència» d’un d’ells en Xangai.

 

El fet que hi haja infectats en Espanya pels tres clades —que són variants del coronavirus que es pareixen entre ells, explica Alcamí— vol dir que, «com a mínim, hi ha hagut tres entrades diferents perquè són molt diferents». Estos tres clades tenen seqüències similars a virus detectats en Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Holanda i Noruega, cosa que ens parla de la disseminació dels diferents clades del coronavirus per tota Europa, agrega.

 

El partit entre l’Atalanta i el València fou una via d’entrada

Quant a la transmissió, diu que pot ser que siga per gent que va vindre de l’estranger, però també per persones que van estar en contacte amb uns altres que sí havien estat fora del país, i cita com a exemple el partit de futbol a mitjan febrer entre l’Atalanta i el València, jugat en Milà.

 

Alacamí explica el cas de dos ancians valencians morts per pneumònia en febrer i que després es va confirmar que van tindre COVID-19. «És a dir, els primers casos no van ser detectats, perquè eren molt pocs o no hi havia la sospita. Això ho sabem ara», ha afirmat l’expert.

 

El coronavirus podria haver arribat als EUA des d’Espanya

L’estudi suggerix a demés que des d’Espanya el coronavirus es va poder disseminar cap als Estats Units, Holanda, Xile, el Brasil, Geòrgia i França. «És un poc la dinàmica de les epidèmies, som font i destinació d’infecció», agrega Alcamí.

 

En tot el món s’estan seqüenciant els coronavirus dels pacients de cada país, dades que s’inclouen en una gran base dades que permet traçar el viatge de cada virus. «Si tinc un virus d’una persona en Madrid, puc saber si va vindre d’Itàlia, de la Xina o Alemanya», conclou l’expert.

Últimes notícies

La Diputació de València modernitza la teleassistència amb IA amb una inversió de 26 milions

La Diputació de València renova fins a 2028 el seu servici de teleassistència domiciliària amb un nou model avançat que integra intel·ligència artificial, prevenció i programes contra la soledat, amb una inversió de quasi 26 milions.

Un gos mossega una dona a Elda i li arranca part duna orella i fereix tres familiars

Un gos duna raça potencialment perillosa ha arrancat part de lorella esquerra a una dona de 51 anys i ha causat lesions lleus a una àvia, la seua filla i el seu nét de 4 anys en un carrer dElda, a la província dAlacant.

El Consell destina enguany 57 milions a infraestructures hídriques a la Vega Baixa

El conseller Miguel Barrachina anuncia a Guardamar del Segura que el Consell invertix més de 57 milions d’euros enguany en infraestructures hídriques a la Vega Baixa, amb obres clau contra les inundacions del Segura.

El València Digital Summit deixa 26 milions d’impacte econòmic en 2025, un 29 % més que l’any anterior

L’edició de 2025 de València Digital Summit ha generat un impacte econòmic de 26 milions d’euros, un 29 % més que en 2024, i reforça València com a pol d’innovació i atracció de talent tecnològic.

Mor un conductor de 78 anys en eixir de la via a l’A-35 a la Font de la Figuera

Un home de 78 anys ha mort este dilluns després d’eixir-se de la via amb el cotxe que conduïa al quilòmetre 14 de l’A-35, al terme de la Font de la Figuera, malgrat els intents de reanimació dels serveis sanitaris.

L’operadora del SAIH declara que ningú va telefonar per la pujada sobtada del Poyo a les 18.43 hores

Una operadora del SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura davant el jutjat de Catarroja que ningú va telefonar per demanar aclariments sobre la crescuda sobtada del barranc del Poyo, de la qual havien avisat per correu electrònic a les 18.43 hores durant la dana.

Quinze tortugues marines nascudes a Dénia tornen a la mar en el Dia Mundial dels Oceans

Quinze tortugues marines nascudes a Dénia i criades a l'Oceanogràfic de València han sigut alliberades a la platja de Punta del Raset en el marc del projecte de conservació 'Head Starting'. L'acte, celebrat en el Dia Mundial dels Oceans, ha reunit institucions, entitats i voluntariat implicats en la protecció dels nius.

Un centenar i mig de docents pedalegen entre Castelló i Vila-real en la cinquena setmana de vaga

Al voltant de 150 docents i simpatitzants recorren en bicicleta Castelló i Vila-real en l’inici de la cinquena setmana de vaga indefinida de l’ensenyament públic no universitari, amb 21 jornades lectives de paro i el conflicte encara obert entre la Conselleria d’Educació i els sindicats.