Iker Casillas i Carbonero, criticats per batejar al seu fill sense estar casats

 

El naixement d’un fill és un moment molt especial per a tots els pares però, desgraciadament, també és un moment acompanyat de polèmica per a alguns famosos. El debat se centra en el bateig, un dels moments més importants per als seguidors de la fe cristiana. Abans tots els xiquets es batejaven, però ara més pares decideixen no fer-ho perquè no volen que el seu fill siga educat en la religió catòlica, encara que encara cal sí ho vol així.

 

Impediments per a batejar a un fill

Moltes vegades, no tot és voler-ho i hi ha alguns impediments per a batejar a un xiquet, com que els pares no estiguen casats per l’Església, que els pares o els padrins no siguen catòlics o que no hagen rebut el sagrament de la confirmació. Un dels casos més polèmics és el d’Iker Casillas i Sara Carbonero, que van batejar al seu primer fill l’1 de juny del 2014.

 

 

Iker i Sara, batejant sense estar casats

  

Una íntima cerimònia que va reunir els familiars i amics més pròxims en la capella de la Universitat d’ESIC de Pozuelo d’Alarcón. La polèmica va arribar quan va botar la notícia, ja que molts van apuntar a la parella de no ser casats i batejar el seu fill. Moltes veus es van alçar contra la parella i els van acusar d’incoherents i de no respectar la fe cristiana.

 

 

La boda secreta que va arribar tard

Després de la gran polèmica, temps més tard, la parella va decidir que havia arribat el moment de formalitzar la seua relació i, esta vegada si, es van casar en una boda secreta en què només van assistir la germana de la periodista, un cosí del porter i el seu fill Martín.

 

Últimes notícies

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.