Un recent informe de Seguretat Nacional ha assenyalat a Rússia com a responsable d’amplificar campanyes de desinformació durant la catàstrofe de la DANA a Espanya. Este informe, corresponent a l’any 2024 i remés al Congrés dels Diputats, exposa que l’ecosistema de propaganda i desinformació pro-Kremlin va aprofitar oportunistament la crisi per a enfortir narratives falses i desestabilitzadores.
Estrategia y objetivos de la propaganda prorusa
Els actors prorussos, segons l’anàlisi, es van centrar en promoure la desconfiança ciutadana cap a les institucions públiques, qüestionant la legitimitat del suport a Ucraïna sota l’argument que recursos haurien de destinar-se a les zones afectades per la DANA. A més, van intentar projectar una imatge d’un país sumit en el caos, exacerbant la percepció negativa.
Canvis en les tàctiques després de la invasió
El document advertix canvis significatius en les tàctiques de desinformació russa després de la invasió d’Ucraïna. Abans del conflicte, la difusió es concentrava en mitjans estatals i agències oficials russes. No obstant això, des que va començar la guerra fa més de tres anys, el Kremlin ha sofisticat la seua estratègia per a evadir sancions de la Unió Europea i ampliar la dispersió dels seus missatges.
Mètodes més complexos i difícils de rastrejar
Esta evolució ha portat a mètodes més complexos i difícils de rastrejar, emprant actors i organitzacions independents que operen en múltiples infraestructures especialment dissenyades per a la difusió. Esta diversificació complica la detecció de l’origen de les campanyes.
Enfocament en xarxes socials i Intel·ligència Artificial
Un element clau en esta nova fase és l’enfocament en xarxes socials, on l’ús de ferramentes d’Intel·ligència Artificial ha permés un augment exponencial i quasi instantani de la difusió de contingut desinformativo. Este avanç tecnològic representa un salt qualitatiu i quantitatiu en la propagació massiva de la desinformació, fent més àrdua la lluita contra estos missatges falsos.
Conclusió del informe
En conclusió, l’informe destaca la necessitat d’enfortir els mecanismes de defensa contra la desinformació, principalment en situacions de crisis com la DANA, per a protegir la confiança en les institucions i l’estabilitat social del país.
