Esta setmana, el Govern d’Espanya ha presentat en el Congrés dels Diputats el seu projecte sobre els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2022. També, este document es troba a Brussel·les perquè la Comissió Europea del vistiplau als càlculs de Moncloa.
La gran promesa
El Govern ha remés el seu pla pressupostari per a l’any que ve a Brussel·les per a recaptar el vistiplau comunitari als seus càlculs. Però més enllà dels auguris de recuperació i expansió de la despesa, la gran promesa està pensada per a partir de 2023: una revolució fiscal.
El Govern de Pedro Sánchez
En este sentit, el Govern de Pedro Sánchez s’ha compromés a aplicar una notable pujada d’impostos una vegada que tinga en el seu poder les conclusions del grup d’experts per a la reforma fiscal, que al principi presentarà el seu informe el mes de febrer. A partir d’este moment, el Govern es posarà a dissenyar un pla tributari que marcarà el ritme futur a Espanya, i el principal objectiu del qual serà augmentar de manera important els ingressos.
El pla del Govern
Així les coses, el pla del Govern assenyala que la seua meta és «acostar els nivells de tributació d’Espanya a la mitjana dels països del nostre entorn, ja que Espanya presenta un diferencial negatiu d’ingressos en relació amb la Unió Europea, especialment en les figures mediambientals i digitals», segons resa el document. Esta bretxa que existeix amb Europa es xifra en una mica més de set punts de PIB, la qual cosa equivaldria a uns 80.000 milions d’euros.
Quines mesures seran les que s’adopten?
No es detalla quines mesures seran les que s’adopten en concret per a aconseguir incrementar la recaptació per a assemblar-se a la UE ja que encara esperaran a disposar de l’informe dels experts. No obstant això, sí que es llisquen algunes idees. «Es requereix millorar la recaptació i l’eficiència del sistema fiscal a través de l’eixamplament de les bases tributàries reduïdes per les nombroses exempcions i deduccions, avaluant si els beneficis fiscals existents aconsegueixen els objectius per als quals van ser creats, o si han de revisar-se. Així mateix, han d’analitzar-se en profunditat les figures tributàries actuals per a adaptar-les al context econòmic, i avançar en la incorporació de nous tributs d’acord amb les tendències més recents», sosté el Govern.
Revisió de les exempcions i deduccions fiscals
La revisió de les exempcions i deduccions fiscals és una cosa sobre la qual ja ha posat l’accent l’Autoritat fiscal i, en este cas, l’Executiu recull el guant i fa seu este plantejament. Quant a revisar els impostos existents i crear altres nous, com ja ha fet, no aporta més detalls.
«Les reformes que propose el comité hauran de calibrar adequadament el moment econòmic actual i l’esperat a mitjà i llarg termini, de manera que sense perdre de vista els principis fonamentals que han d’inspirar la reforma, com a consolidació fiscal, seguretat jurídica, simplificació del sistema, modernització d’este, potenciació de la fiscalitat en àrees infragravades (mediambiental o àmbit financer, entre altres), aconseguisca encertar en els temps apropiats per a l’entrada en vigor de cada modificació, de manera que no frene la recuperació econòmica, però permeta aproximar progressivament els ingressos tributaris cap a la mitjana dels Estats membres», aprofundeix el pla pressupostari.
Una altra necessitat
També basa la necessitat de revisar el conjunt del sistema impositiu a poder atallar el dèficit estructural, que no ha parat de créixer en la crisi de la Covid-19 per les decisions de despesa derivades de la pandèmia i també per altres de tipus polític d’este Govern. Actualment el dèficit estructural camina cap al 5% sobre el PIB; en este sentit cal destacar que les regles fiscals europees prèvies a la pandèmia marcaven un dèficit anual teòric màxim del 3% (no estructural).
El que s’espera
Partint d’este dèficit estructural, Espanya es veuria en una situació delicada quant a les seues finances públiques. És més, per a 2024, segons recull el Govern, s’espera que encara el desfasament en els comptes siga del 3,2%, per sobre de les citades regles fiscals. Si bé encara està per veure a quines normes es tornarà després de la Covid, la qual cosa es començarà a tractar en els pròxims mesos en l’àmbit comunitari.
Pla pressupostari
El pla pressupostari també serveix per a llançar un missatge a Brussel·les que el Govern aspira a no perdre de vista la sostenibilitat de les finances públiques, encara que en estos comptes la despesa de l’Estat continue a l’alça i es consoliden desemborsaments que amb la pandèmia haurien de ser temporals. «Cal reiterar que es manté el compromís del Govern amb l’estabilitat pressupostària i la consolidació fiscal, amb uns comptes públics que persegueixen avançar en la reducció del dèficit públic», indica el document.
Impostos en 2022
L’Executiu reconeix que els comptes de l’any que ve «no van a incorporen una gran quantitat de mesures tributàries, ja que la reforma en profunditat del sistema es produirà una vegada analitzades les propostes elaborades pel comité de persones expertes», però que sí s’han inclòs algunes actuacions a la recerca d’una major progressivitat.
En primer lloc
Estes són, principalment, tres. En primer lloc, l’establiment d’un tipus mínim en l’Impost de societats del 15% per a les grans empreses, i del 18% per a la banca i companyies d’hidrocarburs.
En segon lloc
En segon lloc s’estableix una reducció de les deduccions per aportacions a plans de pensions individuals, que baixen des dels 2.000 euros fins als 1.500 euros. Per contra, s’amplien les relatives als plans d’empresa fins als 8.500 euros. Entre els plans del Govern està el continuar castigant l’estalvi individual, ja que consideren que afavoreix especialment a les classes altes i no a les baixes i mitjanes.
En tercer lloc
En tercer lloc s’ha fixat en els Pressupostos una reducció en el percentatge de bonificació de les rendes derivades de l’arrendament d’habitatges a les entitats dedicades al lloguer passant del 85% al 40%. Això és, als grans casolans.
