A Jordi Évole la musculatura el desconnecta per moments sense avís previ. El programa ‘El Hormiguero’ ens descobria que el periodista posa fi als seus onze anys d’èxits al capdavant de ‘Salvados’, però no era l’única confessió que faria a Pablo Motos. Évole ha parlat de la curiosa malaltia que li han diagnosticat, la cataplexia. La musculatura se li adorm quan experimenta emocions fortes i, a vegades, no pot mantindre’s dret. Es tracta d’una manifestació del son profund (REM), però en ple dia.
«Me vaig donar compte quan, enmig d’un atac de riure amb els amics, m’entrava una fluixera de cos, de caure, de no poder aguantar-me recte», explicava. L’última volta que es va desplomar va ser gravant l’entrevista amb Iniesta al Japó: va caure d’esquena i va picar amb el cap a terra. Ho recorda com un moment simpàtic i graciós i assegura que el motiu pel qual deixa ‘Salvados’ no és este, sinó un nou projecte que estrenarà de la mà d’Atresmedia.
«L’equip del programa està ja més o menys previngut i, quan veuen que em passa, m’aguanten», confessava Évole. En un principi no li donava importància, fins que una amiga va passar-li un article sobre la cataplexia perquè es donara compte que no era una tonteria, sinó un trastorn del son. Emocions fortes com un atac de riure o de plorera provoquen una pèrdua sobtada del to muscular, amb conseqüències que van des d’una simple caiguda de parpelles al col·lapse total de l’organisme.
La cataplexia, segons Jordi: «T’entra com la fase REM»
«Tens un desajustament en el son que es manifesta en això, en què quan rius, caus». Així explicava Jordi el que li provoca la malaltia. «Pareix que el son profund que no has conseguit durant la nit busca un moment teu de debilitat, quan es dona una emoció, i t’entra com la fase REM o alguna cosa així», afegia el periodista, concretant que tot el cos se li adorm, menys el cap, que «seguix allí».
Quan el son profund que no tens de nit es manifesta de dia
L’atac de cataplexia ve quan la pèrdua brusca de to muscular, que normalment es produïx de nit mentres dormim, té lloc durant el dia. En altres paraules, té a vore amb la relaxació muscular que tenim durant el son REM, però que apareix mentres estem desperts. El definixen com a un trastorn del son causat per la intrusió d’elements del son en les neurones motrius, durant el dia.
És, per tant, un derivat de la narcolèpsia, tot i que en este cas la malaltia no provoca pèrdua de consciència. Consistix, bàsicament, en episodis sobtats i generalment breus de pèrdua del to muscular. La majoria de voltes, com corroborava el periodista, s’associa amb emocions intenses i fa que la persona caiga de colp.
La malaltia afecta vora un 1% de la població mundial, a hòmens i dones per igual. És un problema neurològic que no té cura, però que es pot controlar amb medicaments específics i el control dels factors potencials que el desencadenen. Sorpresa, estrés, felicitat, ira… Qualsevol canvi emocional prou potent per a desencadenar una relaxació muscular extrema que el cos experimenta, normalment, quan dormim.
